Trotxar

Vull assenyalar, en primer lloc, que el verb trotxar ‘bullir’, intransitiu, no figura al diccionari normatiu però sí, en canvi, al DCVB i al DECLC de Joan Coromines.

En les enquestes que vaig fer al Lluçanès a les acaballes del segle XX es va poder comprovar que en les dones (en els nostres informants de sexe femení: Alpens, Oristà, la Torre d’Oristà) aquest verb solia associar-se a un significat més precís que el que ens dóna la definició bàsica: el de ‘bullir, les farinetes’ (no recollit pel DCVB). “Ja trotxen!”, deien (amb o oberta). I, en canvi, els homes (St. Martí d’Albars Sta. Eulàlia de Puig-oriol), que hi feien una al·lusió més vaga, li reconeixien solament els sentits més generals: el de ‘bullir’, o bé el de ‘bullir sorollosament’ (que el DCVB, accepció 3, atribueix al Ripollès, Ribes, l’Empordà i el Lluçanès).

Ben mirat, això que hem dit no ens ha de sobtar en absolut, car sabem prou bé que la dedicació de l’home rural a les feines del camp ha estat absorvent fins fa pocs anys i deixava per a les dones el reducte de les feines dels fogons, la criança de la mainada i algunes altres feines relacionades amb l’aviram i la cura d’altre bestiar. S’entén, doncs, que això hagi anat així i que d’elles n’hagin pervingut unes percepcions més fines, de més detall, amb resultats de més precisió semàntica en el cas de què tractem.


A banda d'aquests significats, hi ha, en baleàric, el de ‘trotar, anar de pressa’ (accepció 1 del DCVB), i encara un altre, també del baleàric, el de ‘fer molta feina o molt esforç, moure’s molt, treballar activament’ (accepció 2 del DCVB).

Resti indicat, per la nostra banda, que al terme de St. Pere de Torelló, al nord d’Osona, tinc oït aquest verb en l’accepció ‘moure’s vigorosament, fer esvalot (la mainada)’, molt acostada, diria jo, a l’accepció 2 que ens dóna el DCVB.

Pel que fa referència a l’etimologia, convé indicar que el professor Joan Coromines (DECLC, VIII, 895) relaciona la creació del verb trotxar ‘bullir’ amb el so produït per l’olla en aquesta operació de bullir i, per tant, li assigna un origen onomatopeic. El sentit de ‘trotar, anar de pressa’ el considera un barbarisme, per relació amb el verb (a)trochar ‘fer drecera’, del castellà.