GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 7 de juny de 2011

Ell espera







Dins el català central (no cal que sigui arran de mar), el timbre obert de la vocal rizotònica del verb esperar (del llatí SPERARE 'esperar, tenir esperança') és un dels trets fonètics que més identifica els parlants de la zona septentrional d'aquesta àrea dialectal.


Si prenem com a referència la tercera persona del present d'indicatiu (espera), es confirma que aquesta vocal és oberta a Girona, i que també ho és en altres indrets septentrionals del dialecte central i de l'àrea d'influència del bisbat de Girona.  


Pel que fa a les Guilleries (enquestes fetes entre el 2006 i el 2010), ens consta que aquesta vocal és generalment oberta a la vila d'Anglès, però ja no als termes d'Osor, Susqueda, Arbúcies, ni tampoc en els nostres informadors rurals de la zona occidental del terme de Sta. Coloma de Farners, així com a la resta d'aquesta comarca natural.


Podem indicar, d'altra banda, que aquesta vocal és igualment tancada a Collsacabra i en el conjunt de la comarca d'Osona, i que no és bona, per tant, la indicació del professor Joan Coromines (DECLC, III, 638) que atribueix aquest tractament (el que dóna e oberta per a aquesta forma verbal) al terme de Torelló i a una part del bisbat de Vic.


Vull assenyalar, finalment, que el resultat de e oberta és, en realitat, el que correspon a l'evolució fonètica regular de la E llatinovulgar, mentre que el tractament general i innovador (el de e tancada) caldria explicar-lo per les raons analògiques que s'exposen en l'esmentat article del mestre Coromines.




La solitud de la imatge ha estat manllevada del blog poètic de Carme Rosanas, a qui també es dedica aquest apunt.




12 comentaris:

Joana ha dit...

Aleshores en escolta-vos no sabrem si espera o s'atura (es para) :)

Carme ha dit...

je, je, je... m'ha fet riure la Joana. No, no, no hi ha manera de confondre-ho amb es para...

M'Agrada molt aquest apunt (i molts d'altres en el mateix sentit)perquè jo que ni hi entenc res, però em fixo molt en la parla de la gent, tenia tendència a pensar que aquestes diferències entre un so obert o tancat, estaves esteses per grans zones i em fas veure que no, que a vegades hi ha localismes específics envoltats d'altres maneres de dir. Avui dia, això em sembla màgic i miraculós, amb la uniformització que patim en totes les coses i fins i tot en la llengua.

Jo puc confirmar que a la meva família tots de Roda de Ter, sempre s'ha dit amb e tancada.

I moltes gràcies per la dedicatòria i per seguir utilitzant els meus dibuixos.

Una abraçada. Un dimarts de sorpreses i somriures, avui.

Helena Bonals ha dit...

Que bonic que espera ve d'esperança, com recordar de cor. M'agraden moltíssim les etimologies!

montse ha dit...

Em costa fins i tot imaginar com pronunciar la e oberta, en aquest mot. De veritat que a Torelló ho dieu així? No mi havia fixat mai.

De totes maneres ESPEREM els teus escrits cada dia.
Una abraçada a tots.

Quadern de mots ha dit...

Els teus apunts moltes vegades em serveixen per reflexionar la manera que tinc de parlar, e oberta, e tancada... jo la veritat no m’hi fixo massa. (potser no ho hauria de dir, però em passa sovint).
Jo que he anat a cavall entre el Ripollès i el Barcelonès, i ara estic al Vallès, suposo que amb tot plegat faig una mica de poti-poti. És per això que gaudeixo dels teus suculents apunts.

Lluís ha dit...

Us encoratxo a fer servir la vostra parla local, és obertes o tencades, paraules fora de l'estàndard i la normativa, sense vergonya i amb impertinència davant els puristes. No sé a quin nivell de destrucció de la vostra parla diallectal heu arribat, però si arribeu al nostre, serà una catàstrofe per a la vostre 'llenga'. Parleu fins i tot contravenint als filòlegs. Parleu tal com cal, parleu dialectal ! Salut !

Puigcarbó ha dit...

i si a més a més és diu Pere, que pronunciem Pera, ja pot ser el acabose

Galionar ha dit...

Sempre m'han dut de corcoll, les vocals "e" i "o" obertes i tancades. A Vilanova (la meva ciutat de naixença) no les diferenciem, pèrò a 15 Km., a Vilafranca (on visc), les obren moltíssim. Jo, per aprendre a accentuar-les, vaig tenir uns problemes de cal Déu, fent-les pronunciar molts cops pels nadius vilafranquins. I encara em costa ara.
Tan a prop els pobles els uns dels altres, i tants signes d'identitat propis. És apassionant.
Una abraçada!

El porquet ha dit...

Hola! Aterro per primer cop en aquest blog i ja veig que m'hi quedo. Sóc un malalt de llengua.

Jo, per motius familiars, conec força bé el català occidental i aquest sempre es caracteritza per tancar la majoria d'es.

Ara bé obren algunes E que la resta de catalans fan tancades, com per exemple la primera E de "lo Segre".

Crec que ho fan en casos de E tòniques abans de consonants.

Ara bé, el cas més sorprenent és l'obertura que fan en algunes zones de Ponent (no pas totes!) de la E de "llet". Sona molt peculiar, original i diferent.

El porquet ha dit...

Hola! Aterro per primer cop en aquest blog i ja veig que m'hi quedo. Sóc un malalt de llengua.

Jo, per motius familiars, conec força bé el català occidental i aquest sempre es caracteritza per tancar la majoria d'es.

Ara bé obren algunes E que la resta de catalans fan tancades, com per exemple la primera E de "lo Segre".

Crec que ho fan en casos de E tòniques abans de consonants.

Ara bé, el cas més sorprenent és l'obertura que fan en algunes zones de Ponent (no pas totes!) de la E de "llet". Sona molt peculiar, original i diferent.

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
La variació és aquesta: algunes zones fan ESPERA amb "e" oberta i altres (la major part) amb "e" tancada. No hi hauria d'haver confusió.
Una abraçada.

Carme,
Tot i que prometo no abusar-ne, avui (m'hauràs de perdonar) tornaré a fer servir una imatge del teu blog. La trobo molt adient amb l'etnotext que vaig enregistrar a Oristà, molt bell en la seva senzillesa.

Helena,
Acordadament, doncs.

Montserrat,
La "e" de la forma ESPERO és tancada en la major part del català central. Però se sent oberta a l'àrea dita "gironina". Salut i poesia!

Quadern de mots,
Són molt interessants aquests casos de persones que, com tu dius, han conformat una parla del tipus poti-poti. De vegades, fins i tot, t'ajuden a entendre alguns aspectes de geovariació (no necessàriament lingüística).

Lluís,
Portes molta empenta avui... Però ai si ens senten els de l'Institut!

Francesc,
T'accepto la proposta. Faré un apunt sobre la pera. Sobre la fruita, vull dir.

Galionar,
No voldria caure en la lleponeria, però jo diria que les normes d'accentuació les tens prou ben assumides. Potser caldrà felicitar-ne els vilafranquins...

Porquet,
Les tendències evolutives han conformat, en la zona occidental del nostre domini, un sistema vocàlic que, pel que fa a la E tònica, es manifesta (de manera general) en un sentit contrari, diguem-ho així, al del català oriental.
El de LLET és un cas ben especial, d'aquells que criden tant l'atenció als fonetistes compulsius.
Una abraçada des de Torelló.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

En alguns llocs pronuncien espera com si fos el so de pera fruita? que divertit...
Es"pera" que et donaré una "pera"!!!
M. Roser

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...