Tardoral poètica a Verdú

Dues tankes i un haiku, 11 de setembre de 2013

L'esperança

Pluja, banderes

nostres contra la pluja. 

Sols uns pocs gestos

ens calen per dreçar-nos

bells, lliures, l'esperança. 

Països Catalans

Ets molt lluny, poble

meu de Morella. Altíssimes

són les murades, 

ben viu i arreladíssim

el dolor de no atènyer. 

La llibertat

Mirem enlaire. 

Som animals indòcils. 

La gàbia és buida. 

Aquest apunt d'avui és una de les baules que conformen la cadena de blogs enllaçats per la independència. La baula següent correspon al blog L'atzucac de Girona, gestionat pel col·lega informàtic David Lozano. Aneu-hi. 

A Vicent Andrés Estellés

Poema que dedico a Vicent Andrés Estellés amb motiu de l'aniversari del seu naixement: 

 

No té nom el teu nom

Sortiu, amics, eixiu al món

i abandoneu la vida

al vell carrer sense nom,

i a les cruïlles, tant com pugueu,

beseu-vos les estelles acarnissadament.

Beseu-vos, oh vosaltres,

en perfecte estat de destrucció,

beseu-vos que faci feredat!,

llepeu les flames,

unteu les fonts,

abraceu les places,

i lleveu-vos, oh sí,

la pàtria,

lliures,

ben lliure.

No té nom el teu nom. 

Aquest poema el trobareu molt amablement comentat en un dels blogs de la col·lega Helena Bonals, a qui agraeixo de tot cor el seu ajut i els seus consells de sempre.   

Parrús!

Com ja hem dit en altres ocasions, la invocació a Jesús és, entre nosaltres, una de les fórmules més usades per saludar la irrupció d'un esternut. I, de fet, no és pas l'única manera de contrarestar l'efecte negatiu, de mal auguri, que en moltes cultures hom atribueix a l'esternut. 

Ara, tanmateix, solament voldríem assenyalar que la persona responsable de l'explosió, havent-se alliberat de la congestió i havent comprès els bons desitjos del seu interlocutor, sol correspondre-hi amb una frase d'agraïment perfectament previsible : Gràcies!

Al terme de Guadassuar, a la Ribera Alta, i dins l'ambient més castís, m'indiquen que el debat verbal pot tenir una continuació prou enèrgica, i no sé si lògica, que tanca el cercle talment una rima: Parrús!   

Aquesta informació la devem a l'amic Estanislau Asensi, home de parla genuïna i de grans coneixements i conviccions, amb qui tinguérem el goig d'enraonar en una trobada que va tenir lloc a Barcelona el proppassat dissabte amb motiu d'un acte cultural, de naturalesa solidària, en què fou guardonada la poetessa Neus Sangüesa Asensi.   

L'apunt d'avui no fa, evidentment, referència al català central, però el reproduïm ací per l'interès que té, sens dubte, per al gènere d'expressions relacionades amb aquest àmbit temàtic.

Donar menjar als coloms

Donar menjar als coloms  loc. verbal  'els festejadors, besar-se' 

Localització:  Viladrau (juliol 2007)

Informador:  Àngel Aguilà 

La buscatella

buscatella   f.   'nuvolada que, vista des dels municipis de la vall de Torelló, hom veu eixir cap al sector de la casa del Buscatell, en terres del Bisaura'

Presentació de 'Manyoc de retalls' a Torelló

Presentació del quart llibre relats de l'amic Josep Comas i Areñas, que tindrà lloc a la biblioteca Dos Rius de Torelló a les 8 del vespre del dia 7 de juny, és a dir, aquest proper divendres.   

Com en altres ocasions, tindrem el goig de poder-hi ser, juntament amb els amics de la revista El 855, del Bisaura. 

 

Comentaré, de manera breu, com he fet en les altres presentacions, alguns aspectes relacionats amb el lèxic i la rica fraseologia que trobem en aquest volum.  Miraré, però, de no espatllar-ho gaire. 

Hi sou, doncs, tots convidats.

La imatge que encapçala aquesta nota és manllevada del blog Hora blava, al qual us recomano d'acudir. 

A Osor porten golls

A Osor porten golls

Geodita referida als nadius d'Osor (Guilleries) i oïda, sobretot, entre els veïns dels municipis de la Cellera de Ter, Rupit-Pruit, Sant Hilari Sacalm, segons enquestes que vaig fer al segle XXI.

La presència del goll  'protuberància a la part anterior del coll' és generalment atribuïda a la manca de iode i, per tant, a l'absència d'aquest element en la dieta habitual. 

Apunt especialment adreçat a la compleció del mapa de paremiologia tòpica que porta l'amic Víctor Pàmies.

Conversa a Taravil: maig de 2013

Conversa de les més fluïdes i ben trenades la d'ahir. La tinc en gran record, ja des d'avui. Fou al terme de Capolat, i més exactament al barri de Taravil, situat a tocar de les terres del Solsonès, i gairebé a les envistes del Pla de Busa.

Em correspon de dir, a més, que aquesta conversa fou sense enregistrar i que per això, doncs, m'afanyo a traslladar ací els apunts que ahir vaig escriure. Tot molt breu, és clar, i referit, si no dic altrament, a la parla del senyor Josep Muntadas, masover de Casòliba, un dels darrers pobladors d'aquests verals del Berguedà.

En el vocalisme tònic vaig observar (en dues ocasions, si més no) e tancada en el substantiu església (esdevingut iclésia), cosa que em mancava confirmar de les entrevistes anteriors; vaig constatar, també, com a fet sistemàtic, la reducció vocàlica continguda en mots com ara cinconta 'cinquanta', cotre 'quatre', igol 'quatre', als quals podríem afegir el substantiu codro 'quadre', que vaig enregistrar el primer dia d'entrevista. 

Ja dins de l'apartat del vocalisme àton, vaig anotar un parell de modificacions que em cridaren l'atenció: els mots defícil 'difícil' (cas de dissimilació) i ententar 'intentar' (cas d'assimilació).  

Formes com ara paia 'palla', taiat 'tallat' o trebaiar 'treballar' em serviren, no cal dir-ho, per confirmar la realitat del ieisme (també dit iodització) en els darrers parlants d'aquest indret.

En el consonantisme vaig apuntar els casos de relaxació representats per formes com puiar 'pujar', puiaven 'pujaven', puiador 'pujador', passeiar 'passejar' (aquest darrer observat en la muller del nostre informador), així com la persistència de les formes verbals del tipus tinria 'tindria', entre altres que d'aquesta mena ahir vaig poder escoltar.

A cavall entre el vocalisme i la morfologia verbal, vaig copsar les típiques realitzacions tancades de les vocals tòniques en algunes formes de pretèrit: deien, feia, que ja he enregistrat en altres indrets del Berguedà (Fígols, la Pobla de Lillet, Vallcebre). 

I ja de ple dret dins la morfologia verbal, vaig poder observar les velaritzacions del tipus haigui, veiguis, entre altres.

I una parèmia, vaig apuntar-me: Diners en sang són fang, amb la qual hom vol advertir que els diners esmerçats en el bestiar (éssers de sang) produeixen guanys exigus.   

Resta, doncs, ací una primera aproximació a les característiques geolingüiístiques més sobresortints d'aquest indret berguedà, de l'Alt Berguedà, tan proper, com he dit, a la comarca de Solsona. 

Valgui aquest apunt com a senzilla nota d'agraïment envers les persones que m'acolliren en el caliu de la conversa. 

Gràcies sempre. 

Els de l'altre riu

Els de l'altre riu

Locució nominal usada a la plana de Vic per referir-se als nadius de la comarca del Berguedà. Parèmia inspirada, em diuen, per la diferent referència fluvial que aquestes dues comarques tenen: el Ter per a la plana de Vic, el Llobregat per al Berguedà.  

Informador: Antoni Prat, vigatà de soca-rel.

La fotografia és de les fonts del Llobregat i l'he manllevada del grup El Berguedà en fotos, que podeu trobar dins la xarxa social Facebook.   

Qui parla sol

Qui parla sol és boig o té paletes a casa.

Parèmia que no he sabut trobar als reculls habituals, però oïda a la vila de Torelló durant els primers anys dels segle XXI. La seva creació sembla motivada per l'enrenou que fan els professionals de la construcció en projectar la seva sorollosa i invasora activitat en una àmbit familiar concret.

Aquest breu apunt podreu complementar-lo, si us vaga de fer-ho, amb la lectura d'un sucós text literari, molt recomanable, elaborat amb bona humor per la col·lega blogaire Sílvia Teulats, mantenidora del blog Fent punyetes, i àdhuc amb l'audició d'una peça musical, molt encomanadissa, relacionada amb el tema recurrent de la follia.

Posar les dues cadires

Posar les dues cadires  'arribar a l'edat de quaranta-quatre anys'


Parèmia que manllevem del blog Carpe Diem i que dediquem, no podia ser altrament, a Lídia Garzón Escarré amb motiu del seu quaranta-quatrè aniversari i amb el desig que les dues cadires que acaba d'instal·lar al jardí de casa seu li facin un gran servei i s'omplin, ben aviat, de les millors converses, dels millors ressons.

Escarnir

escarnir  v. tr.  'fer sonar un instrument musical imitant-ne el bon so'

Ús consignat a Tavertet, Collsacabra, devers el darrer tombant de segle: Jo, el violí, l'escarneixo una mica, també.  







Apunt dedicat a la memòria de Jordi Sanglas, amic que fou de Tavertet.

I a la Carme Rosanas, pel dibuix que li acabo de manllevar i per acompanyar-la, no cal dir-ho, en la celebració dels 2000 posts de Col·lecció de moments.    

L'Osca de Cabrera

Me cago en l'Osca de Cabrera! 

Aquesta és, en efecte, la flastomia que un informador nostre ens va ensenyar el dia en què vam coincidir, al poble de Cantonigròs, en un acte organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana, i amb motiu d'una xerrada relacionada amb el parlar de Collsacabra.

El topònim en qüestió (l'Osca de Cabrera) identifica el pas un xic compromès, un autèntic tall (bastant centrat en la imatge, però un xic avall) que permet passar del replà on se situa l'ermita de Santa Maria de Cabrera (al capdamunt de la imatge) al planell on es troben les ruïnes del castell de Cabrera, o a l'inrevés, és clar.  

No cal dir que el renec que aquí esmentem té un abast realment colossal, i que els menys intrèpids faran bé de no prendre-se'l en sentit estricte.

Les imatges, totes tres, les he manllevades d'aquí.



Anar mudat

Anar mudat  'anar embriac'  és parèmia nova per a mi, que no he sabut trobar en els repertoris que acostumo a consultar 

Localització: Espinelves, al sector de les Guilleries, segons enquestes que vaig fer per la primavera de l'any 2007

Informador: Àngel Aguilà

Apunt dedicat amb agraïment a lmma Ginovart i a M. Josep Ginovart, del blog Gino-art, del qual he manllevat la imatge que il·lustra aquest apunt d'avui.  

I també al senyor Quim i a la senyora Esperança, mudadíssims ells dos.  

Un colzer

colzer   m.   'revolt que forma un carrer, un camí, un riu, etc., que canvia considerablement de direcció' 

Localització: Oristà, Lluçanès, segons enquestes meves de l'any 1999  

Observació: mot no consignat als repertoris lèxics que jo he pogut consultar


Referència literària: 
 

Vestit d'oblit, cavalco entre dos noms, 

i em subjecto a la crina del record. 

Retrat de vent, el meu corser, i cascs

de goma, i baf de foc esblaïmat.

Empaito el cel amb la fe d'un obsés,

i a cada colzer del camí desperto

d'un somni gris, amb penjolls de misteri. 

Josep Riera (Oristà 1950)
Poema del llibre A plena pell, publicat l'any 1989 per Columna Edicions

Agraïment a Carme Rosanas, pel dibuix.

Eixoriu

eixoriu  m.  'avalot, cridòria'

Mot que no he sabut trobar al DCVB ni tampoc en altres reculls de lèxic que solc consultar. Me l'indicaren al poble de Sant Vicenç de Torelló, al nord d'Osona, l'any 2005, tot advertint-me que podria haver estat introduït allí per una persona arribada de la Garrotxa, comarca veïna, ben propera. 

En dir t'estimo
surt la música al vers;
s'eixorda el gest.

JN

Obra de moliner

Obra de moliner 

Locució nominal observada a Tavertet (Collsacabra). Sovint és introduïda pel verb ésser. És obra de moliner!, diuen; i es fa servir per referir-se a quelcom (una feina, una activitat) que pot durar molt de temps.

Informador: Jordi Sanglas.

Pot equivaldre, doncs, a l'obra de la seu.

 

La imatge, de Cèsar August Torras, és del 1910 i correspon al molí del Soler (Rupit, Collsacabra) i l'he manllevada de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

La vigatana de Fígols

La vigatana és la grossa nuvolada, desfermadora de pluja, que, vista des del terme berguedà de Fígols, es veu eixir per la banda de Vic.   

Aquesta informació la dec al senyor Josep Guixer que hi afegí, a això, el substantiu calçada (recollit al DCVB), el qual fa referència, en aquest indret, al conjunt de núvols de to blanquinós que hom veu arrenglerar-se devers el sector de la Nou de Berguedà. Hi ha calçada per (a)vall, deien a Fígols. 

Amb agraïment a Carme Rosanas, per la imatge que encapçala l'apunt.  

Sant Jordi 2013

Nua, la rosa
dorm al jaç violeta. 
Espera l'alba
i uns ulls que la desvetllin
al cor del bosc, ben blava.  

Viktoriya Karsteen 

Presentació de 'Manyoc de retalls'

Presentació que tindrà lloc al teatre El Centre, de Sant Quirze de Besora, el dia 21 d'abril a partir de les cinc de la tarda, després del lliurament de premis del concurs literari El 855 i de la lectura de poemes de Joana Raspall, poetessa centenària, que anirà a càrrec d'actors del mateix teatre.

Jo també, per la meva banda, tindré el plaer de ser-hi present per dir unes paraules d'introducció centrades en el lèxic i la fraseologia del llibre de Josep Comas. 

Hi sou tots convidats.

Arribar a can Tanca-d'hora

Arribar a can Tanca-d'hora  'acabar de mala manera'


Parèmia que trobem en el darrer llibre de Josep Comas, Manyoc de retalls, i confirmada per ell mateix com a expressió força usada al terme de Sora.

Observació: en la pronúncia habitual el component verbal del topònim presenta, com en altres indrets del català central, el tancament en un grau de la vocal rizotònica i, doncs, esdevé tenca.    

Expressions equivalents: acabar com el rosari de l'aurora, acabar com Camot, entre altres.



Gràcies, com sempre, a Carme Rosanas, de qui hem manllevat la imatge que il·lustra aquest apunt.

La falç i la rosa

Presentació de La falç i la rosa, de Jaume Planas, divendres 19 d'abril a les 20.00 h a la Biblioteca Dos Rius de Torelló a càrrec de Jordi Dorca, en col·laboració amb la Llibreria Xicoi.

Us hi esperem.

Els blogaires que vingueu sereu compensats, no en dubteu.

Manyoc de retalls

Heus ací, encapçalant aquest apunt d'avui, el darrer llibre de Josep Comas Areñas, en el qual s'han aplegat sis nous textos narratius que l'autor de Sora (altrament conegut com a Josep de Sora) ha escrit  aquests últims anys. 

Subvenida per ell mateix, i amb gran despesa d'il·lusió i de generositat, Manyoc de retalls es presenta amb continguts força variats i no es limita a l'entorn rural que, per vida, li és tan propi a l'autor.  Sense abandonar-lo -i, doncs, compartint amb nosaltres un bon esplet dels mots castissos que són tan característics dels seus llibres-, Josep Comas ens omple de joia amb un llenguatge genuí i gens cargolat, on els temes relacionats amb els valors hunans tenen un lloc destacadíssim. 

El goig, però, no ve pas sol, car hi puc afegir, amb gran satisfacció, que hi he estat convidat a fer-ne el pròleg, i després, com a bell colofó, he pogut participar en l'acte de presentació del llibre que es va dur a terme el dia de Pasqua al restaurant l'Antic de Sora. 

Us deixo, de moment, amb una imatge,  copsada per Marta Comas Rovira, en què es pot veure l'autor en la signatura de llibres.   

Fer un jaç

Fer un jaç   'fer l'acte sexual'

Localització:  Viladrau, enquestes del 2007

Informador:  Àngel Aguilà

Al cusco de l'hivern

Som al cusco de l'hivern!

cusco  m.   'moll, part central, part dura'

Localització:  Vic,  Osona, hivern de l'any 2000


Observació feta en l'àmbit de la conversa informal, amb confirmació posterior del mot en qüestió, en relació amb el qual caldria veure si té quelcom a veure amb el mot inca a què es refereix aquesta entrada.  






Amb agraïment a Jordi Pamplona, meteoròleg, de qui he manllevat la fotografia del camí del Gurri, a Vic, que encapçala aquest apunt.

Anar amb carbó de fenàs

Anar amb carbó de fenàs  'anar lent'

Localització:  Fígols, Berguedà, febrer de 2013

Informador:  Josep Guixer

Amb l'enquesta realitzada a l'informador de Fígols faig constar que aquest indret berguedà ha esdenvingut, si els comptes no em fallen, el cinquantè municipi escorcollat d'ençà que, l'any 1999, vaig iniciar la meva activitat de recerca geolingüística per les terres del català central. 

Aquest apunt el dedico a tots vosaltres, amics blogaires, dels quals he après tantes coses, i a la vostra fidelitat, així com a totes les persones que m'han ajudat en tots aquests anys. 

Moltes gràcies.   

Portar-ne un bol

Portar-ne un bol  'anar ebri'

Localització:  Viladrau, Montseny, juliol de 2008

Informador:  Àngel Aguilà

Cridar els de Gurb

Cridar els de Gurb  'vomitar'

Parèmia pròpia del llenguatge castís dels verals propers al terme osonenc de Gurb. 

Expressió tal vegada inspirada en la semblança que hom observa entre els sons guturals continguts en el gentilici aplicable als nadius de Gurb i els que caracteritzen l'acció de vomitar.    

Localització:  Folgueroles, St. Julià de Vilatorta

Informadors:  Josep Fochs, Josep Vilamala