GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dilluns, 25 de juny del 2012

Perdre els trucs







Perdre els trucs  'perdre la paciència' 


Parèmia enregistrada en el punt de recerca d'Osor, l'any 2008. L'expressió fou confirmada, després, pels informadors de la vila d'Anglès


Juntament amb altres parèmies, el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana recull acabar els trucs i les bitlles, amb el mateix sentit.  






La imatge que encapçala aquest apunt és treta de la pàgina Fent memòria, gestionada pel Grup de Recerca Local de Taradell.  



dilluns, 18 de juny del 2012

Pujant cap a Vallcebre








Pujar a Vallcebre, a l'alt Berguedà.  

Ho vam fer en temporada d'hivern, de pujar-hi. Però el cas és que no ho vam pas trobar com en la imatge que encapçala aquest apunt d'avui. Ans al contrari: fou en dies molt assolellats, que hi pujàrem. El primer dia serví per concertar les entrevistes dels dos dies següents.    

El fet de pujar ve a tomb, precisament, per un tret molt notable del llenguatge copsat en els enregistraments duts a terme en aquest indret i en municipis veïns. Ens referim al relaxament, no sistemàtic, de la consonant fricativa (j gràfica) en aquest verb i en altres formes verbals i no verbals: puiar 'pujar', puiada 'pujada', puiant 'pujant', puiaven 'pujaven', estrosseiar 'estrossejar', festeiar 'festejar', pastisseiant 'pastissejant', rodeiats 'rodejats', verdejar 'verdejar'. També en el cas del substantiu platja, esdevingut plaia (partint, diria jo, de la forma arcaica plaja), forma observada pel vallcebrès Jordi Lapuente. 







És important remarcar que, actualment, la incidència lèxica d'aquest tractament és força alta en aquesta zona, més que no pas en àrees de llevant de les comarques del Berguedà i del Lluçanès que hem escorcollat en època recent. 

Tan sols hem d'afegir que el professor Daniel Recasens (al volum Fonètica descriptiva del català, p. 290, publicat per l'IEC l'any 1996) situa aquest tractament (força més general en altre temps) a l'Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Llitera i a Maella (Terra Alta). Segons aquest mateix autor, el retrocés d'aquesta forma de relaxament es pot atribuir a raons de desprestigi. 





Apunt dedicat a Joan Grandia i Josep Malé. 





dimarts, 12 de juny del 2012

Del pastor de Saldes










Dia assolellat de maig. Entrevista a l'alt Berguedà. I estona de demostració d'objectes al mateix indret. Borromba i borrombí, 'esquella grossa' i 'esquella petita', amb collars ben musicats tots dos. Amb l'art del ganivet. 










Aquest és el moment, també, de fer unes quantes fotografies parant esment, alhora, a les explicacions de l'informador. A més de les dues fotografies que ja us hem ensenyat (borromba a dat de tot, borrombí aquí al damunt), n'hem fet una parell més. Amb poca traça, cal reconèixer-ho. 


La formatgera 'recipient on es posa la llet presa, es prem, s'escorre i es dóna forma al formatge': 









I l'esclopet, la protecció de la mà que hom es posava quan deixava de fer de pastor i es posava a segar:   









Convé estar alerta, i mirar de copsar-ho tot, amb bon lluc, car l'informador esmenta, a més,  la pleta 'tancat per a les ovelles' (que hom pronuncia peleta per fonologització del segment que precedeix la consonant lateral), i algunes menes d'ovelles conegudes per ell: ovella barrada, del país; ovella se(g)urenya, molt rossa; ovella xisqueta, pròpia de la Val d'Aran...     


Ens explica, també, com es feia per esquilar (o tonre) les ovelles, la mena d'estidores (amb o oberta) que empraven i de quina manera lligaven les quatres potes per facilitar l'operació.  O el sentit precís del verb rabar 'tallar la cua havent-la cargolada fent nus', operació per a la qual sovint no calia lligar la bèstia. I, sobretot, i molt interessant, el procés d'elaboració de la barjola 'bossa on els pastors duien el menjar', feta de pell d'ovella, treta de la panxa del mateix animal. 

Hi tornarem. 



Agraïment: al pastor de Saldes. 


dimecres, 6 de juny del 2012

El llarguet de Sant Martí








El llarguet de Sant Martí!  


Aquesta és, diria jo, una manera ben insòlita de referir-se al fenomen meteorològic que generalment coneixem com a arc de Sant Martí. Ens la indicà el nostre informador de Saldes en la sessió enregistrada el dia de maig de 2012. 


El cas és, però, que no la trobem consignada a l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), ni tampoc als repertoris lèxics i fraseològics que solem consultar. 


Passat el desconcert inicial, m'adono que tal vegada podríem relacionar-la amb una expressió ben estesa i assentada per l'àmbit del català septentrional: l'arquet de Sant Martí [ALDC, volum III, mapa 678]). I no costaria gaire de veure-hi un cas més (com ara lleura 'heura' o com llorenga 'orenga', observats en la mateixa zona, i en la mateixa entrevista, de fet) d'aglutinació d'article (el larquet) i de posterior palatalització de l inicial de mot (tractament, aquest darrer, ben característic i exclusiu de la nostra llengua), afavorit, en aquesta ocasió,  per la proximitat semàntica i formal de llarg, llarguet


Deixem-ho, però, com a pura hipòtesi, i afanyem-nos a esmentar altres formes, indicades per l'ALDC, de referir-se a aquest vistós fenomen:    



    • alguerès: alc de Sant Martí
    • baleàric: arc de Sant Martí 
    • català septentrional: arquet de Sant Martí
    • catala central: arc de Sant Martí, pont de Sant Martí (Castellar de n'Hug, Queralbs, Oix)
    • català nord-occidental: arc de Sant Joan (Almenar, Taül, les Paüls, Saidí), arco iris (Arbeca, Isona, Mequinensa), pont de Sant Martí (Bescaran, Sta. Coloma d'Andorra)
    • valencià: arc (el Pinós de Monòver), arc de Sant Martí (Albocàsser, Fondeguilla), arco iris (Alcalà de Xivert), rall de Sant Martí (Torremançanes), ralla de Sant Martí (Altea, Montesa, Pego) 



    A més d'aquestes denominacions que acabem de citar, n'hi ha d'altres que podreu llegir en l'article, recomanadíssim, de Eugeni S. Reig que trobareu en aquest enllaç. No us el perdeu.





    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...