Poema que dedico a Vicent Andrés Estellés amb motiu de l'aniversari del seu naixement:
No té nom el teu nom
Sortiu, amics, eixiu al món
i abandoneu la vida
al vell carrer sense nom,
i a les cruïlles, tant com pugueu,
beseu-vos les estelles acarnissadament.
Beseu-vos, oh vosaltres,
en perfecte estat de destrucció,
beseu-vos que faci feredat!,
llepeu les flames,
unteu les fonts,
abraceu les places,
i lleveu-vos, oh sí,
la pàtria,
lliures,
ben lliure.
No té nom el teu nom.
Aquest poema el trobareu molt amablement comentat en un dels blogs de la col·lega Helena Bonals, a qui agraeixo de tot cor el seu ajut i els seus consells de sempre.
14 comentaris:
Sortim, doncs!
Estellés, tan vitalista com sempre, fa goig.
No el conec gaire, Estellés, però aquest poema inspirat en ell m'agrada molt.
Ja l'havia llegit a ca l'Helena i em va agradar molt el primer cop i m'ha agradat més el segon cop.
No deixis mai la poesia, Jordi i no deixis tampoc de compartir-la amb nosaltres.
Una abraçada.
Gran poema i magnífica ressenya al bloc d'Helena Bonals, a l'alçada del poema.
Gràcies i abraçada!
Gran desconeixedora d'Estellés, cada vegada que regaleu un dels seus poemes em feu venir ganes de tastar-lo més.
Jo tampoc conec gaire aquest poeta, em quedo amb això de la pàtria lliure...
Bon vespre, Jordi.
Molt bon poema i un bon homenatge a Estellés!
enguany se m'ha passat....bona tria per a homenatjar i compartir! gràcies!
Que bonic! Arriba en un bon moment. Una abraçada, Jordi.
Ben recordat, Jordi.
No té nom el teu nom...
M’agrada la sensació que deixa perquè cadascú esculli el seu nom i els seus sentiments arran d’ànima viva.
Moltíssimes gràcies a tots vosaltres!
No té nom el teu poema... no es pot definir perquè en vessen de sentits els versos.
:)
M'agrada molt... molt.
Abraçades valencianes!
Publica un comentari a l'entrada