 |
En l'ambient de pagès és cosa força sabuda que el mot llobada (a voltes en la variant llomada, o llobà a València) servia per referir-se a una 'mala llaurada de l'agricultor'.
El diccionari normatiu recull, efectivament, aquest ús sota l'entrada llobada:
1 f. [AGA] [AGR] Interrupció en un solc, una cavada, per descuit, per haver trobat un obstacle. Fer llobada.
2 f. [LC] [AGR] Clapa d’herba que el bestiar deixa sense pasturar.
3 [LC] fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d’anar.
S'escau, tanmateix, que aquest mot coneix entre nosaltres una altra accepció no consignada pels diccionaris. L'he observada a l'establiment de Manlleu on em retallen els cabells tot sovint, i me la confirma, a més, el nostre amic Josep Comas i Areñas, de Sora, escriptor i investigador, amb qui preparem un llibret que anys a venir s'haurà d'intitular Mil mots de Sora i un conte rural.
Així doncs, en aquest nou sentit que suara proposàvem el mot llobada es podria definir com la 'clapa de cabells desigualats que hom deixa en fer una mala tallada'.
En el sentit 1, que és potser el més conegut en l'ambient de pagès, el concepte 'llobada' (entès sobretot com a 'mala llaurada') el trobareu cartografiat al quart volum de l'ALDC (mapa 901).
Distribuïdes pel territori, hi trobareu, entre altres, aquestes expressions, sovint amb matisos específics que caldria llegir en aquesta remorosa font.
- català septentrional: aixadius (Ceret), tarter (Mosset), truja (Ceret, Prats de Molló)
- baleàric: adreços (es Migjorn Gran), llobades (molt general a les tres illes majors)
- català central: aixadiu (St. Privat d'en Bas), bocs (Tossa de Mar), mussols (Palamós), olles d'arbres (Cervelló), panada (Llançà), soques (Camallera)
- català occidental: call (Almenar, Favara de Matarranya), llomada (Cervera, on també hi ha l'expressió jaç de llebre, consignada en la informació complementària del mapa)
- valencià: cornial (el Pinós de Monòver), geniva (Torís), genivons (Simat de Valldigna), llobada (esdevingut llobà pel tractament valencià del sufix -ATA), mascle (Casinos), mentires (l'Alqueria de la Comtessa)
Agraïments: al meu perruquer habitual i a tots els agricultors, barbers i perruquers que no fan llobades, i especialment als creadors del blog La barberia.
24 comentaris:
Aquesta expressio la deia un noi de Vic quan feiem la mili a Palma i ens fotien aquelles maldestres esquilades, o llobades...
Puigcarbó,
Records llunyans.
Jo també hi vaig ser, fent el servei a Palma. Però allà ja no se'm veien gaire les llobades. De fet, portava el cabell més llarg que ara. La disciplina havia donat molt el baix.
Cliqueu la imatge, no us ho perdeu.
Segur que en aquesta barberia no en fan cap de llobada!
Una barberia amb un blog molt divertit!
Carme,
A mi m'ha agradat molt la idea que han tingut. És un blog realment simpàtic.
Cliqueu la imatge de la barberia. Que val la pena.
Jordi com sempre casa teva és un pou de saviesa. Mira que fa segles que tenim una mala LLOBADA...
Des del far salut.
onatge
El teu blog segueix també, sense fer llobades.
Salut, Jordi!
Resto admirada, com sempre. Aprenc!
Intenteré no fer més llobades i passar cada dia pel teu blog.
A parir d’ara quan li talli els cabells al meu fill li podré dir, mira això que t’ha quedat aquí tan bonic és una llobada ;D
Fantàstic el blog de la barberia.
Un tall impecable.
A vegades enganxo la teva nova entrada la primera, i d'altres sóc l'última. No ho faig expressament, és que aneu molt ràpid, el teu bloc no fa mai llobada!
Espero no haver de fer servir mai la paraula llobada al tornar de la perruqueria!
En el meu món de pagès mai l'havia sentida aquesta expressió, he trobat que també se li diu a la clapa d'herba que el bestiar deixa sense pasturar en un prat...A mi em sonava als fills de la lloba, ves per on!!!
La veritat és que costa relacionar aquesta paraula amb els seus significats...
Cada dia hi ha alguna paraula que et sorprèn.
Petons,
M. Roser
Onatge,
Acostumo a decantar-me una miqueta cap a l'humor. Perdoneu-me. Això va adies. Que tampoc no ens falti maila poesia.
Ventafocs,
No sé pas. De vegades sí ho penso, que em desvio del camí dreturer. No em voldria fer pesat.
Zel,
Només provo de reflectir el que m'ensenyen els més grans, els que en saben més, molt més. Gràcies.
Montse,
Vosaltres no en feu mai, de llobades. Sempre sou allà on heu de ser.
Quadern,
Quan demani per les llobades pensaré en els escriptors, com ara tu, que coneixeu la difícil art de la perruqueria.
Helena,
Ara no publicaré tan sovint. He de començar a redactar el llibre sobre les Guilleries. Però estaré igualment content que passeu per aquí, quan pugueu, sense cap compromís. Gràcies.
Barcelona,
Esperem que no. Hi ha molt bon professionals en el món de la perruqueria. Jo no m'hi he trobat mai.
PS: bé, sí...; una vegada, fa molts anys, em van mig escapçar una orella.
Roser,
Sí, és veritat. No se'n sap ben bé l'origen. I com que les autoritats no se n'acaben de sortir, m'he estimat més no referir-me a l'ètimon.
Això sí: procuro relacionar els mots amb bones imatges, i posar-hi un xic d'amor, i de poesia, que també va bé, de tant en tant. No ho sé. Pot ser que m'equivoqui. Però de vegades és difícil encertar-ho.
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i aportacions. Ens ajuden molt.
Publica un comentari a l'entrada