GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 25 de gener de 2011

La plageta de l'orella




Visió de gran potència metafòrica la que ens ofereixen des de Llançà. Corprenedora i tot.


El lòbul de l'orella.


La metàfora, recollida al llibre Recull casolà, del qual és autor el senyor Lluís Feliu i Pumarola, es pot trobar (p. 88) al costat d'altres expressions, igualment belles i punyents, relatives a les parts del cos o a activitats que s'hi relacionen.


No és endebades, doncs, que aquesta metàfora ens en porti una altra a la memòria, potser més comuna i tot (però igualment recollida en aquest deliciós volum dedicat al lèxic i la fraseologia del terme de Llançà),
que compara la zona del paladar amb la volta celeste. Així: el cel de la boca.


Aquesta darrera expressió és pròpia, tal com s'indica al primer volum del PALDC (Petit Atles Lingüístic del Domini Català), de tota l'àrea del dialecte septentrional (també conegut com a rossellonès) i d'algunes localitats sudpirinenques. I s'explica per la influència de l'adstrat occità, gran impregnador del nostre lèxic septentrional.


Insisteixo: cel de la boca (o cel del paladar) és l'expressió que tenim, o que teníem, per designar el concepte 'paladar' en diferents indrets de la Catalunya Nord (Salses, Perpinyà, Portè, Prats de Molló, Ceret, entre altres) i al sector més septentrional de la Catalunya sota administració espanyola (Vilallonga de Ter, Oix, Bassegoda i Llançà).



I acabo. I ho faig tot assenyalant la conservació del so de -j- medieval en el mot plageta (de plaja, PLAGIA), i recomanant-vos, una altra vegada, i de manera molt especial, el llibre, tan valuós, de Lluís Feliu i Pumarola, al qual tornaré a referir-me tan aviat com pugui.


Un plaer del llenguatge.












10 comentaris:

Nits ha dit...

Hola Jordi,
Aquí al Baix Empordà on visc ara de la platja també en diuen /plaja/.
Igual com de prendre el sol en diuen parar el sol. També estic aprenent un munt de nous mots aquí :)

M'ha encantat això del cel de la boca i la platja de la orella, és poètic.

Ahhh he vist "les broques del rellotge" però no em fa el link :(

Salutacions!!!!!

Carme ha dit...

No la sabia, aquesta! És bonica, afectuosa, o com de joguina.

Alberich ha dit...

Trobo que aquesta expressió té una connotació poètica mol bonica.
Que n’és de rica la nostra llengua!

Helena Bonals ha dit...

Platja i cel són unes metàfores ben grans per allò orgànic, petit. El lòbul és la porta, com la platja, de la immensitat del so, del mar.

Anònim ha dit...

No en tenía ni idee, que es pogués dir així. quina benoria de paraules.....

Iris ha dit...

Gràcies per la recomanació. Una parla molt metafòrica , la que ens ofereixes en aquest magnífic post.
La intercontextualitat de registres lingïístics és més comuna del que sembla.

Lluís Feliu ha dit...

Agraeixo de cor les paraules d’en Joan, i us animo a tots a no només aprendre i comprendre noves paraules, sinó a fer-les servir desvergonyidament, car només l’ús les hi dóna sentit. Salut !
Lluís Feliu i Pumarola.

Lluís Feliu ha dit...

Perdó volia dir en Jordi. Ja ho diuen que hi ha Felius de nom i felius de fet. I de tot a alhora ! Salut !

Lluís Feliu i Pumarola.

Puigcarbó ha dit...

m'afegeixo en dir que aquesta expressió és molt bonica, com cada vegada reduïm més el llenguatge d'us diari, recuperar paraules aixina recomforta i és molt útil per la poesia - per exemple -

Salut

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies a tots vosaltres per haver vingut a parar el sol a la plageta de joguina que ens ha ofert l'amic Lluís Feliu i que tan bé heu sabut interpretar.

Platgeta rica, intertextual. Davant per davant de la immensitat perfecta i sonora de la mar.
La mar de Llançà. Poesia.

PS: no us perdeu el llibre de Lluís Feliu.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...