GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimecres, 30 de maig del 2012

Susqueda: 7 mots del camp









  • berrugar  v. tr.  [bəruɣá]  'fer berrugues en la garba, no lligar-la prou bé'    
  • fantasma  f.  [fəntázmə] 'espantaocells'
  • formó  m.  [fuɾmó]  'rella de l'arada'  (accepció no registrada al DCVB)
  • jaumic   m.  [ʒəwmík]  'jaumet, corc dels llegums'  (també observat a Espinelves, St. Julià de Vilatorta, Viladrau; no figura al DCVB, ni tampoc el verb ajaumicar 'corcar els llegums' que ens indicaren als mateixos indrets)
  • matafesols  m.   [matəfəzɔ́ls]  'vent de ponent'  (DCVB: Molló)
  • rega  f.  [réɣə'solc'  (mot típicament septentrional, més usat que solc en aquest indret)   
  • tronca  f.  [tɾóŋkə  'canyoca del blat de moro'  (DCVB: Ripoll, Olot, Rupit, plana de Vic) 
  • vessana  f.  [bəsánə'terra de conreu més gran que la feixa' (DCVB: Ripollès, Guilleries, Collsacabra) 




On no hi ha homes la natura és estèril

William Blake








Al senyor Josep Mercader, informador del municipi de Susqueda durant la primavera de 2008.  


La fotografia és de la casa de l'Om.  



divendres, 25 de maig del 2012

Galtifut




galtifut, -uda  [gəltifút] adj.  'galtut, que té les galtes grosses'  



Localització: Saldes 2012


Informador: Jaume Tomàs 




Aquest adjectiu no el trobem al DIEC-2,  però  sí en la novel·la intitulada Homes d'honor, del barceloní Xavier Bosch i Sancho (d'origen berguedà, crec), en un fragment clarament descriptiu: 


Un home galtifut, de coll ample, mirada apagada i la cendra apagada a sota els ulls.   


El professor Joan Coromines (DECLC, IV) dóna notícia del substantiu galtifler, format, diu ell, com botifler (és a dir, amb caiguda de la n procedent de botinflar).  


El mateix autor recull, a més, el mot galtifleres 'galtasses' i altres de la mateixa corda: galteflut, galtuflut (DCVB: Cardona, Solsona), galtufla 'galta grossa' (DCVB: Mallorca). I hi afegeix, encara, el substantiu galtifleres, usat pel Baró de Maldà. 








Dedicat a la mantenidora del blog Quadern de mots, i al mantenidor del blog El porquet de sant Antoni per l'extraordinària coincidència. 




dimecres, 23 de maig del 2012

Primavera a Saldes: 11 mots del cos humà











Reprodueixo a continuació unes quantes formes lèxiques obtingudes en formular qüestions relacionades amb el cos humà en l'entrevista realitzada el dia 17 de maig de 2012 al poble berguedà de Saldes.  



  • búrnia  f.  'bony al cap'  
  • claviar  m.  'turmell'  
  • desenemic  m. pl.  'repèl que s'alça vora l'ungla' 
  • galtifut, -uda  adj.  'galtut, que té les galtes grosses'
  • gargansó  m.  'gargamella'
  • piulots  m. pl.  'dolor produït pel fred intens'
  • quec, queca  adj (amb e tancada)  'tartamut' 
  • rodadits  m.  'inflamació flegmonosa als dits'  
  • serradell  m.  'carena de la cama'  (també serrell i canya) 
  • rutlla  f.  'ris, rínxol'  (però s'usa més ris, rissos
  • singlot m.  (amb o oberta)  'moviment inspiratori espasmòdic'






Agraïments: a Jaume Tomàs i a tots els col·laboradors de Saldes. 


diumenge, 20 de maig del 2012

Mots per anar pujant







Replà de calma o de dubte
seguir graó a graó
o aturar-se fondre's
ser paret ser barana
escolar-se escletxes endins
ser escala   
sempre baula
del temps.

Elfreelang





Cinc mots per anar pujant: graons, esglaons, escalons, escales, escalerons.  

Tots cinc són normatius, i  s'avenen amb el referent que el DIEC-2 defineix com a 'pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d'aquest a aquell o baixar del primer al segon'.  

Graus és, però, la forma més propera al llatí GRADUS 'pas'. 

Graons (de grau + el sufix -ó) coneix en rossellonès les variants graús i esgraús

Escales, del llatí SCALA, designava tant la 'escala' com els 'graons'; escalons n'és un derivat (format amb el sufix -ó), i escalerons n'és un altre (format amb el sufix -era).      

Altres formes: escalots, grades, el gal·licisme marxes,  l'aragonesisme barrons, el castellanisme peldanyos i l'italianisme gradí.  






Distribució a les Guilleries segons les nostres enquestes (2006-2010):   

  • esgraons cap a la banda de ponent (Tavèrnoles, St. Sadurní d'Osormort, St. Julià de Vilatorta, Folgueroles, Vilanova de Sau)
  • escalons als indrets de llevant (St. Hilari Sacalm, Espinelves, Viladrau, Osor, la Cellera de Ter, Anglès, Sta. Coloma de Farners, Arbúcies)

  • les dues formes, esgraons i escalons, foren observades al terme de Susqueda. 





Agraïments: a Carme Rosanas, pel dibuix, i a Elfreelang, pel poema que ens ajuda a pujar. 


La informació general és treta del volum 2 del Petit Atles del Domini Lingüístic Català, p. 102, mapa de síntesi núm. 174. 



dimecres, 16 de maig del 2012

Llunat








llunat, -ada   adj.  'afectat per rauxes i canvis d'humor'   


Mot corrent en la meva àrea geogràfica d'Osona, però no reconegut pels diccionaris en l'accepció que aquí donem.  





Agraïment: a la mantenidora del blog Fanal Blau, del qual he manllevat la fotografia que encapçala aquest apunt.  




dilluns, 14 de maig del 2012

Recull casolà










Ja és a la venda la segona edició del llibre monogràfic Recull casolà, de Lluís Feliu i Pumarola, que ja recomanàrem quan tinguérem a les mans la primera edició. 


En aquesta segona edició, a càrrec de l'autor, es manté el preu de 15 euros per exemplar, i és d'agrair que  l'autor (seguidor d'aquest blog) ens hagi fet l'honor d'incloure-hi, en la contraportada, el comentari que férem amb motiu de la publicació del llibre:  




El volum intitulat Recull casolà és una obra immensa, extraordinària, centrada en el lèxic de Llançà i de l'Alt Empordà. Si en feu una bona llegida notareu, sobretot, que l'autor és franc i cru en la seva manera d'expressar-se, i alhora extremament pulcre en  les definicions. No hi ha tabús per a ell. I s'agraeix. 


Puc assegurar-vos que aquest llibre és, en molts aspectes, el millor (i el més entretingut) compendi monogràfic que jo mai hagi llegit.        







divendres, 11 de maig del 2012

Mirar les òlibes










Mirar les òlibes
 'badar, estar distret'   



Parèmia oïda a Torelló, Osona, segle XXI. 



Dedicat a Anna M. Peroliu (informadora de la parèmia) i a Anna M. Vilallonga, que ens l'ha fet recordar. 


dimecres, 9 de maig del 2012

Esculipatu

















esculipatu  m.  [əskulipatu]  'solteró, conco'


Aquest és, potser, un dels mots més suggerents que mai hagi après en les entrevistes que he anat fent en terres del català central.  Ens l'oferí, en primer lloc, el senyor Josep Roquet, informador d'Espinelves, durant  la primavera de 2007, i més endavant fou confirmat (bé que en formes diferents: esculipacu, escuripatu) gràcies a les enquestes realitzades als termes montsenyencs de Viladrau (juliol de 2007) i Arbúcies (juliol de 2010).  


No figura en cap repertori lèxic dels que nosaltres hem consultat. 


Ètim: tal vegada del llatí EX-CULPATUM 'exculpat' (amb tractament semiculte).   


I llavors, en cas que fos així, potser hauríem de demanar: exculpat per no haver fet contracte carnal?  


I d'on va eixir aquest mot?  De quina fórmula ritual?  







A Josep Roquet, Àngel Aguilà i Francesc Serradó. I també a Víctor Pàmies, i a tothom qui ha participat en aquesta encertada iniciativa.



diumenge, 6 de maig del 2012

Enfarinosar








enfarinosar  v. tr.   [əɱfəɾinuzá] 'enfarinar, empolsinar'





Verb no normatiu, derivat de farinós. El DCVB el situa a les comarques del Lluçanès i del Ripollès. 


Localització: municipi de Sora 

Informació: Josep Comas i Areñas 








Aquest mot forma part del projecte Mil mots de Sora





divendres, 4 de maig del 2012

Tocar els rals








Tocar els rals  'molestar, empipar'  



Parèmia copsada en els enregistraments de conversa duts a terme a Osor, a la comarca de les Guilleries, durant la primavera de l'any 2008.  

L'origen cal potser cercar-lo en la col·lecta que es feia amb motiu de la diada del Roser; tocar els rals era la manera d'indicar el resultat de la capta, que hom comunicava als veïns a base de campanades: com més rals més batallades. En podeu trobar més informació aquí

Informador: Antoni Bruguera 





dimecres, 2 de maig del 2012

Susqueda 2008: uns quants mots de bosc









Sense voler allargar-me gaire, us ofereixo a continuació una tria no exhaustiva de mots relatius a l'àrea temàtica dels mots de bosc que vam poder aplegar en les sessions enregistrades al municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva, durant la primavera de l'any 2008.  

La tria és personal i, doncs, no exhaureix completament el contingut informatiu dels enregistraments. No se citen en aquest apunt alguns noms d'arbres i de bolets característics d'aquest indret, ni tampoc els mots que, havent estat observats igualment en aquest punt geogràfic o en altres de propers, ja tenen, o preveig que puguin tenir, una referència en aquest mateix blog. 

El nostre objectiu és, com sempre, el de donar compte d'aquells elements lingüístics que donen el to local a la zona escorcollada i, igualment, el de difondre algunes peces lèxiques que no figuren als repertoris lexicogràfics o que hi figuren amb poques dades.  



    
  • barder  m.  'conjunt de plantes espinoses (sobretot quan ja han estat tallades)' (DCVB: Olot, Empordà, Selva) 
  • branc   m.  'branca grossa'  (DCVB: Rosselló, Ribagorça, Pla d'Urgell, Vendrell) 
  • cavorca  f.  (o oberta) 'escorça de l'arbre buidat de dins'  (potser del llatí CAVA ORCA 'cova infernal')
  • esbrinxada  f.  'esgarrinxada (a bosc)'  (no figura al DCVB)
  • esmatissar  v. tr.  'llevar les mates, fer net a bosc, especialment als marges' (DCVB: Empordà)
  • estassabarders  m. 'eina de tall que serveix per tallar bardisses'  (DCVB: Ripoll, Olot, Empordà) 
  • flot  m.  (o tancada) 'aplec no gaire nombrós d'arbres'  (ex.: un flot d'oms) (accepció no consignada al DCVB) 
  • llistat, -ada  'arbre que puja dret i sense nusos (dit sobretot del faig)'  (també a Viladrau, 2007, i a  Vilanova de Sau, 2008)  (DCVB: Tortosa) 
  • ramall  (segons solució "ieista") m.  'ramall, conjunt de branques'  (no figura al DCVB)
  • ramar  v. intr.  'criar branques els arbres'  (sense localització al DCVB)
  • romeguereda  f.  'esgarrinxada produïda per una romeguera'  (accepció no consignada al DCVB) 
 






Apunt dedicat al senyor Josep Mercader, de la casa de l'Om.  







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...