En l'ús que ara vull destacar, el substantiu bombarda (de gènere gramatical femení) és propi del terme de Santa Maria de Besora, on me'l va ensenyar (estiu de 2005) la senyora Dolors Masias, octogenària d'aquell indret de la comarca del Bisaura.
Furgant en la memòria, ella mateixa m'indicà que aquest mot substantiu era aplicat al 'tro'; una accepció, doncs, que calia afegir al sentit de 'brama, veu pública molt estesa' que jo mateix vaig poder confirmar, igualment, i per la mateixa època, en la meva recerca per Torelló i el Bisaura.
Aquest darrer sentit (el de 'brama') sí que figura al DCVB, però no pas al diccionari normatiu. El sentit de 'tro', en canvi, no el trobo recollit en cap dels repertoris lèxics que he pogut consultar.
La fotografia ha estat manllevada de Nació Digital.
7 comentaris:
Llamp i tro són en masculí, bombarda i brama en femení. Potser hi té alguna cosa a veure, que no se'ls associï.
No en sé, només especulo, però si es bombada se’l relaciona amb el tro podria ser per se seu so. El soroll del tro es pot associar al soroll de la bombada quan esclata. Independentment del gènere, l’associació be pel so ??? Repeteixo, no en sé, però a vegades acostumem a fer associacions que no tenen res a veure amb lèxic.
No coneixia la paraula, però té lògica , sona a bomba grossa i l'espetec és molt semblant. Que sigui masculí o femení no té perquè significar res en especial...
Petons,
M. Roser
A mi també m'ha fet pensar que podia tenir l'origen en la similitud de les bombes amb els trons molt forts. No coneixia la paraula "bombarda", però sí "brama", com una remor que fa molt soroll.
Han de ser molt generosos, a Santa Maria de Besora, i no gens ganduls: haurien pogut anomenar el fenomen amb una sola síl·laba (tro) i no obstant això utilitzen una paraula de tres síl·labes, molt bonica per cert.
Abraçades.
Hola a tots, a la matinada del dilluns si que va fer una bona bombarda...
Bon cap de setmana des de Torelló!!!!
Helena,
Ara em fas rumiar. Sí, veig per on vas.
Quadern de mots,
Ja veig per on vas també. Imatge i so. Dues sensibilitats. Hi continuaré pensant. Les dues maneres de percebre són diferents.
Roser,
Sí: aquesta accepció no hi és als nostres diccionaris. I per mi és aquest l'interès principal: portar aquí alguna cosa nova que m'han ensenyat en les enquestes i entrevistes.
Una abraçada.
Galionar,
És veritat: enraonar també cansa. I això ho tinc molt ben present quan faig entrevistes. Tot té un límit.
Una abraçada de mots polisil·làbics.
Anna,
Però ara fa sol, Casilda!
Fa poc vaig llegir el terme "tronar" fent referència a bramar o cridar, dintre del llenguatge del westen!!!
Publica un comentari a l'entrada