Etnotext enregistrat al poble d'Oristà, al Lluçanès, un dia de tardor de l'any 2000, en el domicili particular del senyor Pep Berengueras, octogenari d'aquell indret:
Jo me'n recordo que abans anàvem a fangar amb el meu pare, i moltes, moltes vegades era fosc, eh?, i jo deia: "pare, poder que pleguem, eh?".
Diu: "quan veigues un estel per cada un, llavors plegarem".
I jo sempre estava agoitant per vere si en veia un, i en veia, en veia un allà!
Quan ne veia un atre, llavors l'hi deia, i llavors plegàvem.
I en dèiem estel. En dèiem estel.
Agraïments: a Pep Berengueras i la seva família.
12 comentaris:
Jordi, pots abusar tant com vulguis de les meves imatges, però a questa no és meva... no recordo ni haver-la posada al meu blog, però si hi era i l'has trobat allà era presa de la xarxa, segur. O sogui que t'agrairia que esborressis l'agraïment que m'has fet, més que res perquè ningú no pensi que me la vull apropiar.
Estels és una paraula preciosa...
Una foto preciosa. És veritat que abans els pagesos es guiaven per l'estat del cel i trobo molt escaient la conversa entre el pare i el fill...i jo també en dic estels. Suposo que el de la foto deu ser l'estel del dia o l'estel bover, que es deia així perquè quan sortia al vespre, que és el primer que es veu, anaven a tancar els bous a l'estable.
Petons,
M. Roser
A mi m'agraden els estels dels versos, que és el que són.
Vers en prosa, poesia en paraules. I estels a l'esguard.
Potser només ens queden els estels, perquè estrellats ja ho estem...
Des del far bon cafè.
onatge
Molt important aquest treball de recull amb la gent gran, Jordi.
Un haiku:
Entre els estels
es despentina la nit.
Capoll que esclata.
Hola Jordi; bonica fotografia i el text és curiós,fins unaltre.
saviesa popular d'antuvi la del pare del vailet.
Quina imatge més bonica.
I estels en direm.
Carme,
Et prometo que continuaré abusant-ne. M'inspiren molt. I sovint amoroseixin i donin un sentit nou, brillant, als meus apunts. Moltes gràcies.
Roser,
Van ser una dotzena d'entrevistes molt entranyables, les d'Oristà. Les recordo amb molt d'afecte. I recordo, en particular, la satisfacció de Pep Berengueras per les moltes coses que em va poder ensenyar.
El poeta Josep Riera hi va fer de mitjancer.
Helena,
Els estels dels versos.
I la poesia en allò més prosaic.
Joan,
Bellíssim el teu poema.
Els d'Oristà (els estels que ja no hi són) n'estarien molt contents. Te'n dono les gràcies en nom d'ells, que també m'ajudaren molt: van ser els meus primers informadors.
Joana,
Esclat de llum el que sempre ens portes. La llum de les paraules. L'esguard d'un temps.
Anna,
La prosa, rabent, s'enfila cap al cel de la poesia. Estels a l'esguard.
Magazine.cat,
Va ser un dels primers etnotextos que vaig enregistrar. I un dels més bells i sentits que mai he aplegat. Gràcies per confirmar-m'ho.
Porquet,
Estels en l'esguard.
Tot i que normativament acceptada, ESTRELLA és, de fet, una forma medieval originada per la influència del castellà.
Publica un comentari a l'entrada