El llarguet de Sant Martí!
Aquesta és, diria jo, una manera ben insòlita de referir-se al fenomen meteorològic que generalment coneixem com a arc de Sant Martí. Ens la indicà el nostre informador de Saldes en la sessió enregistrada el dia de maig de 2012.
El cas és, però, que no la trobem consignada a l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), ni tampoc als repertoris lèxics i fraseològics que solem consultar.
Passat el desconcert inicial, m'adono que tal vegada podríem relacionar-la amb una expressió ben estesa i assentada per l'àmbit del català septentrional: l'arquet de Sant Martí [ALDC, volum III, mapa 678]). I no costaria gaire de veure-hi un cas més (com ara lleura 'heura' o com llorenga 'orenga', observats en la mateixa zona, i en la mateixa entrevista, de fet) d'aglutinació d'article (el larquet) i de posterior palatalització de l inicial de mot (tractament, aquest darrer, ben característic i exclusiu de la nostra llengua), afavorit, en aquesta ocasió, per la proximitat semàntica i formal de llarg, llarguet.
Deixem-ho, però, com a pura hipòtesi, i afanyem-nos a esmentar altres formes, indicades per l'ALDC, de referir-se a aquest vistós fenomen:
- alguerès: alc de Sant Martí
- baleàric: arc de Sant Martí
- català septentrional: arquet de Sant Martí
- catala central: arc de Sant Martí, pont de Sant Martí (Castellar de n'Hug, Queralbs, Oix)
- català nord-occidental: arc de Sant Joan (Almenar, Taül, les Paüls, Saidí), arco iris (Arbeca, Isona, Mequinensa), pont de Sant Martí (Bescaran, Sta. Coloma d'Andorra)
- valencià: arc (el Pinós de Monòver), arc de Sant Martí (Albocàsser, Fondeguilla), arco iris (Alcalà de Xivert), rall de Sant Martí (Torremançanes), ralla de Sant Martí (Altea, Montesa, Pego)
A més d'aquestes denominacions que acabem de citar, n'hi ha d'altres que podreu llegir en l'article, recomanadíssim, de Eugeni S. Reig que trobareu en aquest enllaç. No us el perdeu.
52 comentaris:
Que bo i que bonic!
El llarguet de Sant Martí!
I m'agrada molt l'explicació que en fas!
Ei, gràcies, Carme. Ara no us puc seguir tant com voldria. Però procuro aprendre'n molt, de vosaltres. M'ajudeu a inspirar-me.
"En la mitologia grega, l'arc iris era considerat el símbol de la unió del cel i la terra": com m'agrada aquesta idea! Si fa no fa com Van Gogh a la "Nit estrellada".
També m'agrada el que expliques.
és bonica la paraula "llarguet de Sant Martí"!!
Jo sóc de les de l'arco iris, tot i que sé que potser no és el més correcte catalantment parlant.
com m'agrada el llarguet de sant Martí! encara que contemplar-los tots dos alhora.. l'arc de sant Martí i l'arc del dimoni ha de ser un plaer..m'agrada que el dimoni de tant en tant sigui el vençut..:)
És curiosa la possible formació. A mi m'agrada més arc o pont de sant Martí que ratlla o llarg/guet perquè conserva el matís de la forma.
Una cosa no es pot negar... llarguet és, oi?
Encara m'entratinc buscant l'ARC DE SANT MARTÍ després de la pluja amb la primera ullada de sol.
És una passada veure dos alhora, només l'he vist un cop i vaig quedar hipnotitzada!
Aquí diem arc de Sant Martí o arco iris.
el llarguet deu ser un Arc de Sant Martí espavilat. Gràcies, Jordi, per compartir la teva saviesa! Un petó!
lo de l'arquet de sant Martísi que ho havia sentit a dir, suposo que pel cofre amb monedes que es deia hi hava al final del mateix. Ara, llarguet, era, fins ara totalment desconegut.
Salut
Nosaltres en diem com gairebé tothom: Arc de Sant Martí
Tot i que, com diu Eugeni Reig, a casa solia dir-se rall, ara practicament tothom diu a Alcoi arc de Sant Martí (o directament arc(o)iris i avant...)
No ho havia sentit a dir mai, però
trobo que és una manera de dir que fa bonic i és possible, com dius tu, que tingui relació amb arquet...
Segurament la manera més corrent de dir ho, és arc de Sant Martí...I es digui com es digui, és tan rebonic!
Sempre he dit Arc de Sant Martí, però és molt curiós tot això que expliques, Jordi!
El Pont de Sant Martí també em sembla un nom molt adequat i bonic.
Però perquè de Sant Martí i no d'un altre Sant?
Glòria, n'hi ha que en diuen de Sant Joan em sembla. Ni idea de per què.
Sigui Arc, Arquet o Llarguet podem dir que és un fenomen que se’ns regala per unir cel i terra, abillant de colors la seva bellesa.
Molt interessant la teua hipòtesi. I molt bonic, sempre bonic aquest fenomen.
He trobat molt tendre l'expressió de l'Arquet de Sant Martí. Més, fins i tot que la del Llarguet, que tampoc coneixia. Boniques paraules per anomenar la cinta de set colors amb què el cel s'abilla quan vol ser seductor.
Una abraçada.
El llarguet de sant Martí, molt interessant. Jo sempre dic l'arc de Sant Martí.... després d'una ploguda i quan torna a sortir el sol ens ofereix aquesta bonica panoràmica.
Salut a tots !!!
Glo.bos.blog, es diu de Sant Martí, perquè es relaciona el seu orígen, amb una llegenda ben bonica, sobre aquest Sant...si tens interès en conèixer-la, m'ho dius...
Hola, M. Roser!
si que m'agradaria conèixer el perquè d'aquest nom. Com ho he de fer?
T'envio el meu email:
lletraferides@gmail.com
Gracies. Glòria
De res noia, de seguida m'hi poso...
Jo sempre li he dit l'arc de Sant Martí, i de fet, no he sentit altra anomenada. I això que, segons l'article que ens has enllaçat per allà al mig Segre hauria d'haver sentit pont de Sant Martí. Ja ho preguntaré, però juraria que no ho he sentit mai.
Sens dubte em quedo amb el llarguet!!!
Sigui com sigui, li diguem com li diguem, és preciós. I amb el Pedraforca al costat, encara més.
Quina foto més preciosa!!!
I gràcies per tota la informació que ens has explicat! Ara ja sé com es diu l'arc de Sant Martí a zones diferents.
me ilustro, aprendo,
saludos
Magnífiques paraules per a un fenomen espectacular, que sorprén sempre, malgrat la repetició
Helena,
Allarguem les idees tant com podem. No hem de quedar-nos mai amb la pura anècdota.
Alba,
El veieu, el Pedraforca, vosaltres?
Sílvia,
Per a mi també és molt suggerent la idea de pont, amb tot el que comporta.
Lolita,
També el conec, l'arc del dimoni. Però no m'acaba de fer el pes.
Xexu,
En aquest cas jo el veig bastant llarguet, poc bombat.
Montserrat,
Fas bé de buscar-lo. Els poetes sou els qui més en sabeu, de trobar-lo.
Sa lluna,
En l'entorn de Pedraforca la cosa és magnífica. I tant que sí.
Núria,
M'hi afanyo, m'hi afanyo. Que és molt llarg, viu i eixorivit.
Francesc,
Jo em quedo amb tot l'arc. El cofre ja se'l poden quedar els de sempre. Que els faci profit, podríem dir.
Carina,
Gràcies. Tot l'arc per a vosaltres.
Alfred,
Gràcies per la teva informació de primera mà, tot i que em sap greu que el rall es perdi. Feia molt de goig.
Roser,
Sí, és veritat. La forma més estesa és ARC DE SANT MARTÍ, pel motiu que diu l'Eugeni S. Reig en el seu magnífic article.
Per cert, Roser, ens acaba d'arribar un preciós arc de Sant Martí en forma de paper. I ja en copsem totes les belles resplendors. Ens ha fet moltíssima il·lusió. `
Moltes gràcies. Te'n devem un!
Glòria,
L'Eugeni S. Reig ho explica al seu magnífic article. No us el perdeu. És excel·lent. Val molt la pena.
Ales,
I tant que sí. Diuen que és el fenomen meteorològic de l'esperança, del futur.
JJ,
Sempre sempre lluminós.
Montserrat,
Crec que va ser Newton qui va donar la idea dels set colors. Es veu que hi són tots, ben bé tots (no solament set, per la cosa bíblica), els que, seductors, abillen el cel de tant en tant
Anna,
La panoràmica és bella, sens dubte. Com encetar un nou dia, ja ho veus.
Porquet,
Podria ser que la forma alternativa estigués en clara recessió. Ja m'ho diràs. Pot ser que te'n surti una de nova. Una tercera, vull dir. Això sol passar.
Elfree,
Tot el llarguet per a tu. De cap a cap.
Rits,
El contrast d'elements és magnífic, en aquest cas. I la novetat del mot ho acaba de fer interessant.
Aiketa,
Venint de tu, és un gran elogi haver encertat en la tria fotogràfica.
Omar,
Gracias por tu paso. Un abrazo.
Enric,
Cert i sorprenent, i caduc. El què de la vida.
Publica un comentari a l'entrada