Si la rosa se'm clava
escriuré algun mot nou
amb la sang del meu dit.
Si es moren gavines
s'emportaran els mots
a fredes aigües blaves.
Si els llavis són un cel
hi arribarem passant
rosariets de sucre.
En Dorca va pel món
anunciant poesia
i caçant mots al vol
Corona de paraules,
tot el sol al teu front,
refranys, mites i faules.
Olga Xirinacs
31 de març de 2016
10 comentaris:
Gràcies, Olga.
Gràcies, blogaires.
Un poema magnífic, gràcies a tots per haver-ho fet possible!!!
Jo també en tinc un que m'ha emocionat molt. El posaré també...
Corona d'amistat.
Insisteixo en comentar, perquè el llegeixo i rellegeixo i el trobo perfecte per a tu... T'escau com una segona pell. Em meravello.
Felicitats Jordi, és ben bé un poema fet a mida per a tu, té raó la Carme...Fa molta il·lusió compartir aquests poemes de l'Olga, potser també el posaré el meu.
Petonets, Jordi.
Bell i emotiu poema i que t'ho dediqui tot una escriptora com la Olga, una satisfacció.
Felicitats, Jordi; l'Olga ha sabut dedicar-te les paraules exactes que et representen. Un poema que és un tresor, una mostra de generositat de les que tenen preferència al cor.
un regal en forma de poesia ...bellesa del gest i dels versos ...pots estar-ne ben cofoi
Gràcies de nou.
Les teves paraules al vol són immortals a les pàgines d'un llibre.
Un detall molt bonic.
Felicitats, Jordi, pel teu dia.
Aferradetes!
Publica un comentari a l'entrada