GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL
dilluns, 13 de juny del 2011
Tapat Santa Llúcia, pluja segura
Dita que és pròpia, si més no, del terme de Torelló. I que fou citada, el dia 5 d'agost de 1945, en la conferència sobre particularitats lingüístiques d'aquesta vila que fou pronunciada pel senyor Joan Subirachs a invitació de l'alcaldia i de l'Associació d'Estudis Torellonencs. Compteu-la, doncs, dins l'apartat de fraseologia i d'anemonímia populars.
L'indret de Santa Llúcia de Sobremunt, que il·lustrem amb una fotografia d'Anna Mora, es troba situat en la comarca natural del Lluçanès i constitueix, de fet, un bon mirador de la plana de Vic, que fareu bé de visitar quan en tingueu una bona ocasió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
22 comentaris:
Amb la fotografia m'has posat la mel als llavis... Si no existissis t'hauríem d'inventar...
Des del far bona pasqua.
onatge
Anemonímia: aquesta paraula que ve del grec, vol dir "els noms dels vents", tot i que no surt a cap diccionari en català dels que tinc a casa. Com és que la utilitzes per aquest cas?
Una altra:
Cel de panxa de burra, pluja segura
cada poble té la seva muntanya que avisa de la pluja.
Quan surto i miro cap a la Mola i està més que tapat, sé que acabarà ploguen, si giro una mica el cap i miro cap a Sabadell ja no ho tinc tan clar.
Cadascú té els seus llocs/punts de referència.
Puigcarbó ho ha resumit magníficament.
Hola a tothom,doncs a casa sempre ho havia sentit a dir,si està tapat a Santa Llúcia plourà segur...
bon dilluns de pasqua a tots.
I es torna a tapar...
Tinc unes fotos de les vistes de Sant Martí Xic que es una mica més enllà de Santa Llucia i la panoràmica de la plana es espectacular, més o menys la mateixa, No ser com penjar-les aquí per poder-vos-les mostrar. Us asseguroo que us feriem la denteta a més d'un jejejejeje.
Fa molt anys que no he pujat a Santa Llúcia! Ja està bé que ens ho recordis... provarem un dia que faci sol, per això!
jo soc molt afeccionat a la meteorologia i la dita "quan la boira pastura, aigua segura" no falla mai. Es tracta de veure els niguls (núvols) omplint les valls entre muntanyes (no al nivell del mar) i si no ha plogut....plourà i si ja ha plogut, mentres vegeu aquests niguls no cal que amagueu el paràigues.
Salut i pluja, si en cal.
No conec aquest indret que és preciós, però crec que cada lloc té alguna muntanya petita o gran que ens diu si plourà o no...
Petons,
M. Roser
Onatge,
Aquest indret del Lluçanès ha estat molt ben fotografiat per l'Anna Mora.
I és un lloc, a més, no gaire lluny de casa, on sovint vaig a córrer, entre cases de pagès i vistes panoràmiques sobre el Pirineu i el Berguedà, molt belles.
Helena,
Sí, tens raó. Etimològicament parlant, el mot "anemonímia" (que és un hel·lenisme) fa referència als noms dels vents.
Tanmateix, els estudiosos de l'anemonímia popular el fan servir en un sentit força ampli, és a dir, per referir-se als fenòmens atmosfèrics, núvols, boires i vents.
Manuals i llibres tan coneguts com els d'Albert Manent i Joan Cervera recullen expressions com la que he posat aquí:
- "Si el dijous el sol es colga en tapa, pluja abans de dissabte" (de Brunyola, la Selva, dins el volum "Els noms ppulars de núvols, boires i vents", publicat pel Centre d'Estudis Selvatans).
Joana,
Molt bona, aquesta. I molt expressiva. I gens sentida per aquí.
Ara fa un bon sol, però.
No hi ha panxa de burra.
Francesc,
Sí, la microvariació dóna molt de joc. I diu molt del caràcter de cadascú. Una abraçada muntanyenca.
Anna,
Sí, segura o gairebé segura. Ahir el de la gasolinera de Torelló em va dir precisament això: quasi segur que plourà. Però avui no. Ja podeu anar a caminar. Amb les germanes...
Anna,
Ara no. Ara no està tapat. Fa un bon sol.
Montse,
Penja'n alguna al teu blog. Sempre poden servir de font d'inspiració.
Enhorabona pel teu blog.
Carme,
S'hi pot anar des de St. Martí Xic. I des d'allà, com diu la Montserrat, hi ha (si fa bo) una gran perspectiva de la plana de Vic. Bons dibuixos t'hi esperen.
Quadern de mots,
Em fa vergonya dir que no he estat mai a la Mola. Tinc entès, això sí, que el dia de Nadal s'organitza una cursa de muntanya que la té com a punt culminant. Bones vistes llavors...
Salut i pluja, Jaume.
M'agrada molt aquesta visió dels núvols talment un mirall: com una pastura..., com un ramat.
I consti que jo no sóc gaire afeccionat al paraigua, un invent estrany, aquest.
Roser,
És un llenguatge amic, el dels munts. I cal saber escoltar-lo. Cosa que jo, per edat i per procedència urbana, encara no he après a fer. I per això, amb més motiu encara, dono les gràcies als qui me n'han ensenyat una micona.
És un gran descobriment, una mena de desvetllament dels sentits, per ami.
Una abraçada, Roser.
Publica un comentari a l'entrada