El badai no pot mentir: o té son o mandra a mantenir.
Parèmia que vaig enregistrar l'any 2000 al terme d'Oristà, al Lluçanès, i que vaig incloure en el llibre El parlar del Lluçanès: aportació al coneixement del català central.
Cal parar esment en el fet que el substantiu que l'encapçala es presentà en la realització "ieista" (o ioditzant, que dirien els especialistes), que, com sabeu, és característica del parlar castís d'algunes zones del català central i del balear.
Cal recordar, emperò, que la iodització és un fenomen inestable i amb tendència regressiva, sobretot per causa de la pressió anivelladora del model de llengua estàndard difós a través del sistema escolar i pels mitjans de comunicació. S'observa, a més, que les isoglosses poden variar segons quin sigui el mot que es tingui en consideració.
Per les enquestes fetes al territori del Lluçanès a parlants de la primera generació sabem que en el cas del sunstantiu badall (postverbal de badallar, del llatí BATACULARE, derivat de BATARE 'obrir') la solució "ieista" ocasionalment podia alternar amb la "lleista".
Els qui estigueu interessats en aquest fenomen i en la seva distribució geogràfica podeu consultar el volum primer del Petit Atles Lingüístic del Domini Català, p. 58-59, mapes 19-20, del qual és autor el professor Joan Veny i Clar, de la Universitat de Barcelona.
13 comentaris:
Badai , canaia el feien servir les meves ties a Ribes de Freser.
No tothom qui badalla o fa per mandra. Aquest badall és de son o de gana? Jo sempre pregunto.
Una llàtima que no noves generacions siguen totes ieistes, per ací no conec a cap xiquet que sàpiga pronunciar la ll i molta gent de la meua edat ja ha perdut el so!!!
Per cert, demà publicaré una entrada amb l'expressió "anar de gorra". Té un significat molt fàcil, ara bé el seu origen no el coneixia, així com altres expressions sinònimes!!!
El badall no ment, o son, o gana o aburriment. salut !
No coneixia la dita però jo divc badall i com la majoria penso que poden ser de son, de mandra, de gana, d'avorriment...
Petons,
M. Roser
Aquesta entrada em recorda la meva iaia.
El bloc que fas no és pas dels que fan venir badalls!
A vegades no pots evitar el badall, tot i que abans ens ensenyaven a dissimular-lo tapant-nos discretamebt la boca, costum que s'ha perdut i ara es badalla amb total impunitat.
El badall també s'encomana, quan veiem badallar algú automàticament badallem.
No se quina explicació deu de tenir això?
Bon cap de setmana.
És curiós: tot i haver patit atacs de badalls fins a les llàgrimes (sí, sí, em ploraven molt els ulls pel seu efecte, no sóc conscient d'haver badallat mai de gana! M'hi hauré de fixar.
També a l'acte de morir-se en diuen fer el darrer badall, oi?
Una abraçada.
Per Sant Pere, o al menys la gent del meu voltant, també badaiem. Més d'aborriment o son, que no de gana. Encara que quan estic nerviosa, també tendeixo abadaiar.
Bon cap de setmana a tots.
quin horror! vull dir ha badaiar.
Perdoneu
Quadern de mots,
Jo crec que aquest és de mandra. O potser no?
Joana,
Sí, anirem de gorra.
I molt de grat que hi anirem.
Roser,
El meu ja no pot ser de gana. Acabo de fer un xeflis.
Helena,
De St. Feliu tinc moltes coses. Les anirem posant. De mica en mica.
Francesc,
Sí, abans ens amonestaven.
És una altra cosa que s'ha perdut.
Bous i esquelles.
Magazine,
Si cliques la imatge, podràs llegir una mena d'explicació d'això.
Una abraçada.
Montse,
Badalls de sant Pere, són.
(no puc fer comentaris al teu blog; hauries de mirar de configurar-los de manera que es puguin fer en forma de finestra emergent, tal com he fet jo)
Una abraçada a tothom.
Montse,
Elimina també les lletres de comprovació.
Gràcies per compartir, Jordi!!!
Publica un comentari a l'entrada