Etnotext enregistrat a la Cellera de Ter el mes de setembre de 2008:
A Santa Coloma, el dia 19, per sant Josep, s'acostumava a anar molt a la fira. Coincideix a principis de primavera... I és quan tornen les orenetes... Tornauen les orenetes. Però an aquí anauen a Santa Coloma a buscar les orenetes... i les orenetes era que anauen a buscar les orenetes i venien torrats. Aquell ja ve de Santa Coloma... Ja ve de buscar les orenetes. Però anauen torrats...
Fraseologia: portar una oreneta, anar carregat d'orenetes 'anar begut'.
Agraïments: al senyor Joan Novich i la seva família, així com a la Carme Rosanas, autora del dibuix que he manllevat del seu blog Col·lecció de moments.
Agraïments: al senyor Joan Novich i la seva família, així com a la Carme Rosanas, autora del dibuix que he manllevat del seu blog Col·lecció de moments.
21 comentaris:
És una metonímia força mal trobada: hi ha molta poesia en el retorn de les orenetes, i gens en anar torrat. Però si s'esqueia que la fira era en aquesta època de l'any, s'entén.
Supose que coneixereu la dita, que no sols la tenim nosaltres. Per setmana de bous a Algemesií que tothom va begut es diu:
Porta un pet com un cadirer!!!
No sé si es que els pobres cadirerrs sempre anaven beguts o me´s bé apretats per passar tantta estona asseguts :)
Helena,
Hi haurem d'aprofundir.
Però potser haurem d'esperar que tornin. Les orenetes, vull dir.
Joana,
És ben curiosa aquesta dita dels cadirers. Costa de trobar-li la motivació. Ho haurem de demanar a l'Helena Bonals.
Hola!! no ho havia sentit mai,està molt bé!!!
salutacions.
Anna,
M'agrada que t'agradi.
PS: i consti que jo no en porto mai, d'oronetes.
Jo hi veig una altra metonímia, i és escatològica! El cadirer munta, corda o ven cadires, i el darrere de la persona que va "pet" va a parar al cul de la cadira... No sé si els diversos significats de la paraula "pet" ho són per homonímia o per sinonímia, en tot cas potser la gent els posa de costat, els barreja.
Si no us agrada la meva interpretació, busqueu-ne una altra! No tinc pas paciència per esperar el retorn de les orenetes...
Helena,
T'agraeixo la teva interpretació. La trobo molt convincent.
Tampoc m'acaba de quadrar, però sona bé, de fet estar gat o dur un bon gat també és anar mamat.
Francesc,
També tinc sentit PORTAR UNA MERLA.
Jo no ho hagués endivinat mai, que consti que ni havia pensat en això si no és per l'explicació, si que sé això del gat, i de la merla, però les orenetes...
Salut!
Zel,
Sí. És sorprenent. Jo només ho tinc sentit d'allà. De la Cellera de Ter, vaja.
Quina oreneta més maca, Jordi! Llàstima que haurem d'esperar la primavera per tornar-les a veure al natural...
No coneixia la dita, però es veu que tothom s'atreveix a posar-es amb els ocells. No heu sentit a dir d'algú que està molt refredat que porta una bona cadernera?
Abraçades!
Entrar al teu blog, sempre és aprendre alguna cosa nova! No la coneixia pas aquesta expressió i em sorprén com pobres animals, els ha tocat el rebre (els gats i ara les orenetes) per parlar d'anar begut!
Galionar,
Avui en sóc ben conscient:
als animals sempre els toca el rebre. I veig que a la cadernera també. No ho sabia.
Salutacions.
Barcelona,
Jo crec que ho hauríem de fer-ho d'una altra manera, és a dir, aplicar a la borratxera alguns noms de personatges cèlebres per les seves malifetes.
Potser m'he excedit. No ho sé.
Salutacions.
Els personatges cèlebres per les seves malifetes les fan estant ben sobris, és a dir, no tenen cap mena de disculpa... i les borratxeres tenen un no sé què de simpatia, bé quan no són habituals, esclar! Es a dir que no t'has excedit sinó que has pecat de prudència... .
I tornant amb els animals: hi ha aquella de "duia una mona...", o la típica "anar trompa", no sé si es diu per l'apèndix de l'elefant o pel instrument musical.
A casa sempre he sentit a dir: "Ui, mira aquell... va ben patofi!".
Salut i llengua!!
Molt bona, Jordi!...Gràcies per compartir!...i parlant d'ocells també podem anomenar l'abellerol que diuen que és un ocell nacionalista ja que arriba pels volts de Sant Jordi i marxa cap a la Diada!...un petó!
Atarca,
Em consola comprovar que, abstemi com sóc, no anava del tot xiroi quan he dit que alguns personatges de fama mundial tindrien ben guanyat que el seu nom esdenvigués adjectiu i senyal d'oprobi.
Pel que fa a la trompa, ja no sé que dir-te'n. Espero no entrebancar-m'hi, tanmateix.
Salutacions, Atarca.
Núria,
Aquesta de l'abellerol no la sabia. Me l'apunto. A veure si ens ajuda.
Pobres orenetes , tan eixerides com són. Mira que fer-ne una dita tan poc reeixida...El refranyer no sempre és massa escaient!!!
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada