GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dissabte, 23 de febrer de 2013

Al cusco de l'hivern









Som al cusco de l'hivern!



cusco  m.   'moll, part central, part dura'

Localització:  Vic,  Osona, hivern de l'any 2000


Observació feta en l'àmbit de la conversa informal, amb confirmació posterior del mot en qüestió, en relació amb el qual caldria veure si té quelcom a veure amb el mot inca a què es refereix aquesta entrada.  






Amb agraïment a Jordi Pamplona, meteoròleg, de qui he manllevat la fotografia del camí del Gurri, a Vic, que encapçala aquest apunt.







17 comentaris:

XeXu ha dit...

Efectivament, a mi em sona més de la placa tectònica que tenen per aquelles terres, relacionat amb els maies o no sé quina cultura precolombina.

Helena Bonals ha dit...

Els dos sentits de l'etimologia s'escauen a la imatge. El del melic de l'hivern, tant com l'aplanar el terreny i les dificultats, que representa el camí entre la neu.
Seria curiós que la paraula "cusco" tingués aquesta etimologia.

Francesc Puigcarbó ha dit...

podria ser que algun indiano haguès importat la paraula, sembla massa casualitat sinó.

Galionar ha dit...

Tot un misteri per a mi, el possible origen d'aquesta paraula. Però és bonica aquesta expressió per referir-se al cor de l'hivern. I la imatge m'agrada especialment: malgrat la neu, un camí practicable que esperona a seguir endavant. I les branques dels arbres com a blanca arcada per als nostres passos...
Abraçades!

Alba ha dit...

Cusco.... no ho havia sentit pas mai! En un primer moment m'ha sonat a "cuesco", però no.... ja veig que el significat és ben diferent!

Elfreelang ha dit...

cusco o cuscó? m'agrada! el cuscó de l'hivern ens toca el crostó a la bona gent! Bon cap de setmana!

Carme ha dit...

M'encanta!!! No la coneixia, no.

I l'incert origen d'aquest mot també. Podria ser, perquè no? El que diu en Francesc em sembla prou raonable.

M. Roser ha dit...

Tampoc coneixia aquesta expressió...Jo he dit sempre, som al cor de l'hivern.
Si que conec el Gurri, un riu petit però eixerit...I amb el camí ben nevat , és un bonic paisatge. Aquí també s'ha emblanquinat tot una mica, però amb el sol que ha fet, s'ha fos bastant de pressa. Bé, ja n'hem gaudit una mica.

Glo.Bos.blog ha dit...

M'agrada aquesta paraula. I si que sona "exòtica"

Quadern de mots ha dit...

Cusco com a importació... com a centre d’una cosa... es veritat que sempre hem de tenir un punt de referència. Desconeixia el mot.

Si ahir amb la nevada érem al cusco de l’hivern, aquest ,ha passat ràpid amb el sol imponent d’avui. Llàstima, m’agrada la neu.

Joana Navarro ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana Navarro ha dit...


Sorra, ui, sorry, he posat el comentari en l'entrada posterior sense adonar-me'n!!!

No sé d'on puga ser l'etimologia d'aquesta paraula, el que sí sé i així ho diu Ángel González és que no sempre l'hivern és tan dur:

No fue un sueño,
lo vi:
La nieve ardía.

Ángel González

sa lluna ha dit...

Desconeixia aquesta paraula, però sona bé.
La imatge preciosa.

Bona setmana, Jordi!

El porquet ha dit...

Caram! La similitud i possible relació amb el mot inca és ben sorprenent! Més tenint en compte que, almenys a Catalunya, sembla un localisme ja que jo no l'he sentida mai enlloc. Quines sorpreses que ens regala la llengua!

Olga Xirinacs ha dit...

Sigui com sigui, t'he deixat una resposta a un altre blog que figura com a teu amb un poema en castellà, cosa amb la qual no sé si sóc a casa o a cusco...

Jordi Dorca ha dit...

Moltes, moltes gràcies a tots tots.

Ferran ha dit...

A "Cusco" hi vull anar des que sóc un nano! Quan hi sigui, segur que recordará aquesta acepció que acabo d'aprendre :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...