Amb aquest senzill apunt volem completar la informació continguda a la nostra entrada musicar, en què s'assenyalava que l'ús d'aquest verb (i dels seus derivats) s'atribuïa sobretot a les incisions i gravacions en fusta que solien fer els pastors en objectes relacionats amb el seu ofici.
Us oferim, avui, en imatge, un collar ben musicat per en Joan de can Magnet, masia de Campdevànol, al Ripollès, que amablement ens ha fet arribar l'escriptor Josep Comas i Areñas.
PS: continua essent imprescindible la visita al blog Lo vistaire.
14 comentaris:
M'agrada molt tot allò rústic, com aquest collar, i amb les connotacions de ser musicat encara més.
Una joia difícil de trobar!!! Mil gràcies.
Preciós aquest collar tan ben músicat, a més segur que el pastor devia cantar mentre el feia. El nom sembla força coherent...
He visitat el blog de lo vistaire i m'ha fet gràcia perquè pregunta si sabem el que és, però no he posat cap comentari , el blog m'ha semblat que no estava actualitzat. I sí que sé que és...
Petons,
M. Roser
I quin treball artesanal més esplèndid que sabien fer, segurament amb ben pocs recursos! Imagineu-vos un moble de fusta musicat amb aquesta mena de dibuixos!
No coneixia aquest mot referint-se a aquest tema. Ja sóc una miqueta més sàvia, avui. Gràcies i una abraçada.
I nosaltres pensant-nos que music-ar era aquell qui s'havia fet músic després de rebre l'ordre militar (AR). Prefeixo la teva definició que la que havíem creat amb la col·laboració d'en Sintu (que va fer un tros de mili). Una a-barça-da des del Vallès! núria i sintu
Al teu blog sempre és parada i fonda...
Des del far amb barretina.
onatge
Helena,
I me n'han vingut ganes de tenir-ne un, d'aquests collars. A veure si el puc aconseguir. Ben musicat.
Joana,
Joia rústica.
Roser,
Molt ben trobat, això del cantar. Tot en música. Abans era molt així. M'hi has fet pensar. Recordo persones que cantaven mentre treballaven. I no fa pas tants anys, d'això.
Una abraçada.
Galionar,
El musicat no deixa de ser una mena de rosa al damunt d'un objecte de pura funcionalitat. Una manera de dignificar-lo, potser.
Una abraçada.
Núria,
Esteu molt guerrers, avui!
Amb tanta erra.
M'heu fet recordar aquella inscripció mural i casernària que feia: "La fuerza no te la da la razón, te la dan las armas".
Però el pastor ho contradiu.
Una abraçada prepirinenca.
Onatge,
Des d'un bar ben rústic, ara!
Salutacions des del far de Torelló, gran talaia dels Pirineus.
De peces així ja se'n fan ben poquet, tot allò artesanal va deixant pas a grans companyies i és ben trist. Als pobles per sort, encara es poden trobar moltes joies artesanals.
Una abraçada musical!
I també a Barcelona, és clar. Buscant-ho bé...
Amb la música dels estels.
Publica un comentari a l'entrada