Etnotext enregistrat el dia 5 de setembre de 2011 al municipi berguedà de la Pobla de Lillet:
El vímec que jo empleio és ben autèntic que si el taio de contralluna -o sigui, de lluna nova- al cap de dos anys ja es polla, ja es..., ja es corca, ja es trenca com re. I el tai de lluna veia li durarà coranta anys cinquanta anys...
De lluna veia. És autèntic!
[...]
Perquè se'm trobaria que no empleiaria... el vímec. El vímec, que en tinc que té catorze o quinze anys i és bo i bo. O més.
I aixís, taiat de contralluna, que dic jo, de lluna nova, ja és corcat.
El mot contralluna 'lluna nova' (mot compost, pronunciat amb doble accent, i amb o oberta en el primer component) no l'he sabut trobar en els diccionaris de referència; se'n troben, això sí, expressions equivalents al volum tercer, mapa 648, de l'ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català):
- lluna fosca (St. Cebrià de Rosselló; ciutat de València: estar en fosca)
- lluna fosa (Campdevànol, Ripollès)
- lluna cremant (Roses, Alt Empordà)
- lluna perduda (Begur, Baix Empordà; St. Josep de sa Talaia, Eivissa; Torís, Ribera Alta)
- el socarrat 'el dia que no hi ha lluna' (St. Andreu de Llavaneres, Maresme)
- i lluna nova, no cal dir-ho, en totes les àrees del domini
Agraïments: a Joan Cortina, cisteller de la Pobla de Lillet; i a Pere Soler, de qui he manllevat la imatge d'avui.
21 comentaris:
Molt interessant,no ho havia sentit a dir mai així.La fotografia preciosa!!!!
Bon cap de setmana a tothom!!!
Anna,
T'ha agradat, oi?
"lluna perduda", que maco! I quan és lluna plena deu ser que l'has trobat de nou!
Helena,
Sabia que us agradaria, això de la lluna perduda.
Lluna perduda, lluna trobada, podríem dir.
De tots els que has posat no en coneixia cap, només és clar, lluna nova. La fotografia és màgica. Com m'agradaria estar a la muntanya estirada en bona companyia veient un cel així...Repreciós!
Contralluna, lluna perduda i l'altra... lluna veia... aquest post és un mina de descobriments!
:)
Barcelona,
Us recomano que feu un tomb pel blog d'en Pere Soler. Les fotografies, totes, són bellísssimes. D'artista.
Carme,
Sí! Gats i lluna estan moda. Per molts anys.
PS: em fa falta un dibuix d'una oreneta.
Jo que sóc una mica mussola, diré que tots els aspectes de la lluna m’atrauen.
M’ha cridat l’atenció el taiar i el tai, taiat... A Ribes de Freser jo ho he sentit a dir molt per referir-se a tallar. Fins hi tot quan hi havia carn per sopar o per dinar en deien avui hi ha tai (per referir-se al tall, la carn).
Carme,
Sí. I aquí, a la Pobla de Lillet, aquest aspecte hi és molt interessant. Perquè és precisament en aquesta zona del Berguedà on aquest fenomen "ieista" comença de donar el baix. De manera molt lleugera, això sí. Però es nota. Sobretot Llobregat enllà. Escoltant estones llargues de conversa es pot veure com ja s'hi escolen, de tant en tant, algunes solucions "lleistes". Tanmateix, en el parlar de pagès aquest tractament, com pots veure, aguanta molt.
Que bonic!!! De la manera que has transcrit la conversa és com si l'escoltéssim de viva veu! Ai, la lluna, si un dia expliqués tots els sospirs que ha sentit, des d'allà dalt...! I la imatge del principi, fantàstica. Passaré per l'espai que ens aconselles.
Abraçades!
Jordi un apunt més que complet i molt interessant. Ens estàs deixant un repertòri lèxic molt auntèntic.
A CONTRALLUNA
onegen blancs els ABRIGALLS
al SOL·LUÏT del finestral.
Tot el que he posat amb majuscula són paraules qque darrerament he conegut ací al teu espai ( no sé emprar la negreta als comentaris ) Mil grpacies per compartir totes les teues investigacions.
Pel què fa al "ieisme" jo el practico encara al parlar amb pagesos; posar-los la "ll" en la "paia, genoi, muiar-se, endevinaia...". Em semblaria fins i tot una falta de respecte. Això sí, m'he desempallegat d'aquesta manera en altres ambients. I en quant a les llunes, quina raó té aquest teu interlocutor, Jordi. En treballs com el de cisteller, es compta amb aquest fenomen o es fracassa irremeiablement, ho tinc prou comprovat. A casa hi ha tres cistells, utilitzats habitualment, construïts pel reconegut cisteller de Sora, qui va morir fa uns seixanta anys. Potser ja els has vist, però si no, quan vinguis m'ho recordes i te'ls mostro. Tingueu tots bon cap de setmana.
Galionar,
Em va costar trobar una imatge que ens ensenyés precisament allò que ja no és. És a dir, allò que es veu quan Ella no hi és i a causa de la seva absència. Una forta absència.
Joana,
Goig de poesia. Ja no recordava els abrigalls. Dels llunaferits.
Josep,
Sí. En la nostra zona hi ha, de fet, mots que són impossibles si no els considerem en la seva forma ieista. No tenen existència fora d'aquesta realitat vital. Són, en general, mots de l'entorn rural, o de forta expressivitat. I alguns, com dic en l'article de les Guilleries, són "ieistes" i moriran essent "ieistes".
Pensem-hi, en els cistells. I una bona fotografia, potser.
Salut i cistells!
Jo com a quadern de mots, també m'atrauen tots els aspectes de la lluna.
I si abans em creia que ser "ieista" era un error de coneixement del
català, ara veig que també forma part de la nostre cultura, encara que sigui "sumergida". Doncs mira ara no crec que rectifiqui en els meus "ieimes".
També formen part de la meva cultura local ¿no?.
Gràcies Jordi, per ser tant bon mestre.
Montse,
Sí. Però el model de llengua estàndard no l'admet. S'entén, doncs, que les formes "ieistes" poden ser usades en els registres informals. És tal com ho dius tu: pertanyen al "patrimoni local", el dels llocs on es va produir aquest tractament històric. Però està en recessió arreu.
Salutacions als de Bellserrat.
No sabia que quan hi ha lluna nova , també se'n pogués dir "a contralluna"
M'agrada...
Petons,
m. Roser
Roser,
Sempre aprenc alguna cosa anant a gravar. Les converses són sempre profitoses. I els qüestionaris, també.
Lluna negra (Conflent) = Lluna nova, quart minvant
Lluna blanca (Conflent) = quart creixent
Publica un comentari a l'entrada