GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 24 de maig de 2013

A Osor porten golls








A Osor porten golls

Geodita referida als nadius d'Osor (Guilleries) i oïda, sobretot, entre els veïns dels municipis de la Cellera de Ter, Rupit-Pruit, Sant Hilari Sacalm, segons enquestes que vaig fer al segle XXI.

La presència del goll  'protuberància a la part anterior del coll' és generalment atribuïda a la manca de iode i, per tant, a l'absència d'aquest element en la dieta habitual. 





Apunt especialment adreçat a la compleció del mapa de paremiologia tòpica que porta l'amic Víctor Pàmies.

dimecres, 22 de maig de 2013

Conversa a Taravil: maig de 2013










Conversa de les més fluïdes i ben trenades la d'ahir. La tinc en gran record, ja des d'avui. Fou al terme de Capolat, i més exactament al barri de Taravil, situat a tocar de les terres del Solsonès, i gairebé a les envistes del Pla de Busa.

Em correspon de dir, a més, que aquesta conversa fou sense enregistrar i que per això, doncs, m'afanyo a traslladar ací els apunts que ahir vaig escriure. Tot molt breu, és clar, i referit, si no dic altrament, a la parla del senyor Josep Muntadas, masover de Casòliba, un dels darrers pobladors d'aquests verals del Berguedà.


En el vocalisme tònic vaig observar (en dues ocasions, si més no) e tancada en el substantiu església (esdevingut iclésia), cosa que em mancava confirmar de les entrevistes anteriors; vaig constatar, també, com a fet sistemàtic, la reducció vocàlica continguda en mots com ara cinconta 'cinquanta', cotre 'quatre', igol 'quatre', als quals podríem afegir el substantiu codro 'quadre', que vaig enregistrar el primer dia d'entrevista. 


Ja dins de l'apartat del vocalisme àton, vaig anotar un parell de modificacions que em cridaren l'atenció: els mots defícil 'difícil' (cas de dissimilació) i ententar 'intentar' (cas d'assimilació).  


Formes com ara paia 'palla', taiat 'tallat' o trebaiar 'treballar' em serviren, no cal dir-ho, per confirmar la realitat del ieisme (també dit iodització) en els darrers parlants d'aquest indret.








En el consonantisme vaig apuntar els casos de relaxació representats per formes com puiar 'pujar', puiaven 'pujaven', puiador 'pujador', passeiar 'passejar' (aquest darrer observat en la muller del nostre informador), així com la persistència de les formes verbals del tipus tinria 'tindria', entre altres que d'aquesta mena ahir vaig poder escoltar.


A cavall entre el vocalisme i la morfologia verbal, vaig copsar les típiques realitzacions tancades de les vocals tòniques en algunes formes de pretèrit: deien, feia, que ja he enregistrat en altres indrets del Berguedà (Fígols, la Pobla de Lillet, Vallcebre). 

I ja de ple dret dins la morfologia verbal, vaig poder observar les velaritzacions del tipus haigui, veiguis, entre altres.


I una parèmia, vaig apuntar-me: Diners en sang són fang, amb la qual hom vol advertir que els diners esmerçats en el bestiar (éssers de sang) produeixen guanys exigus.   


Resta, doncs, ací una primera aproximació a les característiques geolingüiístiques més sobresortints d'aquest indret berguedà, de l'Alt Berguedà, tan proper, com he dit, a la comarca de Solsona. 


Valgui aquest apunt com a senzilla nota d'agraïment envers les persones que m'acolliren en el caliu de la conversa. 

Gràcies sempre. 




dimarts, 21 de maig de 2013

Els de l'altre riu








Els de l'altre riu

Locució nominal usada a la plana de Vic per referir-se als nadius de la comarca del Berguedà. Parèmia inspirada, em diuen, per la diferent referència fluvial que aquestes dues comarques tenen: el Ter per a la plana de Vic, el Llobregat per al Berguedà.  

Informador: Antoni Prat, vigatà de soca-rel.



La fotografia és de les fonts del Llobregat i l'he manllevada del grup El Berguedà en fotos, que podeu trobar dins la xarxa social Facebook.   



dijous, 16 de maig de 2013

Qui parla sol






Qui parla sol és boig o té paletes a casa.



Parèmia que no he sabut trobar als reculls habituals, però oïda a la vila de Torelló durant els primers anys dels segle XXI. La seva creació sembla motivada per l'enrenou que fan els professionals de la construcció en projectar la seva sorollosa i invasora activitat en una àmbit familiar concret.


Aquest breu apunt podreu complementar-lo, si us vaga de fer-ho, amb la lectura d'un sucós text literari, molt recomanable, elaborat amb bona humor per la col·lega blogaire Sílvia Teulats, mantenidora del blog Fent punyetes, i àdhuc amb l'audició d'una peça musical, molt encomanadissa, relacionada amb el tema recurrent de la follia.










dimarts, 14 de maig de 2013

Posar les dues cadires








Posar les dues cadires  'arribar a l'edat de quaranta-quatre anys'


Parèmia que manllevem del blog Carpe Diem i que dediquem, no podia ser altrament, a Lídia Garzón Escarré amb motiu del seu quaranta-quatrè aniversari i amb el desig que les dues cadires que acaba d'instal·lar al jardí de casa seu li facin un gran servei i s'omplin, ben aviat, de les millors converses, dels millors ressons.








dilluns, 13 de maig de 2013

Escarnir









escarnir  v. tr.  'fer sonar un instrument musical imitant-ne el bon so'

Ús consignat a Tavertet, Collsacabra, devers el darrer tombant de segle: Jo, el violí, l'escarneixo una mica, també.  






Apunt dedicat a la memòria de Jordi Sanglas, amic que fou de Tavertet.

I a la Carme Rosanas, pel dibuix que li acabo de manllevar i per acompanyar-la, no cal dir-ho, en la celebració dels 2000 posts de Col·lecció de moments.    





divendres, 10 de maig de 2013

L'Osca de Cabrera










Me cago en l'Osca de Cabrera! 

Aquesta és, en efecte, la flastomia que un informador nostre ens va ensenyar el dia en què vam coincidir, al poble de Cantonigròs, en un acte organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana, i amb motiu d'una xerrada relacionada amb el parlar de Collsacabra.

El topònim en qüestió (l'Osca de Cabrera) identifica el pas un xic compromès, un autèntic tall (bastant centrat en la imatge, però un xic avall) que permet passar del replà on se situa l'ermita de Santa Maria de Cabrera (al capdamunt de la imatge) al planell on es troben les ruïnes del castell de Cabrera, o a l'inrevés, és clar.  

No cal dir que el renec que aquí esmentem té un abast realment colossal, i que els menys intrèpids faran bé de no prendre-se'l en sentit estricte.
















Les imatges, totes tres, les he manllevades d'aquí.




dimecres, 8 de maig de 2013

Anar mudat







Anar mudat  'anar embriac'  és parèmia nova per a mi, que no he sabut trobar en els repertoris que acostumo a consultar 


Localització: Espinelves, al sector de les Guilleries, segons enquestes que vaig fer per la primavera de l'any 2007


Informador: Àngel Aguilà





Apunt dedicat amb agraïment a lmma Ginovart i a M. Josep Ginovart, del blog Gino-art, del qual he manllevat la imatge que il·lustra aquest apunt d'avui.  

I també al senyor Quim i a la senyora Esperança, mudadíssims ells dos.  



dilluns, 6 de maig de 2013

Un colzer








colzer   m.   'revolt que forma un carrer, un camí, un riu, etc., que canvia considerablement de direcció' 

Localització: Oristà, Lluçanès, segons enquestes meves de l'any 1999  

Observació: mot no consignat als repertoris lèxics que jo he pogut consultar


Referència literària: 
 
Vestit d'oblit, cavalco entre dos noms, 
i em subjecto a la crina del record. 
Retrat de vent, el meu corser, i cascs
de goma, i baf de foc esblaïmat.
Empaito el cel amb la fe d'un obsés,
i a cada colzer del camí desperto
d'un somni gris, amb penjolls de misteri. 

Josep Riera (Oristà 1950)
Poema del llibre A plena pell, publicat l'any 1989 per Columna Edicions




Agraïment a Carme Rosanas, pel dibuix.



divendres, 3 de maig de 2013

Eixoriu







eixoriu  m.  'avalot, cridòria'

Mot que no he sabut trobar al DCVB ni tampoc en altres reculls de lèxic que solc consultar. Me l'indicaren al poble de Sant Vicenç de Torelló, al nord d'Osona, l'any 2005, tot advertint-me que podria haver estat introduït allí per una persona arribada de la Garrotxa, comarca veïna, ben propera. 




En dir t'estimo
surt la música al vers;
s'eixorda el gest.

JN



dijous, 2 de maig de 2013

Obra de moliner







Obra de moliner 

Locució nominal observada a Tavertet (Collsacabra). Sovint és introduïda pel verb ésser. És obra de moliner!, diuen; i es fa servir per referir-se a quelcom (una feina, una activitat) que pot durar molt de temps.

Informador: Jordi Sanglas.

Pot equivaldre, doncs, a l'obra de la seu.




 
La imatge, de Cèsar August Torras, és del 1910 i correspon al molí del Soler (Rupit, Collsacabra) i l'he manllevada de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...