GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimarts, 20 de març del 2018

El zidro del Bisaura






El zidro. Ho hem escrit així, amb minúscula inicial, no pas per negligència o ignorància absoluta, sinó pel fet que aquest és un nom comú que els parlants de més edat de la regió del Bisaura (al nord d’Osona, a tocar del Ripollès i la Garrotxa) coneixen prou bé i que s’ha fet servir per designar un objecte tan proper, tan íntim, com ho és l’orinal, d’aquells que en temps de l’avior sempre es tenien a punt en previsió d’inoportunes contingències nocturnes; el seu lloc de vetlla preferent era, com sabeu, al dessota del llit.

De gibrelletes, doncs, va la cosa. De gibrelletes, orinals, bacins..., que aquests també són noms que s’han fet servir en aquesta i altres àrees del nostre domini lingüístic per al mateix atuell, amb la particularitat, però, que en el cas a què ens referim –el del zidro, vull dir– el nom comú surt d’habilitar un antropònim, és a dir, un nom propi (Zidro, hipocorístic d’Isidre).
Aquest especial procediment d’habilitació no és pas nou ni exclusiu dels nostres dies, car té antecedents en la nostra llengua medieval. El senyor Lluís Orriols i Monset (a qui devem un finíssim escorcoll de documentació vària de la comarca d’Osona) ens ho demostra amb textos del s. XV datats a la ciutat de Vic, on figura, amb aquesta clara intenció, el substantiu berenguera. Aquestes referències les podeu trobar en el primer volum, pp. 176-177, de La contribució d’Osona a la llengua catalana, obra extensa, publicada l’any 1994 per Curial Edicions Catalanes.

Referències semblants –però contemporànies i posades sobre el territori– ens les donen els professors Lídia Pons i Joan Veny en el segon volum de l’ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català). Sota l’entrada corresponent al concepte de què tractem (qüestió núm. 278) se citen, efectivament, els substantius pasqualet i manola (que hom situa en terres valencianes: a Xiva de Morella, el primer; i a l'Alcúdia de Carlet, el segon).

Tots aquests apel·latius són, com dic, per fer referència a aquest distingit i noble dipòsit. I sense cap mena d’escrúpol els hem portat aquí. Perquè sempre hem estat del senzill parer que la realitat de la vida –prou dura, d’altra banda– no ha d’estar gens renyida amb l’humor i la ironia amb què el llenguatge a voltes sap guarnir-la. I de cap manera no podríem entendre que, arribats en aquestes alçades de la història, algú volgués censurar o silenciar mots com ara aquests amb el sol pretext –pretext purità, hauria de ser?– que poden ser ofensius per a les persones o per a la seva dignitat.

Si així fos, si així haguéssim de procedir en tots els nostres afers, no em vull ni em puc imaginar on aniríem a raure. Segurament restaríem impedits, o amb grosses limitacions, endreçats i pulcres, això sí, però tanmateix ben ensopits de la vida, anodins, mancats d’aire. I sense espurna, ai las!


Comentari dedicat als nostres amics i informadors del Bisaura: Anna Coll (de Vidrà), Josep Comas (de Sora), Eudald Crosas (de St. Quirze de Besora), Maria Espadaler (de St. Quirze de Besora), Dolors Masias (de Sta. Maria de Besora), Alfons Teixidó (de Sora), Josep Trapé (de Montesquiu), Ramon Vila (de Montesquiu) i Ramon Vila-Abadal (de Vidrà).


12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'ha fet gràcia veure escrita aquesta paraula, perquè tot i que havia sentit moltes vegades el nom Zidro, i segurament també l'objecte zidro, mai no l'havia vist escrita i aquesta zeta, tan edvident, d'altra banda m'ha cridat l'atenció. Com una descoberta.

Ara, encara que ja no tinguem zidros ni gibrelletes sota dels llits, no ens hem pas d'estar de recuperar paraules, siguin les que siguin. Amb alegria i il·lusió només pel fet de salvar els mots. Qui voldria ser ensopit, anodí i sense espurna?

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies, Carme. A mí també m'ha fet il·lusió retrobar-te en aquest comentari. No m'ho esperava, la veritat. Aquest apunt del Zidro és, de fet, el primer primer que vaig escriure a Advertía. Ara el tenía retirat con a esborrany. Per revisar-lo. El trobava massa llarg. Però el cas és que no he pogut, o no he sabut escurçar-lo. El dono per bo. Porta una nota d'optimisme, crec. Com la que porteu vosaltres en llegir-lo. Agraït pel comentari. Fins aviat.

xavier pujol ha dit...

Quan el WC era lluny o a la intempèrie el zidro era imprescindible. No havia sentit mai aquesta paraula Jordi.
A Sants en dèiem la gibrella.

Jordi Dorca ha dit...

Bon dia, Xavier. L'altre dia vaig baixar a Sants. A recollir els llibres. Una delícia. Moltes gràcies per la teva col·laboració.
M'apunto la teva informació.

Galionar ha dit...

Primer de tot, quina alegria retrobar l'activitat a l'estimat Advèrbia!
Aquest zidro sembla ben bé de museu; recordo que de petita anàvem a visitar la Casa Papiol, un museu romàntic, a Vilanova, i totes les nenes esperàvem amb emoció el moment en què el guia ens ensenyava el que hi havia a sota d'un llit senyorial. Érem tan innocents que rèiem i ens escandalitzàvem, i era la màxima immoralitat que ens permetíem als 10 anys...
Per cert, a casa, a Vilanova, en dèiem "drinal".

Jordi Dorca ha dit...

Hola, Galionar. Moltes gràcies per les teves paraules i pel context, tan romàntic, tan senyorívol, i tan remot, que ens presentes. El dia que baixi a Vilanova hi entraré, segur.
Drinal! Amb D? Uf!

M. Roser ha dit...

Un zidro molt artístic, malaguanyat per segons quins usos...Avui dia que es reutilitza tot seria bonic fer-lo servir de gerro, amb flors que facin joc amb el dibuix...
Bon vespre.

Jordi Dorca ha dit...

Hola, M. Roser. Sí, és bonic. Ara cal posar-hi les flors. Som-hi.

Helena Bonals ha dit...

Josep Pla deia que el millor invent del segle XX és el water, segons el meu pare, per dir que es c... en tots els invents del segle XX, que generalment només han portat morts.

A mi tampoc m'agraden les persones puritanes, s'ha de ser piadós i complaent amb tothom, s'ha de ser tan magnànim com es pugui. Qui sigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. Per això discrepo profundament amb tots els qui no perdonen el nostre gran ex-president.

Jordi Dorca ha dit...

S'ha de saber perdonar.
Perdonar els altres és com personar-se un mateix.
I serveix per avançar. Per oblidar.

Unknown ha dit...

Did you know there's a 12 word sentence you can communicate to your partner... that will induce intense emotions of love and impulsive attractiveness for you deep inside his chest?

Because hidden in these 12 words is a "secret signal" that triggers a man's impulse to love, worship and look after you with his entire heart...

12 Words Will Trigger A Man's Love Response

This impulse is so hardwired into a man's brain that it will make him try better than ever before to build your relationship stronger.

In fact, fueling this mighty impulse is absolutely important to having the best possible relationship with your man that once you send your man a "Secret Signal"...

...You will soon notice him open his heart and soul to you in a way he haven't experienced before and he'll perceive you as the only woman in the universe who has ever truly interested him.

عبده العمراوى ha dit...




شركة تنظيف فلل بالخرج
شركة مكافحة الحشرات بالخرج
شركة تنظيف شقق بالخرج

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...