GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dijous, 30 de desembre de 2010

Regar a tesa




Tesa és el femení substantivat del participi de l'antic verb tendre 'estendre' (avui tendir), del llatí TENDERE.

I Regar a tesa té a Oristà (al Baix Lluçanès), en terres del català central, el sentit de 'regar engegant l'aigua sense limitacions'. Tal com ho faríem, nosaltres, si volguéssim encetar una bona etapa anual. Per fer ben net, vaja.

L'explicació sobre aquest ús ens la va donar el mateix poeta d'Oristà (ja ho sabeu: poeta-pagès, poeta-forner) després d'haver rebut el premi de poesia amb què (segons es pot veure en la imatge de dalt) aquest aplec de poemes, intitulat Com aigua a tesa, va ser guardonat a començ del 2010.






La locució a tesa té, doncs, el sentit bàsic de 'sense restricció en l'espai' i dóna molt de joc en l'expressivitat popular de tot el Principat. D'aquestes mostres, en citaré unes quantes, tretes, la majoria, del DCVB d'Alcover i Moll i del DECLC de Joan Coromines, començant amb la que ens ha portat fins aquí:

  • Regar a tesa 'regar engegant l'aigua sense limitacions' (Cardona, Solsona, Conca de Tremp, Ribargorça).    
  • Parar tesa 'parar batuda en l'era' (Puigcerdà). 
  • Jaure de tesa 'el bestiar, dormir en els prats, sense recés ni tanca de cap mena' (Vall Ferrera).
  • Bogar a tesa 'femar la terra amb la femta del bestiar que hi dorm' (Vall d'Àneu).
  • A tesa, a la tesa, a tota tesa 'en abundància, sense limitacions, sense restriccions' (Maestrat, Ribera del Xúquer).  


Afegiu-hi, per acabar d'arribar al 2011, un parell de refranys:

  • Per Sta. Teresa lo pagès sembra a tesa.
  • Per Sta. Teresa blat a tota tesa.


I encara una empenta més. Fem-ho amb uns quants derivats de tesa

  • Tesar 'posar tes' (pron. atessar, segons Enric Valor, en tot la zona del migjorn valencià).
  • Destesar 'afluixar' (St. Pol de Mar: 'afluixar la vela' [DECLC]).
  • Tesor 'qualitat de tes, de tibat' (pron. tessor en àrea valenciana).    


I el poema:

Ara mateix arriba el sol,
silent com aigua a tesa,
al peu de la balconada.
Ara, molt lluny d'aquí,
un soldat mor inútilment
sense fer fressa.
Permeto que la imatge
em sacsegi el cor.
Inútil penitència!
Recordo una cançó
i la canto sencera.
Baixet. Només per a ell.
Sense fer fressa.   

















10 comentaris:

Iris ha dit...

Molt interessant, com sempre. Crec que podries afegir aquesta expressió:

A tota tesa: Contínuament, sense interrupció. Treballar a tota tesa.

Dissortadament, nosaltres a la Ribera ja fa temps que no sonoritzem i per això fem tantes errades ortogràfiques. El mateix ens passa amb la geminació!!!

Carme ha dit...

M'agrada l'expressió "com aigua a tesa" que no coneixia!

I preciós el poema amb que ens la il·lustres.

Si demà no ens veiem per aquí que tinguis una bona entrada d'any!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Hola Jordi, molt interessants les teves investigacions lingüístiques... Veig que en Josep Riera segueix al peu del canó, si hi tens alguna relació, pregunta-li si s'enrecorda qu li vaig fer una entrevista ja fa anys, crec que era a radio Manlleu o Taradell.
Molt bona sortida i entrada d'any i compte amb el raïm, no tinguessim un disgust...
M. Roser

Jordi Dorca ha dit...

Hola Roser,
Fa anys que no ens veiem, amb en Josep de can Bernat. Per la fira del bandoler que van fer aquest any a Oristà vam poder saludar la Carme, la seva dona (ell era dormir, és clar) i vam menjar magdalenes del forn d'en Riera, les millors de la Catalunya Central.
Les primeres entrevistes geolingüístiques que vaig fer jo tot solet van ser precisament a Oristà, i ell hi va fer de mitjancer; va fer d'enllaç, vaja. I això, en aquell moment, va ser una gran ajuda per a mi. Sempre li ho agrairé.
Que tinguis una bona entrada d'any, Roser.

Jordi Dorca ha dit...

Que tinguis molt bona entrada d'any, Carme. I set anys més ben plens de glòria poètica i de cargoleres remembrances.

Jordi Dorca ha dit...

T'agafo l'expressió, Iris.
Així, doncs, a la Ribera del Xuquer també és sorda, aquesta "s". En els de més edat també?
Que tinguis una molt bona i àurea entrada d'any.
Me'n vaig cap al teu blog, i em temo que en manllevaré alguna cosa.

Iris ha dit...

Pots manllevar el que vulgues, el que hi ha a la xarxa és per a compartir!!!

La sonorització ja fa temps que l'hem perduda, els meus pares tampoc sonoritzen,ja. I dintre de poc em sembla que ja estem apitxant els de la Ribera baixa, cosa que encara no fem! toquem fusta!

Jordi Dorca ha dit...

Entesos. Calia saber-ho. Aquestes informacions són importants. I la vida continua, que diu el tòpic.
Gràcies.

Josep de Sora. ha dit...

Bona nit, quitxalla; a Sora fèiem "l'estassada". No té res a veure amb el significat que esmanteu; es tractava, per exemple, de tallar generalment amb un podall, les bardisses d'un marge; aquesta definició la dóna, crec, qualsevol diccionari, però en dèiem també "estassada",del rem que menava cada segador al segar amb el volant. Cada dues estassades, una garba. Tinguem bon camí per l'any 2011.

Jordi Dorca ha dit...

Igualment, Josep. Bon Any Nou tingueu!
I bona estassada!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...