Saps? quan he vist la primera foto he pensat en el paisatge que tinc cada dia des de la finestra d´on treball. Els núvols i el vent juguen amb Tramuntana i sempre és una imatge nova. La segona foto sembla una postal de Betlem, preciosa!
Al Lluçanès hi ha un punt de l'hivern en què la boira és gairebé més espessa que a la Plana. Sembla una pel·lícula de por... ara ja sé com l'anomenen. Boníssimes les fotos!
Bona copsada, Jordi. Per aquestes contrades es troben indrets molt interessants per establir moments que et queden enganxats a l’ànima i a la càmera. Et pots embadalir en molts dels seus raconets, camins i nuvolades. Ja s’atansa el fred i millor anar fent esvoletecs en hores assolellades, oi?
Trobo bonic aquest nom en femení. La complexa frontera entre núvols i nuvolades. Per cert, Jordi, m'agradaria trobar en algun lloc el perquè de la conversió de "bona nit" a boranit" o "voranit"; pots orientar-me en la cerca? Abraçades!
si no canvia el temps aquest any menjarem les castanyes en màniga curta! Ja estaria bé que la Lluçanesa ens vingues a veure, per posar les coses al lloc on toca que tot està molt capgirat! Anirem del estiu a l'hivern deixant la primavera i tardor al voral del camí
17 comentaris:
Saps? quan he vist la primera foto he pensat en el paisatge que tinc cada dia des de la finestra d´on treball. Els núvols i el vent juguen amb Tramuntana i sempre és una imatge nova.
La segona foto sembla una postal de Betlem, preciosa!
Aferrada!
Amb "per la banda de Sant Benet" et refereixes al que jo conec? És molt estètica aquesta imatge, el fred és bell.
I això té alguna cosa a veure amb la regió del Lluçanès? Mare de déu si n'hi ha de paraules per tot arreu...
curiósos els noms de les boires a cada zona. Bones fotografíes.
salut
Al Lluçanès hi ha un punt de l'hivern en què la boira és gairebé més espessa que a la Plana. Sembla una pel·lícula de por... ara ja sé com l'anomenen. Boníssimes les fotos!
ja està, ja m'has fet recordar que cada vegada s'acosta més l'aire fred de l'hivern >_<
Nuvolades amb nom propi, em sembla ben poètic!
Bona copsada, Jordi. Per aquestes contrades es troben indrets molt interessants per establir moments que et queden enganxats a l’ànima i a la càmera. Et pots embadalir en molts dels seus raconets, camins i nuvolades.
Ja s’atansa el fred i millor anar fent esvoletecs en hores assolellades, oi?
Trobo bonic aquest nom en femení. La complexa frontera entre núvols i nuvolades.
Per cert, Jordi, m'agradaria trobar en algun lloc el perquè de la conversió de "bona nit" a boranit" o "voranit"; pots orientar-me en la cerca?
Abraçades!
Com agrairia una lluçanesa ara mateix, xq a la ciutat fa una calor insportable.... que arribi ja el fred!!
Alguna vegada l'havia sentit aquesta
paraula tan meteorològica...
Les nuvolades s'arrosseguen per la muntanya...
Unes fotos molt boniques.
Bona nit.
Quina paraula tan curiosa. Em meravella que totes les coses tinguin el seu nom. I algunes més d'un!
La Lluçanesa, alta i humida...meteorologia eròtica?
si no canvia el temps aquest any menjarem les castanyes en màniga curta!
Ja estaria bé que la Lluçanesa ens vingues a veure, per posar les coses al lloc on toca que tot està molt capgirat!
Anirem del estiu a l'hivern deixant la primavera i tardor al voral del camí
Una abraçada
LLUÇANESA
S'escampa el fred,
la boira volandera
passeja als cims.
Caram, bona aquesta! Molt i molt local!
Quin post tan preciós, les dues fotos i un tresor de núvols que em recorden a la dona del lluç...
Publica un comentari a l'entrada