L'esperança
Pluja, banderes
nostres contra la pluja.
Sols uns pocs gestos
ens calen per dreçar-nos
bells, lliures, l'esperança.
Països Catalans
Ets molt lluny, poble
meu de Morella. Altíssimes
són les murades,
ben viu i arreladíssim
el dolor de no atènyer.
La llibertat
Mirem enlaire.
Som animals indòcils.
La gàbia és buida.
Aquest apunt d'avui és una de les baules que conformen la cadena de blogs enllaçats per la independència. La baula següent correspon al blog L'atzucac de Girona, gestionat pel col·lega informàtic David Lozano. Aneu-hi.
34 comentaris:
Tenim l'esperança de viure en una Catalunya amb llibertat, plena i sobirana. Després la lluita continuarà fins tenir l'esperança de viure en uns Països Catalans amb llibertat, plens i sobirans.
Bona diada!!!
Bona diada, Carme. Gràcies per la lluita!
Deliciosos versos, poeta! Terra, esperança, llibertat... Molt bona Diada!
El poble clama
mà a mà esperançats
poder ser lliure.
M'agraden moltíssim, sobretot el haiku! Gens buit!
Assaig de plagi a la taverna
"Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes"
.
Oh, que avingut estic amb la meva/
petita, esclava, poc sortosa terra,/
i com em recaria d'allunyar-me'n,/
oest o sud enllà,/
on sembla que la gent és bruta/
i pobra, accidiosa, inculta,/
resignada, insolvent!/
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien/
fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja,/
així el lluç que pica un ham sense esquer",/
mentre jo, encara prop, pensaria/
en les velles fretures i confiances/
d'aquest meu tossut poble./
I, ja tot sospesat, recularia/
per a restar aquí fins a la mort./
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase/
i estimo a més amb un/
irrevocable amor/
aquesta meva -i nostra-/
bastant neta, envejada, bonica pàtria./
PERE QUART (De Circumstàncies, Barcelona 1968)
MOLT BONA I ENLLAÇADA DIADA!!!!
Petons i abraçades!
Va ser una gran idea que les baules d'aquesta cadena poguessin ser tema lliure, o almenys forma lliure, que tots parlarem del mateix, és clar, però cadascú de nosaltres ho fa a la seva manera, i ho converteix tot en més autèntic. Tu, a jugar amb les paraules, naturalment!
Els versos són exquisits. Els de l'haiku, però, trasmeten una sensació de llibertat extraordinària!
Desitjo que passis molt bona diada!
Unes paraules molt boniques, preciós haiku! Bona diada!!
Que bonic, Jordi, emocionant!
Que bonic, Jordi, emocionant!
molt bona baula de la via...felicitats i enhorabona! a fer via!
Espero que a partir d'avui, totes les gàbies siguin buides, les reals i les metafòriques. Que la llibertat sigui el nostre far!!!
Ja he tornat de la Via i ara l'estava mirant per TV3, una passada, som el millor que hi ha!!!
Petonets.
Una baula més, Jordi. Tots som baules al servei del nostre país!
Galionar,
Encara noto l'emoció, les vibracions d'ahir.
Montse,
M'agrada el teu haiku, el trobo molt ben arrodonit. Gràcies!
Helena,
La teva opinió em convé. Sovint no sé si faig bé o no en publicar-los. Gràcies!
Violant,
Avui som una bonica pàtria, tots plegats. Ens sentim més bé. No coneixia el poema, m'ha agradat molt que el posessis aquí! Gràcies, Atarca.
Xexu,
Aprenem molt, i treballem molt, els blogaires. També ens podem sentir una mica orgullosos. Et dono la mà.
Guspira,
T'envio moltes guspires de llibertat. Gràcies!
Roser,
Moltes gràcies. Una abraçada i bon començament de curs!
Elfree,
I bon començament de curs. Una abraçada.
Roser,
Sí que ho som. I veig moltes gàbies buides.
Víctor,
Ets el rei de les baules. Baules d'or. Rius d'or.
Enhorabona, Jordi, pels poemes. Sera una llàstima per a tots nosaltres que no els publiquessis.
vaig tard..pro estic gaudin quan ls meves situacions m'ho permeten de tots i cada un dels racons d'aquesta nostra cadena virtual
moltes gracies per participar-hi,Jordi
sou genials !
I jo més tard... però ja t'havia llegit, primera llegida ara vinc per la segona i veig que no hi ha comentari...
Ja saps que hi sóc, Jordi, gràcies per participar a la cadena de blogs.
Una abraçada.
Gràcies, Carme. Gràcies per encoratjar-nos sempre. No et preocupis.
Imma,
Ho procurarem. Gràcies per animar-me.
Sargantana,
Gràcies a tu. Jo encara no he pogut fer tota la cadena. Aviat, aviat.
L'esperança no es pot perdre mai, i cal pensar que la llibertat arriba, talment com l'alegria, sempre com menys ho esperes!!!!
No, no la perdem mai. La lluita continua, Lídia. Som obstinats de mena. Aix!
Thera,
Perdona, crec que no t'he contestat. Perdona, perdona.
T'agraeixo molt l'elogi.
Publica un comentari a l'entrada