Quina dita més curiosa i simpàtica... és el mateix que llevar-se malhumorada o de mal humor ? Em sembla que a partir d'ara la faré servir... Petons, M. Roser
enamorar-se malament.. no està mal el concepte..és com llevar-se alegrement trista o acaloradament freda.. m'agrada, no sé si demà m'hi llevaré així, però tan dóna demà em llevaré malenamorada!
deus estar estabornit de tant riure de tan disparatades ocorrències, ..no?:)
Roser, És un cas de confusió lèxica. No és ben bé un mot nou, dels que circulen ja amb carta de naturalesa. Però bé es mereix un racó humorístic aquest.
Marga, La persona que m'ho diu ho diu donant a entendre que s'ha llevat de mala lluna. Les connexions psicològiques són moltes. Lingüísticament parlant, no és sinó un malapropisme afavorit per la semblança formal amb MALHUMORADA.
Lolita, Saludo amb alegria les vostres enamoradisses "ocorrències". I més si es presenten en la forma de doble comentari. Per un moment m'he ben pensat que hi veia doble.
Barcelona, La pregunta que fas suposo que ens l'hem feta molt de nosaltres. Però també és possible, diria jo, enamorar-se de la persona adequada però fer-ho d'una manera desendreçada, inconvenient, amb un estil desavinent. No ho sé.
Jo distingiria tres nivells dins aquest malhumor, amb diferents paraules que utilitzam per referir-nos a s'estat d'ànim amb el que esteim o a vegades ens aixexam: 1."Avui m'he aixecat mal lletada". Vendria a ser el major nivell de malhumor. 2."Avui m'he aixecat nyica". Vendríem a dir que tot ens molesta una mica però sense que et surti aquell impuls de voler contestar a tot malament. 3."Avui estic poma". Aquesta paraula (poma) vendria a dir que estàs més sensible de lo normal, tot i que també la utilitzam per a definir aquelles al·lotes una mica... massa fines i delicades!
Tot i que també podem dir que una al·loteta és poma refenet a l'amor quan és timida o té vergonya d'algunes coses.
Lluna, És molt molt bo, el teu comentari. Em sembla que t'ho copiaré i en faré un apunt. Amb imatges adients, és clar. Moltes gràcies. I salutacions a la família.
Una expressió bonica tot i no quedar-ne clar el significat, i que no havia sentit mai. Ah, i la il·lustració, molt tendra. Sí que emprem molt, a casa, "llevar-se malamoragada", amb el significat de llevar-se de mal humor o de futris, però la veritat és que no sé com s'escriu, si malamoregada, malemoregada, o potser ni l'ha escrita mai ningú. Bé, no es diu mai en primera persona, sinó que te la diuen els del voltant com a crítica; deu ser allò que no acostumem a veure'ns la pròpia gepa... Abraçades!
Galionar, MALAMOREGAT és nou per a mi, i del màxim interès per a nosaltres. De fet, no en trobo referències enlloc. Però estem, pel que veig, en la mateixa línia del malhumorat. Ens aniria bé, això sí, saber en quina zona el podem situar. Faig constar que la MALENAMORADA de l'apunt no és sinó una de les moltes confusions lèxiques (com tantes n'hi ha) que tinc sentides en alguns parlants de la meva zona. No té, crec jo, carta de naturalesa com a mot comú. Nosaltres, a Torelló, també diem TENIR EL FUTRIS; i com a Mallorca, crec; tot i que amb algun matís. I bé, espero que no ens ho hagin de dir gaire, tot això. Moltes gràcies, Galionar.
Montse, No crec que et passi gaire sovint. Tot i que també hi ha variacions individuals en això. Diuen que hi ha persones més aviat nocturnes i persones més aviat matineres. No ho sé.
Jordi, la paraula “malamoregada” l’he sentida des de sempre a casa, a la família. Això era a Vilanova i la Geltrú. Ho acabo de preguntar a la mare (81 anys), que era qui més l’emprava, i diu que també era corrent seu poble, a Creixell (Tarragona). Si ella la va aprendre de la seva mare (la meva àvia), llavors ens n’hem d’anar al Mas de Barberans (prop de Tortosa). Però reitera que per Vilanova també s’utilitzava molt. També diu haver-la sentit a Esplugues de Llobregat, però és clar, ella em parla de família seva establerta allà, també provinent de Creixell. Finalment, altra gent m’ha comentat que per Vilafranca, on visc fa molts anys, tampoc no és estranya. Jo, però, a Vilafranca no crec haver-la sentida mai. Sí, és una forma que ha derivat de la paraula “malhumorada”. D’altra banda, si vingués de la banda del pare, llavors hauríem de mirar cap a Sant Pere de Ribes. Allà, els Marcer (el meu cognom), sembla que hi van arribar fa uns segles provinents de Camprodon, on un mossèn, fa uns anys, ens va mostrar documents molt antics on ja apareixien els Marcer. A més, hi ha alguns trets fonètics força similars entre alguns ribetans i gent de Camprodon que avalarien aquest origen. Així doncs, potser també allà es coneix aquesta expressió. Uuuf, Jordi, potser t’he embolicat més que abans, oi? Espero que no et llevis malamoregat per culpa meva. Abraçades!
Galionar, Per nosaltres és del tot nova l'expressió. I la informació que em dónes és tan exhaustiva que em permetrà de posar-la a prova (pel procediment del reconeixement de mots) quan vagi a fer les entrevistes que tinc programades per la banda del Ripollès. De fet (i si tot va bé), per al novembre he previst de fer les enquestes al terme de Vallfogona, i per al febrer les de Setcases; més endavant, cap a la primavera, calculo que podré fer les de Pardines i Campelles, a la vall de Ribes. Em va molt bé, doncs, tenir apunts o idees prèvies sobre els llocs on faig els enregistraments de conversa. D'aquesta manera aconseguim enriquir les enquestes i fer treballar la memòria de les persones que m'ajuden a completar les recerques monogràfiques. A més a més, per la meva banda, demanar sempre ben bé el mateix a tot arreu, en tots els punts geogràfics, pot ser un xic pesat. I res més, Galionar, moltes gràcies per aquest enriquiment de dades sobre el català central. I espero, doncs, poder oferir-vos ben aviat notícies de la vall de Ribes i dels seus encontorns. Una abraçada i fins aviat.
33 comentaris:
I si hi posem una mica de música?
http://www.youtube.com/watch?v=wTIxWDg7TRc
Hola Joana,
Has ressuscitat!
Escoltarem la música celestial.
Pobrissona... és greu? ;)
Vaig a buscar al música de la Joana!
Quina dita més curiosa i simpàtica...
és el mateix que llevar-se malhumorada o de mal humor ?
Em sembla que a partir d'ara la faré servir...
Petons,
M. Roser
"Avui m'he llevat molt malenamorada"... s'ha llevat com "una enamorada capgirada"? O sigui, feta pols i desanimada. És només una teoria, eh.
enamorar-se malament.. no està mal el concepte..és com llevar-se alegrement trista o acaloradament freda..
m'agrada, no sé si demà m'hi llevaré així, però tan dóna demà em llevaré malenamorada!
deus estar estabornit de tant riure de tan disparatades ocorrències, ..no?:)
Simpàtic mot.
ocurrències volia dir... el que fa llevar-se malenamorada!
Oix, que bufona!! Malenamorat és aquell qui s'enamora d'algú que no li correspón o d'algú que no li convé?
En tot cas ella està molt maca fins i tot del revés, quina cara a ximples que se'ns queda quan estem enamorats!
Jo també m'he llevat amb mal d'ena morada...Salut i un petó!
Ooooi, quina peneta em fa, tan bonic que és l'amor!!! :D
Ai!!! amor, amor, amor!!!
Ai! desamor, quin mal que fa!
Que ni viu ni deixa viure!
Que curiós, no m'ha passat mai una cosa així!!!
Carme,
Jo crec que necessita una teràpia de mots i de dibuixos. Urgentment.
Roser,
És un cas de confusió lèxica. No és ben bé un mot nou, dels que circulen ja amb carta de naturalesa. Però bé es mereix un racó humorístic aquest.
Marga,
La persona que m'ho diu ho diu donant a entendre que s'ha llevat de mala lluna. Les connexions psicològiques són moltes.
Lingüísticament parlant, no és sinó un malapropisme afavorit per la semblança formal amb MALHUMORADA.
Lolita,
Saludo amb alegria les vostres enamoradisses "ocorrències". I més si es presenten en la forma de doble comentari. Per un moment m'he ben pensat que hi veia doble.
Barcelona,
La pregunta que fas suposo que ens l'hem feta molt de nosaltres. Però també és possible, diria jo, enamorar-se de la persona adequada però fer-ho d'una manera desendreçada, inconvenient, amb un estil desavinent.
No ho sé.
Helena,
Millor així.
Núria,
Ara estic intrigat amb això de la "ena".
Quadern,
Procurem posar-hi una mica d'humor. De tant en tant, si més no.
Magazine,
Així m'agrada: s'ha de ser compassiu.
Miquel Àngel,
Colpit d'amor. I quines fletxes, oh sagitari!
Jo distingiria tres nivells dins aquest malhumor, amb diferents paraules que utilitzam per referir-nos a s'estat d'ànim amb el que esteim o a vegades ens aixexam:
1."Avui m'he aixecat mal lletada". Vendria a ser el major nivell de malhumor.
2."Avui m'he aixecat nyica". Vendríem a dir que tot ens molesta una mica però sense que et surti aquell impuls de voler contestar a tot malament.
3."Avui estic poma". Aquesta paraula (poma) vendria a dir que estàs més sensible de lo normal, tot i que també la utilitzam per a definir aquelles al·lotes una mica... massa fines i delicades!
Tot i que també podem dir que una al·loteta és poma refenet a l'amor quan és timida o té vergonya d'algunes coses.
:)
Lluna,
És molt molt bo, el teu comentari. Em sembla que t'ho copiaré i en faré un apunt. Amb imatges adients, és clar.
Moltes gràcies. I salutacions a la família.
Una expressió bonica tot i no quedar-ne clar el significat, i que no havia sentit mai. Ah, i la il·lustració, molt tendra.
Sí que emprem molt, a casa, "llevar-se malamoragada", amb el significat de llevar-se de mal humor o de futris, però la veritat és que no sé com s'escriu, si malamoregada, malemoregada, o potser ni l'ha escrita mai ningú. Bé, no es diu mai en primera persona, sinó que te la diuen els del voltant com a crítica; deu ser allò que no acostumem a veure'ns la pròpia gepa...
Abraçades!
No m'agradaria llevar-me malenamorada!Gens ni mica.
Galionar,
MALAMOREGAT és nou per a mi, i del màxim interès per a nosaltres. De fet, no en trobo referències enlloc. Però estem, pel que veig, en la mateixa línia del malhumorat. Ens aniria bé, això sí, saber en quina zona el podem situar.
Faig constar que la MALENAMORADA de l'apunt no és sinó una de les moltes confusions lèxiques (com tantes n'hi ha) que tinc sentides en alguns parlants de la meva zona. No té, crec jo, carta de naturalesa
com a mot comú.
Nosaltres, a Torelló, també diem TENIR EL FUTRIS; i com a Mallorca, crec; tot i que amb algun matís.
I bé, espero que no ens ho hagin de dir gaire, tot això.
Moltes gràcies, Galionar.
Montse,
No crec que et passi gaire sovint. Tot i que també hi ha variacions individuals en això. Diuen que hi ha persones més aviat nocturnes i persones més aviat matineres. No ho sé.
Jordi, la paraula “malamoregada” l’he sentida des de sempre a casa, a la família. Això era a Vilanova i la Geltrú. Ho acabo de preguntar a la mare (81 anys), que era qui més l’emprava, i diu que també era corrent seu poble, a Creixell (Tarragona). Si ella la va aprendre de la seva mare (la meva àvia), llavors ens n’hem d’anar al Mas de Barberans (prop de Tortosa). Però reitera que per Vilanova també s’utilitzava molt. També diu haver-la sentit a Esplugues de Llobregat, però és clar, ella em parla de família seva establerta allà, també provinent de Creixell. Finalment, altra gent m’ha comentat que per Vilafranca, on visc fa molts anys, tampoc no és estranya. Jo, però, a Vilafranca no crec haver-la sentida mai. Sí, és una forma que ha derivat de la paraula “malhumorada”.
D’altra banda, si vingués de la banda del pare, llavors hauríem de mirar cap a Sant Pere de Ribes. Allà, els Marcer (el meu cognom), sembla que hi van arribar fa uns segles provinents de Camprodon, on un mossèn, fa uns anys, ens va mostrar documents molt antics on ja apareixien els Marcer. A més, hi ha alguns trets fonètics força similars entre alguns ribetans i gent de Camprodon que avalarien aquest origen. Així doncs, potser també allà es coneix aquesta expressió.
Uuuf, Jordi, potser t’he embolicat més que abans, oi? Espero que no et llevis malamoregat per culpa meva.
Abraçades!
Galionar,
Per nosaltres és del tot nova l'expressió. I la informació que em dónes és tan exhaustiva que em permetrà de posar-la a prova (pel procediment del reconeixement de mots) quan vagi a fer les entrevistes que tinc programades per la banda del Ripollès. De fet (i si tot va bé), per al novembre he previst de fer les enquestes al terme de Vallfogona, i per al febrer les de Setcases; més endavant, cap a la primavera, calculo que podré fer les de Pardines i Campelles, a la vall de Ribes.
Em va molt bé, doncs, tenir apunts o idees prèvies sobre els llocs on faig els enregistraments de conversa. D'aquesta manera aconseguim enriquir les enquestes i fer treballar la memòria de les persones que m'ajuden a completar les recerques monogràfiques. A més a més, per la meva banda, demanar sempre ben bé el mateix a tot arreu, en tots els punts geogràfics, pot ser un xic pesat.
I res més, Galionar, moltes gràcies per aquest enriquiment de dades sobre el català central. I espero, doncs, poder oferir-vos ben aviat notícies de la vall de Ribes i dels seus encontorns.
Una abraçada i fins aviat.
Mentre no t'hagis llevat Mal-erudeveuret!
Bona sortida, bon veí.
Publica un comentari a l'entrada