GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 31 de maig del 2011

A boca de carro










Locució sentida en el senyor Àngel Roca, nascut al lloc de St. Miquel de Cladells, al cor de les Guilleries, i actualment dins el terme municipal de Sta. Coloma de Farners. En la seva conversa, aquesta locució hi té el sentit de 'sense pensar-s'hi gaire' i l'usa amb força freqüència. 


Cal dir que les entrevistes fetes al senyor Àngel Roca, de 87 anys, es van dur a terme a la vila de Sta. Coloma de Farners durant la primavera de l'any 2009, i que es dóna la circumstància que l'esmentada persona ja féu d'informador a Joan Coromines l'any 1958 en una visita que van fer a l'indret de St. Miquel de Cladells acompanyats pel senyor Manuel Albó. 


Consti, doncs, que la locució que avui aportem no figura als habituals reculls de frases fetes que nosaltres hem pogut consultar, però que la trobareu, això sí, i ben citada, al blog Dites i frases fetes del paremiòleg Víctor Pàmies.









La primera fotografia l'he manllevada de la pàgina http://www.carrosmallorquins.com/, de Miquel Toni Vidal Duran, mentre que la segona, corresponent a la mateixa església de St. Miquel de Cladells, és de la fototeca del Grup Enciclopèdia Catalana.  



dilluns, 30 de maig del 2011

El carnet d'entitat




Continua la meva sequera. I continuen, en efecte, els meus problemes d'identitat, que a hores d'ara queden il·lustrats per un dels malapropismes més característics de la conversa d'un dels nostres informadors de Manlleu, ciutat del nord d'Osona, i històricament ben coneguda pel seu tram tèxtil.  








La imatge de Manlleu és manllevada del web El Manlleu d'ahir.  






dijous, 26 de maig del 2011

L'orinal del cel







Amb aquesta curiosa apel·lació la toponímia imaginària fa referència a l'indret de Milany, és a dir, a la serralada situada entre la comarca d'Osona i la del Ripollès i molt coneguda pel castell del mateix nom (actualment en runes) que es troba a una altitud de 1553 m.



Cim del castell de Milany; a baix, la casa.  




Restes del castell de Milany, maig de 2011.
 




Entusiasta arribada a les pastures de Milany, maig de 2011.




Ufanosa pastura sobre els llisos de Milany, maig de 2011.



A més d'això (les imatges ho diuen prou clar), l'indret en qüestió és afavorit per un règim pluviomètric que la veu popular considera molt generós.

Cal recordar, tanmateix, que aquesta apel·lació no és exclusiva d'aquesta zona geogràfica, atès que ens consta que s'aplica, si més no, a la verdíssima comarca de la Garrotxa i probablement a altres llocs de què jo no tinc coneixement.

Pel que fa al topònim real, el professor Joan Coromines relaciona Milany amb l'adjectiu MILANEUS, forma reconstruïda, però relacionada, ens diu ell (vegeu Onomasticon Cataloniae, 270-272), amb el milà, ocell falcònid, de l'espècie Falco milvus.


Imatge manllevada del DCVB.




Dedicat a Josep Comas, que ens ha fet arribar la informació que dóna lloc a l'apunt d'avui.



dimarts, 24 de maig del 2011

Llampega a Maronta





Llampega a Maronta, pluja prompte.

Bona rima la que ens arriba des del terme de St. Pere de Torelló! Que és pròpia, com sabeu, de la rica fraseologia catalana bastida amb previsions populars relatives als esdeveniments meteorològics.  

Tot i que en la imatge no es veu prou bé, l'esmentat coll es troba situat entre el cim del Serrat Alt (que fa de partió entre els termes municipals de St. Pere de Torelló i d'Orís) i el del castell de Torelló, ben visible, aquest sí, al capdamunt de la imatge que encapçala aquest apunt.   

Si hi teniu interès, podeu trobar aquest indret en la cartografia oficial.  






Dedicat als amics de St. Pere de Torelló i al Centre Excursionista de Torelló, propietari de la imatge que il·lustra aquest apunt.



dilluns, 16 de maig del 2011

Posar la campana a la seu






Posar la campana a la seu és 'posar la campana de panxa enlaire'.  

Expressió que vaig conèixer a St. Bartomeu del Grau (a ponent del Lluçanès), i que també he pogut confirmar a la vila d'Alpens, a l'alt Lluçanès, en l'entrevista de geolingüística catalana que hi vaig fer el dia 10 de febrer de l'any 2000.

Posar la campana a la seu era, de fet, un dels procediments que un hom s'havia empescat per mirar de foragitar la pedregada (atribuïda a art de bruixeria o al mateix dimoni) quan es veia que aquesta amenaçava el terrer amb el funest desig de fer-ne malbé les collites.  






Com en altres ocasions, les imatges han estat manllevada del blog de Lluís Suriñach, en el qual trobareu, entre altres coses, una explicació ben detallada dels diferents tocs de campanes coneguts a Alpens així com de la locució verbal que encapçala l'apunt d'avui. 



dimarts, 10 de maig del 2011

La pellofa

Vilalleons, St. Julià de Vilatorta



Mot usat al terme de St. Julià de Vilatorta (entre la plana de Vic i les Guilleries) en el sentit de 'xicota, promesa, noia festejadora'; accepció, aquesta, que no he sabut trobar als reculls lèxics habituals, però que em consta, si més no, que és força coneguda en diferents indrets d'Osona.


Es tracta, potser, d'un significat translatici suggerit per la idea de gran proximitat, de màxima adherència, continguda en el significat bàsic del substantiu pellofa, derivat de pell.  


I això, és clar, ens ha fet venir a la memòria un dels apunts que hem llegit en el blog d'Helena Bonals, molt adient al nostre comentari d'avui.







dilluns, 9 de maig del 2011

Jo no sóc fill de torner






O bé:

Jo no só fill de torner.

  
La frase que encapçala aquest apunt fou esmentada pel senyor Joan Subirachs i Pujol en una conferència sobre particularitats lingüístiques de Torelló pronunciada el dia 5 d'agost de 1945 en el local d'Acció Catòlica d'aquella vila osonenca. 

Com que no ens consta el sentit precís que se li donava, volem creure que la frase en qüestió es devia dir per mirar de contrarestar una suposició o una afirmació anterior en què s'assenyalava, o se suggeria, la condició socioeconòmicament ben assentada d'algun dels presents. L'afectat per aquesta suposició, hi devia replicar amb aquest argument de tanta força pragmàtica.

I això, és clar, s'entén perfectament en el marc de les relacions humanes de Torelló (i àdhuc dels pobles veïns), en què l'activitat de la torneria gaudia (i gaudeix encara) d'un bon prestigi social.

Si no he estat prou convincent amb aquest comentari, podeu adreçar-vos al web del Museu de la Torneria, on trobareu molta informació relativa a aquest àmbit tradicional i unes belles fotografies que l'il·lustren.   





Agraïments: a Elisabet Soldevila, que amablement ens ha fet arribar el document manuscrit on es reprodueix el contingut de la conferència, i a tots vosaltres, seguidors d'aquest blog, que tanta companyia feu.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...