GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 7 de desembre de 2010

Vuit dies a Colldebassa!
















En un altre comentari que vaig fer en aquest mateix blog em vaig referir a la pintoresca expressió Vuit dies a Colldebassa, amb la qual els infants de Sora (al nord d'Osona) eren comminats a menjar-se allò que els seus pares o tutors els havien posat al plat; l’amenaça era esglaiadora: en cas de no menjar-s’ho, podien ser traslladats a aquest casal del mateix municipi caracteritzat pel fet de trobar-se en estat ruïnós i per la migradesa evident de les seves collites.



















Le fotografies que il·lustren aquest comentari ens les acaba de fer arribar l’escriptor Josep Comas i Areñas (nadiu de Sora, i de nissaga antiga) i s'hi pot veure l’estat en què actualment es troba el mas citat com a Colldebassa, molt delmat pels estralls que hi han fet la incúria i el pas del temps.


















Que vagi de gust!



A l'amic Josep Comas, intrèpid autor de les fotografies. I a l'Olga Xirinacs, que n'ha fet un bell conte per fugir de la por.  
Moltes gràcies a tots dos.



15 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Trobo que és més incitant passar vuit dies a Colldebassa si no t'acabes el plat, que no pas el que em deien a mi: "Te encerraré en el cuarto oscuro".
Potser, ara que sé això de Colldebassa, podré escriure un conte en què des del "cuarto oscuro" es pugui passar a Colldebassa... paraula que ho provo, gràcies.

Jordi Dorca ha dit...

Excel·lent! Gran aventura. En Josep Comas n'estarà molt content.
Moltes gràcies.
PS: m'has fet pensar en "el cuarto de las ratas", que era l'indret preferit de les meves geoamenaces infantils.

Olga Xirinacs ha dit...

Ja tens el conte al meu post d'avui, que és dia de sant Trobat.
Ben trobat, doncs.

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies, Olga, per aquest regal de la imaginació.
De part meva i de part d'en Josep.

Colldebassa, on tothom es torna carbassa!

Josep de Sora. ha dit...

És impressionant la durada d'algunes paraules o frases; he trobat "esquitxar" - en el sentit de fer donar diners amb males arts - al Castell de Milany l'any 1462. Conec, de Sora, el mot i el significat, però no podia pensar que vingués de temps tan llunyans.

Jordi Dorca ha dit...

Apuntem-ho. Apuntem-ho a la llibreta del conte.

Jordi Dorca ha dit...

Has dit el 1462?

Josep de Sora. ha dit...

En el llibre "Els pagesos revoltats", en unes converses al Castell de Milany entre la tropa de remences dirigides per Verntallat, apareix la paraula "esquitxar", en el sentit de fer donar diners a canvi d'algun favor o clemència. Hi ha també altres mots; si tens interès en donar-li una ullada, està a la teva disposició a casa. A reveure.

Jordi Dorca ha dit...

Doncs trobo que és una bona idea. El pròxim dia que ens trobem ens hi podem agafar i mirar-nos-el. Potser ens podria servir per al llibre de Sora.
Jo ja he començat a fer el guió per a l'article de la revista Llengua Nacional.

Sa Lluna llèpola. ha dit...

Record que de petita vaig passar molta por amb les amenaces, sobretot de sa meva predina, ja que mumare no en feia servir tantes ni tan sovint.
Sa meva predina, per a que de vespre fes via a tornar a casa quan anava a tirar el fems al cap de cantó de casa, em deia que al solar buit i ple d'arbusts que teníem a devora de casa hi havia sa "monea calaixera": una mona que menjava nins i nines. I ja me diràs... tornava com una bala cap a casa! No gosava ni mirar enrrera.
Tanta por em feia que va arribar un punt que no volia ni anar a baixar el fems.

Un altre personatge que s'usa molt a les illes és na "Maria enganxa". Una doneta que viu als pous i que si algun menut s'atreveix a guaitar al pou, l'estira i cap endedins...

Ara que ho veig amb perspectiva em fa gràcia i m'interessen aquests temes, però sa veritat és que ho vaig passar malament.

Jordi Dorca ha dit...

Hola Lluna,
Vaja, veig que a tots ens han fet passar por de tant en tant.
A nosaltres, de menuts, ens havien fet por amb la "bruixa a ratlles", ja més explicaràs...
De tota manera, m'ha agradat (si més no com a personatge de creació) això que dius de la "monea calaixera". Si m'ho permets, ho aprofitaré més endavant, per fer-ne un breu apunt.
Pel que fa a na Maria Enganxa (que només em sonava molt vagament), veig que té un grup a Facebook. Un grup de "ressentits", suposo...
I res més, Lluna.
Moltes gràcies, i vetlla'm aquell jovent!

Josep de Sora. ha dit...

Llegint els comentaris, m'adono que allò de; "vuit dies a Colldebassa" pren un caire erràtic, doncs aquesta frase no era realment una amenaça per a fer por a la quitxalla, sinó una manera de fer-los-hi entendre que, donada la frugalitat en el manjar de l'esmentada casa, trobarien bo el que a casa no els agrada. Salut.

Jordi Dorca ha dit...

Sí, veig que ha donat lloc a tot un munt de reflexions i comentaris. Tots a propòsit del món infantil. Però nosaltres encara hi podem fer un bona competència: Força Rebinelles!
Salut, Josep.

Carme ha dit...

La meva mare que era de Roda de Ter, deia una frase molt igual però amb el nom d'una masia perduda prop de Sabassona (crec) "Set anys a la Cargolera". I no era pròpiament una amenaça, com diu Josep de Sora, era una reflexió.

Jordi Dorca ha dit...

Molt bona, aquesta!
Però m'adono que a Roda anaven més forts.
Bufa! Set anys!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...