Posar la campana a la seu és 'posar la campana de panxa enlaire'.
Expressió que vaig conèixer a St. Bartomeu del Grau (a ponent del Lluçanès), i que també he pogut confirmar a la vila d'Alpens, a l'alt Lluçanès, en l'entrevista de geolingüística catalana que hi vaig fer el dia 10 de febrer de l'any 2000.
Posar la campana a la seu era, de fet, un dels procediments que un hom s'havia empescat per mirar de foragitar la pedregada (atribuïda a art de bruixeria o al mateix dimoni) quan es veia que aquesta amenaçava el terrer amb el funest desig de fer-ne malbé les collites.
Com en altres ocasions, les imatges han estat manllevada del blog de Lluís Suriñach, en el qual trobareu, entre altres coses, una explicació ben detallada dels diferents tocs de campanes coneguts a Alpens així com de la locució verbal que encapçala l'apunt d'avui.
20 comentaris:
Després del viatget cap al blog d'en Lluís, torno per dir que aquests és una més que no havia sentit mai.
Amb tanta campana a tu les collites de mots i locucions no se t’han fet malbé.
Per espantar els núvols també és tiraven coets , es resava molt, els cantava... el pagès es savi.
Fins aviat.
És real, posaven les campanes de panxa enlaire?
Els devia costar bastant am el que pesen
Posar les campanes a la seu, no l'havia sentida mai, però ho trobo força divertit...A pagès se les empescaven totes per tal de resguardar la collita!!!
Petons,
M. Roser
només els faltava això a les campanes.. que les fiquessin panxa enlaire..:)
Molt interessant no ho havia sentit mai!!!!
Era efectiu???bona setmana...
A Sant Pere quan jo era petita i s'apropava una tormenta tocaven les campanes de l'hermita de Bellmunt, i també és tiraven coets, per tal d'estripar els núvols, cosa que no agradava massa als pobles veins, ja que es deia que la tormenta descarregava amb força en un altre lloc i després els tocava el rebre a ells..... un dia per uns, un dia per altres....
Diuen que els pagesos penedesencs, antigament també giraven les campanes per prevenir-se de les pedregades, però l'expressió que avui ens portes no crec que la utilitzessin. Amb campanes o sense, les pedregades sempre han estat el llast de les collites; amb un tres i no res, l'esforç de tot un any a fer punyetes.
Dura vida...
Avui en dia no es poden posar de panxa enlaire, ja que les foten dels campanars...han va a parar, com està el món!!!
Una abraçada.
Com molt bé saps, Jordi, jo no sé - i mai no ho he volgut aprendre - explicar moltes coses amb poques paraules. Per una discreta descripció de les maneres i les intencionalitats del toc de campanes, necessitaria almenys 3000 caràcters; però, pel què fa a "posar la campana a la seu", us dic que solament cal un campaner expert, arriscat i amb esperit de sacrifici; a cada poble n'hi havia un. El risc, el suposa el fet d'haver de voltar la campana des del costat mateix, en el mateix replà, no es pot fer amb la corda des de baix; el sacrifici, consisteix en aguantar l'embranzida de les ventades que solen acompanyar la tempesta, entrant la pluja d'una part a l'altra del campanar; si hi afegim el fort retruny de la campana, els llamps i trons, podeu creure que feia basarda observar "el Jep de Cal Creuet", campaner de Sora, en aquestes circumstàncies. En el temps que jo recordo, 1955 - 1965, solament les fortes tempestes, amb perill evident de pedregada, empenyien el campaner cap al cim del campanar. Alguns parroquians resaven potser més per en "Jep" que no per les seves pròpies collites. Mentrestant, la pedra..., queia o no...; coses de la meteorologia. Si us plau, perdoneu-me el discurs. Bona nit a tothom.
Si portes la samarreta del revés diu que plourà. Una superstició més. S'escau als pagesos, crec que les persones amb carrera o molt cultes haurien de ser més escèptiques...
Perdona Elena, ho he entès bé? estàs tractant als pagesos de superticiosos i d'incults? Jo sóc una persona amb carrera, però els meus avantpassats eren pagesos i no per això em considero més culte que ells. A més, això no ho he sentit dir mai a pagès, si a ciutat!!!
Crec que la gent de pagès es mereix una disculpa.
M. Roser
aquesta si que no la sabia, i mira que he anat vegades a Sant Bartomeu del Grau o Alpens.
M. Roser: em disculpo, el que estava dient és que creure en supersticions en principi és cosa de persona inculta, encara que tingui saviesa popular. Segur que hi ha pagesos molt cultes, i persones amb carrera que són negats.
Disculpes acceptades, però pensa que la meva mare que només sabia llegir i escriure i les quatre regles (havia anat mig any a l'escola),
era la persona més contrària a les superticions que he conegut, i conec moltes persones amb carrera que no passen per sota d'una escala o que tenen pànic al dimarts i tretze...Crec que no és problema de tenir o no cultura de llibre,sinó de tenir sentit comú.
M. Roser
I anirien bé per altres menesters? Una abraçada!
Cada dia s'aprèn una cosa nova. Avui també s'haurien de tombar les campanes...
Des del far salut.
onatge
Jordi: no sé si vas posar la campana a la seu però sembla que no hi ha hagut bona collita per a tu! Em sap greu.
Moltes gràcies a tots vosaltres per venir fins aquí. Sempre n'aprenc.
Com moltes vegades quan passe per ací, no en tenia ni idea, no l'havia sentit mai. Tinc la sensació d'estar a la lluna de València ;)
Gràcies per ser a la lluna de València. Crec que és un gran lloc.
Publica un comentari a l'entrada