Encara que això és cosa actualment poc coneguda, el verb musicar coneix en català un sentit altre que el de 'posar en musica', i aquest no és sinó el de 'gravar (la fusta) amb incisions formant figures'. Entenent-ho en aquest darrer sentit, la musicadura seria, sens dubte, el treball d'ornamentació produït per mitjà d'incisions (DIEC2: 'treball d'ornamentació complicat').
Els dos significats de musicar són ben normatius, i els trobareu tots dos al DCVB, però el cas és que jo no vaig arribar a conèixer el segon fins que no vaig encetar les sessions de conversa amb el col·lega Josep Comas i Areñas, escriptor del terme de Sora (al nord d'Osona), amb qui comparteixo, sempre amb un poquet de nostàlgia mal guarida, la dèria pels fets i els mots de la nostra cultura obsolescent.
L'ús d'aquestes formes (musicar i musicadura) és adient, segons ell ens digué, per referir-se sobretot al treball i a la mena d'ornamentacions en fusta dutes a terme pels pastors en collars o en bastons, però ho és també per a les ornamentacions realitzades en mobles i altres paraments de la casa.
Voldria indicar, en fi, que aquestes formes no solament són pròpies del Ripollès i la plana de Vic (tal com ho indica el DCVB), car també les trobem, i ben recentment, en terres del Berguedà, i particularment en l'entrevista enregistrada aquest proppassat dimecres (31 d'agost de 2011) al terme de la Pobla de Lillet, en què el senyor Josep Altarriba, informador d'extracció rural, les féu eixir de manera espontània per referir-se al treball manual d'altri.
Afegim-hi, encara, que aquests usos també han estat consignats en terres andorranes, i que en trobareu una clara referència al blog Lo vistaire, al qual us recomano d'acudir.
Essent així, i havent fet les oportunes visites blogaires, no trobo res millor que reblar-ho avui amb el poema de Vicent Andrés Estellés que encapçala el poemari La casa de la música vora el mar. Valgui això, doncs, com a senzill homenatge a l'escriptor valencià i com a agraïment a l'amic Víctor Pàmies que ens ha encoratjat a participar-hi:
La música sosté tot el seu firmament
És la rosa i l'espiga i ens agrupa i dispersa
Després constituïm l'estament de la festa
Fem que totes les cases siguen cases de música
Siguen música i biga i cadira i dinar
Agafareu la música com uns grapats d'argila
Bastireu edificis centrals per a la música
Oh vida per parelles Oh vida tota rams
Oh l'estrella amarada que et regalima al front
Et recorre una fúria tota la calavera
Monuments de la música! Torna la moixeranga
El mocador del vals i la sina florida
Ulls esgarrats de música amb una ala al seu fons!
Les imatges que encapçalen aquest apunt reprodueixen, en fotografies del segle passat, alguns dels treballs en fusta fet per Joan Dorca i Font per a l'Hotel Àncora de Tossa de Mar.
22 comentaris:
Com sempre un apunt molt complet i que no desafina gens. :-)
Celebro que hagis trobat els companys de Lo vistaire. Uns cracs, sens dubte!
I gràcies, un cop més, per apuntar-te a participar d'aquests homenatges catosfèrics.
Segurament no té res a veure, però quan una cosa està molt ben feta, en aquest cas parlo d’un plat , d’un àpat el meu pare deia “això és música celestial” o quan una resposta era l’adient, l’esperada “això em sona a música celestial” És a dir, esculpir la fusta era musicar, de lo bell que en resultava.
Tot ben lligat, bonic homenatge.
Bonic i senzill homenatge; però bonic com la companyia de la poesia d'Estellés!
Un homenatge molt original, amb les teues sempre tan completes informacions lèxiques!!!
Bona diada Estellés!!!
Original i personal homenatge a Estellés....musicar m'agrada el verb i el significat!
M'he permès de comentar el poema d'Estellés en el meu bloc. Gràcies per penjar-lo, no sabia com fer-li el meu homenatge!
Hola Jordi, musicar, una paraula molt bonica però que mai hauria associat al significat de gravar la fusta. El poema i va d'allò més bé...tampoc el coneixia.
Petons,
M. Roser
Quina combinació més maca!
Abans la fusta era molt ben musicada, calaixeres, armaris, portes... Ara un moble ben musicat, costa un dineral!
Un significat que no coneixia, ni l'hagues asociat mai. MOlt bona feina Jordi, com sempre.
De música estan fetes les paraules, i sempre la poesia. De música la nostra llengua. Gràcies pel teu homenatge musical.
Víctor,
Gràcies a tots vosaltres.
Cal ser-hi. I en tots els fronts.
Carme,
La música és en tot. Cal saber-la trobar. Això és el que més costa. Suposo.
Fanal blau,
Estellés, un gran músic.
La millor companyia.
Amb la seva veu.
Joana,
Bona diada. I que en tinguem moltes més. Sempre amb la cultura. Arreu i sempre.
Rafael,
Musicant musicant.
I amb la música de les barques.
Un poema. I en honor vostre.
Helena,
Ha estat una bona idea.
Em plau la intertextualitat d'aquest mitjà.
Roser,
Aquest (el de les imatges) és un treball artístic que el meu pare va fer per a l'Hotel Àncora de Tossa de Mar. D'ençà que aquell hotel va tancar, vam perdre de vista els gravats de tema mariner. A hores d'ara no sabem pas on són. Suposo que en alguna col·lecció privada. En conservem les fotografies, això sí.
Carme,
Això. La música dels poetes.
Montse,
Els bons poetes feu bona música.
I ens agrada escoltar-la.
I aprendre'n.
1entretants,
Gràcies a vosaltres.
Per la vostra lluita.
Sempre amb la cultura.
Caldria musicar alguns cervells durs amb les imatges més suggerents de la cultura catalana.
Ets un crac, gràcies! :-*
Cantireta,
Cultura, cultura i cultura.
Demano voluntaris per a musicar cervells. Els més destres, vull que siguin.
Publica un comentari a l'entrada