Galtifut

galtifut, -uda  [gəltifút] adj.  'galtut, que té les galtes grosses'  

Localització: Saldes 2012

Informador: Jaume Tomàs 

Aquest adjectiu no el trobem al DIEC-2,  però  sí en la novel·la intitulada Homes d'honor, del barceloní Xavier Bosch i Sancho (d'origen berguedà, crec), en un fragment clarament descriptiu: 

Un home galtifut, de coll ample, mirada apagada i la cendra apagada a sota els ulls.   

El professor Joan Coromines (DECLC, IV) dóna notícia del substantiu galtifler, format, diu ell, com botifler (és a dir, amb caiguda de la n procedent de botinflar).  


El mateix autor recull, a més, el mot galtifleres 'galtasses' i altres de la mateixa corda: galteflut, galtuflut (DCVB: Cardona, Solsona), galtufla 'galta grossa' (DCVB: Mallorca). I hi afegeix, encara, el substantiu galtifleres, usat pel Baró de Maldà. 








Dedicat a la mantenidora del blog Quadern de mots, i al mantenidor del blog El porquet de sant Antoni per l'extraordinària coincidència. 

Primavera a Saldes: 11 mots del cos humà

Reprodueixo a continuació unes quantes formes lèxiques obtingudes en formular qüestions relacionades amb el cos humà en l'entrevista realitzada el dia 17 de maig de 2012 al poble berguedà de Saldes.  

• búrnia  f.  'bony al cap'  

• claviar  m.  'turmell'  

• desenemic  m. pl.  'repèl que s'alça vora l'ungla' 

• galtifut, -uda  adj.  'galtut, que té les galtes grosses'

• gargansó  m.  'gargamella'

• piulots  m. pl.  'dolor produït pel fred intens'

• quec, queca  adj.  (amb e tancada)  'tartamut' 

• rodadits  m.  'inflamació flegmonosa als dits'  

• serradell  m.  'carena de la cama'  (també serrell i canya) 

• rutlla  f.  'ris, rínxol'  (però s'usa més ris, rissos) 

• singlot m.  (amb o oberta)  'moviment inspiratori espasmòdic'

Agraïments: a Jaume Tomàs i a tots els col·laboradors de Saldes. 

Mots per anar pujant

Replà de calma o de dubte

seguir graó a graó

o aturar-se fondre's

ser paret ser barana

escolar-se escletxes endins

ser escala   

sempre baula

del temps.

Elfreelang

Cinc mots per anar pujant: graons, esglaons, escalons, escales, escalerons.  


Tots cinc són normatius, i  s'avenen amb el referent que el DIEC-2 defineix com a 'pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d'aquest a aquell o baixar del primer al segon'.  

Graus és, però, la forma més propera al llatí GRADUS 'pas'. 

Graons (de grau + el sufix -ó) coneix en rossellonès les variants graús i esgraús. 

Escales, del llatí SCALA, designava tant la 'escala' com els 'grans'; escalons n'és un derivat (format amb el sufix -ó), i escalerons n'és un altre (format amb el sufix -era).      


Altres formes: escalots, grades, el gal·licisme marxes,  l'aragonesisme barrons, el castellanisme peldanyos i l'italianisme gradí.  

Distribució a les Guilleries segons les nostres enquestes (2006-2010):   

• esgraons cap a la banda de ponent (Tavèrnoles, St. Sadurní d'Osormort, St. Julià de Vilatorta, Folgueroles, Vilanova de Sau)

• escalons als indrets de llevant (St. Hilari Sacalm, Espinelves, Viladrau, Osor, la Cellera de Ter, Anglès, Sta. Coloma de Farners, Arbúcies)

• les dues formes, esgraons i escalons, foren observades al terme de Susqueda. 

Agraïments: a Carme Rosanas, pel dibuix, i a Elfreelang, pel poema que ens ajuda a pujar. 




La informació general és treta del volum 2 del Petit Atles del Domini Lingüístic Català, p. 102, mapa de síntesi núm. 174. 

Llunat

llunat, -ada   adj.  'afectat per rauxes i canvis d'humor'   


Mot corrent en la meva àrea geogràfica d'Osona, però no reconegut pels diccionaris en l'accepció que aquí donem.  

Agraïment: a la mantenidora del blog Fanal Blau, del qual he manllevat la fotografia que encapçala aquest apunt.  

Recull casolà

Ja és a la venda la segona edició del llibre monogràfic Recull casolà, de Lluís Feliu i Pumarola, que ja recomanàrem quan tinguérem a les mans la primera edició. 


En aquesta segona edició, a càrrec de l'autor, es manté el preu de 15 euros per exemplar, i és d'agrair que  l'autor (seguidor d'aquest blog) ens hagi fet l'honor d'incloure-hi, en la contraportada, el comentari que férem amb motiu de la publicació del llibre:  




El volum intitulat Recull casolà és una obra immensa, extraordinària, centrada en el lèxic de Llançà i de l'Alt Empordà. Si en feu una bona llegida notareu, sobretot, que l'autor és franc i cru en la seva manera d'expressar-se, i alhora extremament pulcre en  les definicions. No hi ha tabús per a ell. I s'agraeix. 


Puc assegurar-vos que aquest llibre és, en molts aspectes, el millor (i el més entretingut) compendi monogràfic que jo mai hagi llegit.        

Mirar les òlibes

Mirar les òlibes  'badar, estar distret'   

Parèmia oïda a Torelló, Osona, segle XXI. 

Dedicat a Anna M. Peroliu (informadora de la parèmia) i a Anna M. Vilallonga, que ens l'ha fet recordar. 

Esculipatu

esculipatu  m.  [əskulipatu]  'solteró, conco'

Aquest és, potser, un dels mots més suggerents que mai hagi après en les entrevistes que he anat fent en terres del català central.  Ens l'oferí, en primer lloc, el senyor Josep Roquet, informador d'Espinelves, durant  la primavera de 2007, i més endavant fou confirmat (bé que en formes diferents: esculipacu, escuripatu) gràcies a les enquestes realitzades als termes montsenyencs de Viladrau (juliol de 2007) i Arbúcies (juliol de 2010).  

No figura en cap repertori lèxic dels que nosaltres hem consultat. 

Ètim: tal vegada del llatí EX-CULPATUM 'exculpat' (amb tractament semiculte).   


I llavors, en cas que fos així, potser hauríem de demanar: exculpat per no haver fet contracte carnal?  


I d'on va eixir aquest mot?  De quina fórmula ritual?  

A Josep Roquet, Àngel Aguilà i Francesc Serradó. I també a Víctor Pàmies, i a tothom qui ha participat en aquesta encertada iniciativa.

Enfarinosar

enfarinosar  v. tr.   [əɱfəɾinuzá] 'enfarinar, empolsinar'

Verb no normatiu, derivat de farinós. El DCVB el situa a les comarques del Lluçanès i del Ripollès. 

Localització: municipi de Sora 

Informació: Josep Comas i Areñas 

Aquest mot forma part del projecte Mil mots de Sora. 

Tocar els rals

Tocar els rals  'molestar, empipar'  

Parèmia copsada en els enregistraments de conversa duts a terme a Osor, a la comarca de les Guilleries, durant la primavera de l'any 2008.  

L'origen cal potser cercar-lo en la col·lecta que es feia amb motiu de la diada del Roser; tocar els rals era la manera d'indicar el resultat de la capta, que hom comunicava als veïns a base de campanades: com més rals més batallades. En podeu trobar més informació aquí. 

Informador: Lluís Bruguera 

Susqueda 2008: uns quants mots de bosc

Sense voler allargar-me gaire, us ofereixo a continuació una tria no exhaustiva de mots relatius a l'àrea temàtica dels mots de bosc que vam poder aplegar en les sessions enregistrades al municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva, durant la primavera de l'any 2008.  

La tria és personal i, doncs, no exhaureix completament el contingut informatiu dels enregistraments. No se citen en aquest apunt alguns noms d'arbres i de bolets característics d'aquest indret, ni tampoc els mots que, havent estat observats igualment en aquest punt geogràfic o en altres de propers, ja tenen, o preveig que puguin tenir, una referència en aquest mateix blog. 

El nostre objectiu és, com sempre, el de donar compte d'aquells elements lingüístics que donen el to local a la zona escorcollada i, igualment, el de difondre algunes peces lèxiques que no figuren als repertoris lexicogràfics o que hi figuren amb poques dades.  

    

• barder  m.  'conjunt de plantes espinoses (sobretot quan ja han estat tallades)' (DCVB: Olot, Empordà, Selva) 

• branc   m.  'branca grossa'  (DCVB: Rosselló, Ribagorça, Pla d'Urgell, Vendrell) 

• cavorca  f.  (o oberta) 'escorça de l'arbre buidat de dins'  (potser del llatí CAVA ORCA 'cova infernal')

• esbrinxada  f.  'esgarrinxada (a bosc)'  (no figura al DCVB)

• esmatissar  v. tr.  'llevar les mates, fer net a bosc, especialment als marges' (DCVB: Empordà)

• estassabarders  m. 'eina de tall que serveix per tallar bardisses'  (DCVB: Ripoll, Olot, Empordà) 

• flot  m.  (o tancada) 'aplec no gaire nombrós d'arbres'  (ex.: un flot d'oms) (accepció no consignada al DCVB) 

• llistat, -ada  'arbre que puja dret i sense nusos (dit sobretot del faig)'  (també a Viladrau, 2007, i a  Vilanova de Sau, 2008)  (DCVB: Tortosa) 

• ramall  (segons solució "ieista") m.  'ramall, conjunt de branques'  (no figura al DCVB)

• ramar  v. intr.  'criar branques els arbres'  (sense localització al DCVB)

• romeguereda  f.  'esgarrinxada produïda per una romeguera'  (accepció no consignada al DCVB) 

 

Apunt dedicat al senyor Josep Mercader, de la casa de l'Om.  

Mil mots de Sora: primer tast

Fou cap al mes de febrer de l'any 2007 que en Josep Comas i jo vam projectar -amb molta il·lusió, que diria aquell- el que havia de ser un llibre monogràfic, dedicat sobretot al lèxic, en què aniríem recollint, de mica en mica, i amb molta paciència, i fins arribar a un milenar, els mots més singulars del municipi de Sora.      

D'aleshores ençà hem acumulat un munt d'unitats lèxiques (i també de parèmies inèdites) que feliçment han anat engruixint el nostre esborrany. A hores d'ara hem superat amb escreix el nombre de 700 mots, i d'aquí a 5 anys, sense presses, esperem haver arribat al nombre mític de 1000 i tenir el llibre en condicions de ser publicat.    

Avui, doncs, i tal com ho havíem promès en una altra ocasió, us n'oferim un primer tast: 

• abarrar  v. tr.  'en el temps de criança, fer per manera que el bestiar aprengui de menjar tot sol'

• acabelis  m. pl.  'part final, final' 

• acalaverat, -ada  adj.   'prim, magre'

• adobet  m.  'adobacossis'

• algom  pronom  'alguna cosa'

• alifassa  f.  'insecte gros, cucot' 

• amaçonar  v. tr.  'pegar una persona o animal' 

• arrebecat, -ada  adj.  'que ha quedat arrenocat'  

• assensurat, -ada  adj.  'assenyat'

• averganyar  v. tr.  'malmetre'

La fotografia és de Sora, feta des del Castell per en Josep Comas i Areñas. 

Tenir mala ceba

tenir mala ceba  'estar enrabiat, de mal humor' 

Localització: Torelló

Informador: Ramon Peroliu 

Amb el mateix sentit, i del mateix indret, tenim recollides les expressions següents: 

• tenir el futris 
• tenir mala joana
• tenir mala lluça 
• tenir mala lluna 

Agraïments: a Ramon Peroliu, rimaire de Torelló, i a la gestora del blog Gino-Art, del qual hem manllevat la imatge que il·lustra aquest apunt. 

Un pamort

Pamort  m.  [pámɔ́ɾt]  'persona inútil'  

Mot que no figura al diccionari normatiu ni al DCVB amb entrada pròpia.  

Localització: Gombrèn, Ripollès, juliol de 2011 

Informador: Hermenegild Falguera

Poema al·lusiu creat per Montserrat Aloy:   

Engruna la vida,

i la saliva,

i llença el llevat,

i pa llesca de tort.

Inhala l'engruna,

i arruïna l'oli

amb el pes de la ira.

I tot ja no és elevat.

Inútil.

Vocals tòniques de Vallcebre: notes apressades

Segons enquestes realitzades al mateix municipi de Vallcebre el proppassat mes de març.   

1. En el vessant anterior es confirmen certes afinitats amb les vocals tòniques que hom troba en l'àrea dita "gironina": 

• el substantiu llenya (del llatí LIGNA) obre sistemàticament la seva vocal tònica 
• el mateix per al pronom ell (< ILLUM)   
• també vocal oberta en el cas del substantiu església. pron. iglèsia

Continuem observant (com en els altres municipis berguedans ja escorcollats: la Pobla de Lillet, Castellar de n'Hug, St. Julià de Cerdanyola) e tancada en els substantius pes i pèsol i en l'adjectiu sencer (com en tota l'àrea occidental, de fet). Trobem e oberta, en canvi, en l'adverbi mateix (no del sistemàtica, crec).    

Afegim-hi encara altres resultats: quec amb e tancada; heura amb e tancada (bé que no sempre). I e tancada en els imperfets deia i feia. Però: treia amb e oberta.  

2. En el vessant posterior les vocals fortes dels mots cosa, flor i hora tenen sempre o oberta en aquest indret, i el mateix per als substantius font i pont. El mot  jou el sentim amb o tancada (no s'arriba, doncs, a la forma geu, que és típica de molts indrets septentrionals del domini). En canvi: l'adjectiu tou amb o oberta. 

Entre els noms de lloc porten o tancada els topònims Gósol i la Pobla de Lillet.   

Hi ha continuïtat occidental en el cas del substantiu jonc, esdevingut junc en la pronúncia d'aquí. 

3. Conclusió, molt breu:  si bé hi ha coincidència amb els resultats obtinguts en els altres indrets berguedans ja escorcollats, hem observat alguna variació digna de ser esmentada, com és ara la que afecta el substantiu rei, oïda amb e oberta aquí.   

4. Més dades sobre vocalisme a Tardor a Castellar de n'Hug: els colors de les vocals.   

Notes dedicades a Josep Malé i a Joan Grandia, informadors nostres. I a Jordi Lapuente, que ens ajudà, amb les seves observacions, a arrodonir els resultats.   

El Pi de Formentor

Victòria Quingles interpreta El Pi de Formentor, l'immortal poema de Miquel Costa i Llobera musicat per Maria del Mar Bonet. Aquesta interpretació formava part de l'acte organitzat per l'IES Berenguer d'Anoia, d'Inca (Mallorca), la Diada de Sant Jordi de 2011, la idea central del qual era l'exaltació dels valors associats a la Mare Terra (representats per la roba i les pintures facials de color marró).

Dedicadíssim a Jaume Bonet i Tomeu Amengual.