GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dilluns, 9 de maig de 2011

Jo no sóc fill de torner






O bé:

Jo no só fill de torner.

  
La frase que encapçala aquest apunt fou esmentada pel senyor Joan Subirachs i Pujol en una conferència sobre particularitats lingüístiques de Torelló pronunciada el dia 5 d'agost de 1945 en el local d'Acció Catòlica d'aquella vila osonenca. 

Com que no ens consta el sentit precís que se li donava, volem creure que la frase en qüestió es devia dir per mirar de contrarestar una suposició o una afirmació anterior en què s'assenyalava, o se suggeria, la condició socioeconòmicament ben assentada d'algun dels presents. L'afectat per aquesta suposició, hi devia replicar amb aquest argument de tanta força pragmàtica.

I això, és clar, s'entén perfectament en el marc de les relacions humanes de Torelló (i àdhuc dels pobles veïns), en què l'activitat de la torneria gaudia (i gaudeix encara) d'un bon prestigi social.

Si no he estat prou convincent amb aquest comentari, podeu adreçar-vos al web del Museu de la Torneria, on trobareu molta informació relativa a aquest àmbit tradicional i unes belles fotografies que l'il·lustren.   





Agraïments: a Elisabet Soldevila, que amablement ens ha fet arribar el document manuscrit on es reprodueix el contingut de la conferència, i a tots vosaltres, seguidors d'aquest blog, que tanta companyia feu.



17 comentaris:

Carme ha dit...

No la coneixia i m'agrada molt. Ara aniré al web del museu.

Ben retrobat, Jordi! ja t'enyoràvem!

Quadern de mots ha dit...

Ben tornat.
La família del meu pare eren sastres, ell no.
Jo dic: Jo no sóc fill(a) de sastre, per dir que jo no sé ni cosir ni posar fil a l’agulla. (sóc una mica desastre, en això eh!!)
Fins aviat.

Ventafocs ha dit...

Ja començava a passar pena per tu! Jo tampoc sóc filla de torner...
Una abraçada!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Ben retrobat, Jordi. La darrera frase m'ha recordat aquels versos d'en Verdaguer :
"Só fill de la Noguera
dins un raí nasquí"...
Potser aquest senyor sabía molt del tema i algú es va pensar que li venia de família. Aniré a fer un vol per la torneria.
Una abraçada,
M. Roser

Anna ha dit...

Benvingut de nou!!! sembla que estem enfeinats aquests dies oi?salut!!!

Puigcarbó ha dit...

quan vaig començar a treballar, els torners estàven molt valorats i els matricers ni t'ho explico.-

Josep de Sora. ha dit...

El comentari de Quadern de mots, ens recorda la força que té un senzill espai, de capgirar del tot una frase. Quina diferència entre "ser filla de sastre" o "filla desastre". O aquell rètol penjat a la porta d'un pres i que deia: "Perdó impossible; que compleixi la condemna". Solament canviant de lloc el ";", tenim: "Perdó; impossible que compleixi la condemna". I seguint al de la M. Roser: "Poeta i fangador só; i en tot faig feina tant neta, que fango com un poeta i escric com un fangador". Resulta divertit jugar amb les paraules, "no fa ?". Molt bona tarda a tots.

Lluís ha dit...

Jo tinc un armari molt ben endreçat, un càntir, una olla i un got foradat, un càntir sense aiga, un porró sense vi, tot això serà teu si et cases amb mi. Qui té pares menja coca i qui no en té es fa fotre ! Salut !

Jordi Dorca ha dit...

Carme,
Jo també, Carme. És un plaer la vostra companyia. Ajuda molt.

Jordi Dorca ha dit...

Quadern de mots,
No és cap desastre, Carme, els enfiles molt rebé, els mots al quadern.

Jordi Dorca ha dit...

Ventafocs,
Bon dia i ben retrobats. Sempre amb la cultura.

Jordi Dorca ha dit...

Roser,
Bon dia, bons poemes, grans poetes, grans torners.

Jordi Dorca ha dit...

Anna,
Per què ho dius?

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
Bons records per aquí també.

Jordi Dorca ha dit...

Josep,
Algun dia haurem de provar de fer-ne un de poemes. Salut i feina tinguem!

Jordi Dorca ha dit...

Lluís,
Un repertori inesgotable. I ben compartit. El dia que passi per Llançà et vindré a veure. Apunta-t'ho.

montse ha dit...

Ei, jo soc filla de torner i tornera(que la meva mare si passava moltes hores al taller)Però això del prestigi social... a casa ens donava per viure amb ajuda del camp i el bestià. El meu pare, torner i fill de pages, tot ho porta a la sang. Amb 92 anys encara continua treballant la fusta, ara de manera més artesanal. I porta també el seu hort. Que Deú ens el conservi així per molt temps.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...