Mot que hem copsat a Sant Hilari Sacalm: “M’han pres el seti!”. Ens l’ofereix l’amic Francesc Llinares, barber d’ofici, i torner, que recorda aquest mot –i l’expressió sencera– d’haver-lo sentit al local on exercia el seu negoci capil·lar i per considerar-lo propi del llenguatge més castís dels pagesos del rodal, car ho deien els seus clients i contertulis de l’època en què ell era jove.
Cal observar que aquí, a St. Hilari Sacalm, la vocal tònica d’aquest substantiu, actualment molt recessiu, hi és generalment tancada, o ho és, si més no, en la conversa, tan amena, del senyor Llinares.
Cal observar que aquí, a St. Hilari Sacalm, la vocal tònica d’aquest substantiu, actualment molt recessiu, hi és generalment tancada, o ho és, si més no, en la conversa, tan amena, del senyor Llinares.
2 comentaris:
"Del seti de la guineu, qui s'aixeca no s'hi asseu". També; "aquest és el meu seti". Efectivament, a Sora això del seti encara té vigència entre la gent gran i si parlem de cinquanta anys enrere, allò de seient era pràcticament inexistent. A casa meva, el banc del costat del forn, era el seti del cistaller; és on prenia el gotet de vi dolç. Bones festes.
Jo també, poc o molt ho havia sentit. En els padrins i padrines. I el meu sogre crec que encara ho diu alguna vegada.
M'agrada això: "el seti del cisteller", i tot l'ambient que l'acompanya. Em recorda "L'hostal".
Publica un comentari a l'entrada