GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dilluns, 20 de desembre del 2010

Mala pianya




He de reconèixer que aquesta vegada la informació que us poso aquí ha estat obtinguda de manera més aviat indirecta i imprevista, és a dir, no per mitjà d’enquestes i entrevistes conscientment preparades, que és com ho solc fer majorment, sinó gràcies a una observació col·lateral feta per una persona de l’entorn familiar de l’escriptor Josep Comas Areñas (autor osonenc de diverses obres d’ambientació rural); aquesta observació, com dic, era a propòsit d’una expressió sentida en certs parlants del Ripollès, i, en particular, dels termes de Camprodon i de St. Pau de Segúries, i referida a l’aspecte físic que ens ofereixen les persones com a individus socials.

És en aquest sentit que s’ha comprovat que la locució fer mala pianya és usada en aquests llocs del català nord-oriental per fer notar que una determinada persona no va vestida de manera adient, o que va mal abillada, i que la seva presentació produeix un efecte negatiu en les persones que l’han de tractar.

Cal assenyalar que aquesta locució no l’he sabuda trobar en cap dels reculls lèxics i fraseològics que hem consultat, i que al DCVB tampoc no consta que el mot pianya (o peanya) participi en cap expressió d’aquest estil; hi trobareu, això sí, el refrany: Al sant l’adoren per la peanya, que admet interpretacions diverses.

És prou clar, d’altra banda, que el substantiu peanya (esdevingut pianya per raó del tancament de la primera vocal en hiatus) manté relació etimològica amb el llatí PEDANEA ‘pertanyent als peus’.

I res més. Vetlleu la imatge, no fos cas!





2 comentaris:

Anna Mora ha dit...

Jo he sentit " fer mala ganya " .
Salutacions des de Les Masies de Voltregà.
Anna.
Ah ! Bon Nadal i Feliç Any Nou.

Jordi Dorca ha dit...

M'ho apunto, Anna.
Bones festes!
I moltes gràcies per obrir un nou blog.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...