Ros merlenc

Per mitjà d'aquest breu apunt vull fer constar que l'adjectiu merlenc l'hem observat recentment al poble de Gombrèn, al Ripollès; solament, però, en el sintagma ros merlenc, el qual fou esmentat, pel nostre informador principal, en formular jo mateix la pregunta relativa al concepte  'roig de pèl'.  


El DCVB ens dóna la referència de Verdaguer ("àngel merlench"), mentre que l'ALDC situa l'expressió merlenc al terme veí de Castellar de n'Hug, ja al Berguedà, com a única resposta referida al concepte  'roig de pèl'.   


Merlenc sembla derivat de merla (del llatí MERULA), i així mateix l'hi considera el professor Joan Coromines al volum V del DECLC, pàg. 609, però no es veu del tot clara, potser, la nota semàntica que aquest adjectiu introdueix en aquesta amalgama. Jo, per la meva banda, goso proposar que l'adjectiu merlenc en aquest cas cal interpretar-lo com a 'rogenc', atès que la femella dels Turdus merula, malgrat ser de color més aviat marronós, presenta destacats tons rogencs al pit que justificarien la metàfora que dóna lloc a l'expressió ros merlenc. 

Merla femella 

Hi ha, en fi, altres casos en què, per causa del color negre del mascle, el matís 'negrenc' sembla haver-se imposat en els derivats de merla. 


Joan Coromines, en l'article esmentat, cita altres derivats històrics de merla en què treu el cap aquest matís. Vegem-ho, doncs, en el cas de merlina, mot que hom cita des del llibre Espill, del valencià Jaume Roig, en un fragment en què l'atac missògin es concentra en les monges: 


[...]


paren travetes 
e fan cembells
a jovencells
e homes sants   


[...]


Una merlina, 
un jorn parlant
ab un galant
jove, pubill, 
prest seduí'l:
llur amistat 
no ser pecat,
hoc amor pura
que tots temps dura. 

Agraïments: a Hermenegild Falgueras, de Gombrèn; i a Josep Lainez, de qui he manllevat la imatge de la merla femella.