Perdre els trucs 'perdre la paciència'
Parèmia enregistrada en el punt de recerca d'Osor, l'any 2008. L'expressió fou confirmada, després, pels informadors de la vila d'Anglès.
Juntament amb altres parèmies, el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana recull acabar els trucs i les bitlles, amb el mateix sentit.
La imatge que encapçala aquest apunt és treta de la pàgina Fent memòria, gestionada pel Grup de Recerca Local de Taradell.
37 comentaris:
Jo no perdo la paciència d'esperar que pengis entrades com aquesta!
Si deixes de jugar ho perds tot.
Helena,
Continuarem jugant. És un bon consell. Ben original.
Doncs, a jugar sense perdre els trucs!
Això de perdre els trucs em pensava que eren trucades telefòniques sense contestar!
Una nova per aprendre, encara que sembla que aviat tots perdrem el truc!!
Molt bona tarda!
Els trucs no els perdo mai, amb els teus posts, però la memòria sí; quantes paraules interessantíssimes apreses aquí m'agradaria utilitzar i a l'hora de la veritat no me'n recordo!
Abraçades!
Sóc selectiva alhora de perdre la paciència, hi ha cops que en puc arribar a tenir molta i en altres sóc força impacient. Perdre el truc em recorda més a perdre l’enginy per fer una cosa concreta.
Esplèndida foto!
Salut amic,
qué buena foto acompaña la nota, el juego de las bolitas (canicas)
Hola Jordi, m'agrada molt aquesta expressió, perdre els trucs, a mi hem passa moltes vegades...hahaha.
La fotografia és genial.
Salut i mots desde Torelló.
Sovint els trucs se'm queden curts i els perdo ....
Mai no deixem d'aprendre noves paraules al teu blog!
Perdre les trucs! M'ha agradat. A veure si la utilitze alguna vegada (l'expressió).
Jo he recollit el femeni de trucs, "truques", en "fer bones truques" en el sentit d'avenir-se, de estar sempre d'acord, tenir una bona amistat. En el sentir de que qualsevol un cop la pot encertar diem "Boixos fan bitlles".
Salut !
Els trucs no els perdem pas, ni les ganes de gresca. Sempre amatents.
No acostuma a perdre els trucs gaire sovint. Algun cop sí que els perdo i aleshores els torno a buscar!
Hem de procurar de no perdre mai els trucs, doncs la paciència és una qualitat molt important per aconseguir arribar on ens proposem. És una frase molt comú que l’he sentit anomenar en moltes ocasions.
Molt bona fotografia, Jordi.
Abraçades.
Perdre els trucs! molt bona aquesta. A mi hi ha gent que me'ls fa perdre molt sovint....
A casa deien que a l'esquena sempre s'ha de portar un sac de paciència i quan s'ha acabat tornar-lo a omplir!
Però tu no pateixis. No perdré mai els trucs esperant les teves entrades Jordi. Jo també vull continuar jugant :) Em deixes? (una foto preciosa)
Jo, de tant en tant, també perdo els trucs, però després tinc la feina de buscar-los...
No havia sentit mai aquesta expressió
i tampoc sabia que un truc era la bola de jugar a bitlles...M'apunto a jugar-hi!
Bona nit.
Mai ho havia sentit a dir! Estic assabentant-me d'un munt de coses blogejant...
I en el teu bloc encara n'aprenc més!
Sílvia,
Trucs i truques ballant sota la pluja juliolenca. Gràcies per afegir-t'hi.
Xexu,
Doncs jo en perdo moltes, de trucades telefòniques. I algunes les perdo ben expressament.
Lluna,
La lluna no perdrà mai els trucs. N'estic convençut.
Montserrat,
T'enviem, des de Torelló, molts ramets de paraules. La poesia la poses tu.
Carme,
Estan molt bé les dues reflexions que fas.
La primera em fa rumiar personalment: per adonar-me que a mi potser també em passa, això; suposo que és allò que diuen: hi ha un dipòsit de paciència que cal anar omplint "pacientment".
La segona em recordo que els mots no són neutres, i que la seva sonoritat té sempre alguna cosa a dir en el contingut semàntic que generalment se'ls reconeix.
Omar,
Sí: en este caso la fotografia supera la ficción. O no!
Anna,
Als qui es troben sota el signe d'Àries ja els passa, això. I molt sovint, diuen. Però no és l'únic signe afectat per aquesta incidència...
Elfree,
És veritat. Cal tornar a arrodonir-los, car són molt valuosos.
Endavant, JJ. Però és millor guanyar-los, potser. El joc de bales ja les té, aquestes emocions. Guanyar una bala grossa és un gran què.
Lluís,
M'apunto la teva expressió, nova per a mi. No sé, però, si té relació amb el joc de bales.
Joan,
És la vida. Cal sempre parar esment en la reserva. Per si de cas.
Carme,
En tinc cap dubte. Se't veu ujna persona molt constant i de gran determinació, i pacient. Els teus blogs ho certifiquen.
Ales,
Jo els perdo. No molt sovint. Però sí: alguna vegada sí. I llavors s'encén un llumet vermell que ens crida a la reflexió.
Drapaire,
És molt escaient el que dius. El sac del senzill drapaire, ple de mots i de paciència. Sempre a punt per a totes les ocasions.
Roser,
La paciència és una virtut dels ferms d'esperit, diuen. Però també ho és dels qui saben plantar cara al futur quan aquest no ens ensenya la millor cara.
Sempre agraït per la teva presència, com un sedant de la xarxa blogaire.
Glòria,
Ho aprenc anant pel món. Del que m'ensenyen en les entrevistes. És per compartir-ho. Com la poesia.
Encara que el post és del juliol. M'ha agradat tant aquesta expressió que he volgut dir la meva. La paciència deu ser la mare de la ciència. Però com la ciència està en constant revisió; la seva mare, m'imagino que no deu tenir temps de res més. Per això perd els trucs, alguna que altra vegada i de rebot els perdem tots!. Una abraçada tardorenca.
Igualment, Carme. Una abraçada tardorenca. I celebro que t'hagi agradat l'expressió. Procuraré no perdre mai els trucs.
Publica un comentari a l'entrada