Jo les vull veure de lluny, les òlibes. Son depredadores com les garses i ja ens han matat més d'un ocell. Encara que facin gracia amb aquesta cara de pa,són d'aquells que "tiren la pedra i amaguen la ma".
Les òlibes són molt sàvies com que s'hi fixen molt en les coses...Sembla que porten ulleres. A mi m'encanta fer l'òliva de tant en tant, s'esvaeixen les cabòries!
A casa dels iaios, a la finestra petita que donava al carrer, cada nit s'hi sentia una òliba; i jo m'embadalia escoltant-la; però mai vaig arribar pensar que molts anys després, aquest record seria una expressió existent!!! Jo no la mira, només l'escoltava, hahahaha!!!!
Es diu que l’òliba s’hi fixa però no parla. De ben segur que deu ser perquè potser no val a badar. Encara que dóna tot l’aspecte d’esta embadalida, oi?
Jo sí que em quedo embadalida, mirant alguna òliba quan és possible; la manera de girar el cap amb aquella mirada d'emprenyada és divertidíssima. I com a expressió m'ha agradat molt. Abraçades!
Dafne, Ens alegra haver desvetllat aquests bells records musicals. Aquella cadència, ritme de vida. Una finestra, un carrer, un cant suggerent de vida...
Rits, Jo en veig moltes, darrerament, però durant molts anys -és veritat- estic segur de no haver-ne vista cap. No sé ben bé quin règim d'aparicions tenen...
Verba, Ho haurem de provar. No m'hi dedico gaire, a badar. I reconec que ho hauria de fer més sovint. Segur que sí: segur que ha de ser una gran qualitat. Altrament...
42 comentaris:
M'agrada mirar les òlibes de tant en tant, distreu molt.
Suposo perquè les òlibes i tots els mussols s’hi fixen mooolt, per això sembla que badin o badem ,-)
Em sembla que "badare" en italià és mirar fixament. De mirar fixament a badar en el sentit d'aquí hi ha un pas.
Sempre ens hem de deixar alguna estona per mirar les òlibes... és molt sa!
Les òlibes baden molt els ulls per mirar.
Salut !
Jo les vull veure de lluny, les òlibes. Son depredadores com les garses i ja ens han matat més d'un ocell.
Encara que facin gracia amb aquesta cara de pa,són d'aquells que "tiren la pedra i amaguen la ma".
¡despistado!
saludos
Doncs per aquí baix no hi diem pas així, però serà perquè no tenim òlibes!
Per ací, pel sud, diem "estar fent l'òbila" per a una actitud semblant.
M'encanta badar tot i que no en sé massa...i m'encanta la informadora a qui dediques la parèmia. Un petonàs!
Gracies per la dedicatoria Jordi!!!
El dibuix molt bonic.
Bon cap de setmana a tots.Salut!!!
Com diu Vicent Ferri, també a Alcoi es diu molt "fer l'òbila" amb el mateix sentit: distreure's, no fer res de profit.
Les òlibes són molt sàvies com que s'hi fixen molt en les coses...Sembla que porten ulleres.
A mi m'encanta fer l'òliva de tant en tant, s'esvaeixen les cabòries!
A casa dels iaios, a la finestra petita que donava al carrer, cada nit s'hi sentia una òliba; i jo m'embadalia escoltant-la; però mai vaig arribar pensar que molts anys després, aquest record seria una expressió existent!!!
Jo no la mira, només l'escoltava, hahahaha!!!!
Caram, doncs sovint miro les òlibes, xò en canvi, gairebé mai n'he vist cap (que recordi sols una vegada i ja fa moooolts anys)
Suposo que la imatge de clavar els ulls en uns altres ulls com els de l'òliba deu fer un efecte singular... com d'estar badant.
Es diu que l’òliba s’hi fixa però no parla. De ben segur que deu ser perquè potser no val a badar. Encara que dóna tot l’aspecte d’esta embadalida, oi?
Jo sí que em quedo embadalida, mirant alguna òliba quan és possible; la manera de girar el cap amb aquella mirada d'emprenyada és divertidíssima. I com a expressió m'ha agradat molt.
Abraçades!
Com diu la M. Roser, les òlibes són molt sàvies. Aleshores, badar és una qualitat, no?:)
Quina frase tan bonica! Me l'apunte.
Sílvia,
Conec una gata que sembla una òliba. Cosa única.
Carme,
No sé si és bo fixar-s'hi tant...
Helena,
Ahir no vaig pas badar. Em vaig ben atipar. Gràcies per la jornada.
Carme,
Feliç cinquè aniversari. Que jo ahir sí que vaig ben badar!
Lluís,
Aquests republicans...
Montse,
Em sap greu. Aquesta parèmia no ha estat prou encertada.
Omar,
Sí, en verdad que sí.
Xexu,
Aquí n'hi sí que en tenim. Potser massa i tot. Si en voleu cap, ja ho saps...
Vicent,
Veig que també badeu... Nosaltres ho fem molt. I massa, que diria aquell.
Núria,
Badar és un gran esport.
Anna,
Ja ho veus: ets una gran paremiòloga. No t'ho pensaves, tu, això, oi?
Alfred,
Aquest 'no fer res de profit' no se us podrà pas aplicar a vosaltres, alcoians. Penqueu molt. I sort n'hi ha.
Roser,
La saviesa dels badaires. En tot hi ha coneixement i reconeixement. Introspecció i "extrospecció". Un gran "feedback", que diuen ara.
Dafne,
Ens alegra haver desvetllat aquests bells records musicals. Aquella cadència, ritme de vida. Una finestra, un carrer, un cant suggerent de vida...
Rits,
Jo en veig moltes, darrerament, però durant molts anys -és veritat- estic segur de no haver-ne vista cap. No sé ben bé quin règim d'aparicions tenen...
Porquet,
És veritat. No hi havia pensat, en això. Espill contra espill. Delació mútua.
Ales,
L'embarbussament la deixa en aquest estat gairebé catatònic. Plegada a la seva circumstància, lleu oblit.
Montserrat,
Per casa tenim una mena de gata-òliba que fa riure molt. I també fa cara d'haver-se emprenyat tot sovint. Embadalidament.
Verba,
Ho haurem de provar. No m'hi dedico gaire, a badar. I reconec que ho hauria de fer més sovint. Segur que sí: segur que ha de ser una gran qualitat. Altrament...
JJ,
Tota teva, ja ho saps. Però vés amb compte!
Ostres, m'encanta aquesta expressió! Ara, enlloc de dir sempre que "estic a la lluna", aniré combinant-ho amb "estic mirant les òlibes" :)
I són tant boniques... sempre m'han encisat.
Gràcies per compartir, sempre aprenc coses noves en els teus posts!
Gràcies, Nasara.
Les paraules necessiten una veu que les parli.
Publica un comentari a l'entrada