On van aquestes mariamagdalenes?
Frase oïda a la vila de Torelló (Osona), el dia 15 d'agost de l'any 2012. Per poder-la interpretar, tot seguit suggereixo una definició, crec que plausible, per al substantiu que la focalitza.
mariamagdalenes f. pl. 'dones (generalment dues o tres) que van juntes, d'aspecte desvalgut o desorientat, i que es captenen de manera reservada'.
Frase oïda a la vila de Torelló (Osona), el dia 15 d'agost de l'any 2012. Per poder-la interpretar, tot seguit suggereixo una definició, crec que plausible, per al substantiu que la focalitza.
mariamagdalenes f. pl. 'dones (generalment dues o tres) que van juntes, d'aspecte desvalgut o desorientat, i que es captenen de manera reservada'.
48 comentaris:
Sort que has puntualitzat, perquè efectivament pot donar lloc a altres interpretacions...
Jo he sentit i dit “ets una Magdalena” per dir ets una ploramiques.
Xexu,
Sí, és ben veritat. Les altres interpretacions...
Carme,
O magdaleno.
Doncs mira, el meu sogre és de la familia dels "malaenos". Igual un dia els seus avantpassats foren magdalenos!!!
Joana,
Bona. M'has fet riure.
Aquest nom per aquí també l'aplicàvem més aviat a les ploramiques, bledes, antiquades, etc. Ara fa anys que no l'he sentida.
Per cert, Jordi, el pic de les trobades andorranes insòlites, del qual vam parlar divendres i que no podia recordar, és el pic de Creussans o pic de Peyreguils (2702 m.) És un dels indrets més bells del món, t'ho pot assegurar la Carme.
Abraçades!
Galionar,
Doncs vaig estar a punt de dir-lo. El tenia ben bé al cap, perquè és un dels que continua la carena del Tristaina, no gaire lluny d'aquest. Crec que té, a més, un bell estany ajagut a la seva falda.
Gràcies, per dir-m'ho, Montserrat.
Sí, aquest estany es veu pujant amb el remuntador, i una vegada a dalt, al cantó oposat i ben al fons, hi ha uns tres estanys més, preciosos. El Tristaina i els seus germanets queden més cap a la dreta, si m'oriento bé. Hi ha indrets on no es pot fer altra cosa que ser poeta.
Jordi, m’afegeixo al qualificatiu general de ploramiques o bledes, doncs sempre he sentit dir això de: “plorar com una magdalena”.
Plorar com una magadalena deu anar per aquí, oi?
plores com una magdalena sí que ho havia sentit.... però això de les mariamagdalenes no en tenia ni idea!
Plorar com una magdalena, quan es plora molt, molt...
Ser Mariamagdalena, és diferent, ho he sentit més com bleda o poca cosa... bé que ja és això...
Pel que fa al port de Creussans, és cert que és un indret magnífic i també és cert que és per on va entrar Mossèn Cinto en la seva estada caminador per Andorra. Està descrit amb tot el detall i vam pujar allà dalt amb els escrits i vam anar llegint i no hi ha dubte tot quadra, fins a baix a les cabanes del Castellà que és on es va refugiar de nit.
I ens vam trobar amb Galionar allà dalt quan encara no ens coneixíem. I va ser emocionant refer els tempos i els detalls de converses sentits aquí i allà per acabar dient "però si això que tu vasa sentir ho vaig dir jo" :) la màgia de les muntanyes. Un altre cop va ser al Coll d'Ordino i ja ens vam poder saludar.
Per aquí també es diu, plorar com una magdalena.
Bona nit!
Jo també m'afegeixo a la majoria, sempre he sentit a dir plorar com una Magdalena...Suposo que les Mariamagdalenes, és més el posat que tinguin, potser com una bleda assolellada, però aquestes no ploren,
necessàriament...
I la versió masculina, com seria?
Magdalena= Ploramiques
Mariamadalena= Bleda
La primera la sabia, la segona ara ja la sé.
Gràcies, Jordi.
Es veritat que sempre s'ha associat a la Magdalena amb els plors, potser també amb el seu aspecte desvalgut, però a mi, del personatge del Nou Testament, sempre em va impresionar la seva tendresa, la seva humanitat, el fet que les etiquetes dels altres no poden pre-jutjar com és en el fons una persona, una bona persona.
Bon post Jordi.
Com era la cançó...dolça magdalena pàtria del meu cor?...Un petó, xiquet!
La meva àvia m'ho havia dit en singular: sembles una mariamagdalena, perquè plorava sovint. Molt interessant la definició que en dones, Jordi!
Quan treballava a Badalona, una companya força antipàtica m'ho va dir, que jo semblava una Maria Magdalena, no sé per què! En tot cas no em sembla un insult, suposadament era la dona de Jesús.
Com la majoria sempre ho he associat a les ploramiques.
Aquests de Torelló.... jeje.
Clar que tot pot estar prou ben conjuntat, quan plores et pots sentir desvalgut, i moltes vegades ho fas de manera reservada oi?
Una abraçada i que bé tornar-te a llegir :)))
Galionar,
Molt bona aquesta postil·la.
Hi ha indrets on no es pot fer altra cosa que ser poeta.
Ales,
Procuraré no fer gaire el bleda, tot i que de vegades també pot anar bé alguna llàgrima. En el moment oportú, quan el cor ho demana.
Rafel,
Suposo que el plor amaga, en aquell cas, una fortalesa immensa. Un personatge bíblic de la màxima importància.
Alba,
A mi em va sorprendre. En aquesta forma no he sabut trobar-ho enlloc.
Carme,
És una sortida apassionant la que m'expliques. I la veritat és que en desconeixia tots aquests detalls.
I és ben curiosa la trobada i retrobada amb la Montserrat.
Indrets màgics, aquests.
Hi haurem de fer una Tardoral, també. O una estival, millor. Sempre inspiradíssima.
Sa lluna,
Bon dia, sense plor, però.
Alba,
M'ho apunto. Mots salvats.
Roser,
A mi no em miris, eh? He, he... Les ploralles no són el meu fort.
El masculí? Ui, ui!
Glòria,
Millor la glòria dels poemes!
Enric,
Sí. El personatge dóna per a molt. Jo crec que no l'hem treballat prou. Has tocat un punt interessant. Es mereix un poema.
Gràcies.
Núria,
Tu sempre a la recerca de la magdalena perduda. Salut i pàtria!
Sílvia,
Però ara ja no. Ara ja no t'ho poden dir. Ens hem fet grans.
Montserrat,
Sí. La definició s'ajusta al sentit que tenia en la situació en què ho vaig observar. No plorava ningú.
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
T'has oblidat de mi!
Helena,
No t'ho pensis. Fa estona que hi dono voltes.
Helena,
Ja ho tinc.
La teva amiga era realment antipàtica.
Assemblar-se a Maria Magdalena és una gran cosa.
El dia 21 em vaig autocensurar: tenia un poema dedicat a Maria Magdalena i no vaig tenir valor de llegir-lo.
La poesia també és feta de silencis!
Ben trobat, Helena.
Jordi, un plaer cabdellar i descabdellar a la teua pàgina
Com ja han dit en altres comentaris, a casa sempre hem dit allò de "plorar com una magdalena". Xò la maria, la deixàvem estar.
Com ja han apuntat altres blogaires sembla que la versió més estesa és la d'anomenar magdalenes als ploramiques (plorar com una magdalena). Suposo que totes aquestes expressions estan ben relligades!
Descabdellant versos,
Espero que aviso el gat.
Allí tindrà bon material.
Benvinguda, JNF.
Rits,
Ben fet. La Maria no ha de plorar.
Gràcies.
Porquet,
La Bíblia ens va deixar lligats i ben lligats. Res a dir-hi, doncs. Anirem fent.
Benretrobat, porquet.
i si van a remullar.se en cacaolat? on en una tassa de cafè amb llet!
Elfree,
Bona idea. Anem-hi, doncs.
Publica un comentari a l'entrada