GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dijous, 26 de maig de 2011

L'orinal del cel







Amb aquesta curiosa apel·lació la toponímia imaginària fa referència a l'indret de Milany, és a dir, a la serralada situada entre la comarca d'Osona i la del Ripollès i molt coneguda pel castell del mateix nom (actualment en runes) que es troba a una altitud de 1553 m.



Cim del castell de Milany; a baix, la casa.  




Restes del castell de Milany, maig de 2011.
 




Entusiasta arribada a les pastures de Milany, maig de 2011.




Ufanosa pastura sobre els llisos de Milany, maig de 2011.



A més d'això (les imatges ho diuen prou clar), l'indret en qüestió és afavorit per un règim pluviomètric que la veu popular considera molt generós.

Cal recordar, tanmateix, que aquesta apel·lació no és exclusiva d'aquesta zona geogràfica, atès que ens consta que s'aplica, si més no, a la verdíssima comarca de la Garrotxa i probablement a altres llocs de què jo no tinc coneixement.

Pel que fa al topònim real, el professor Joan Coromines relaciona Milany amb l'adjectiu MILANEUS, forma reconstruïda, però relacionada, ens diu ell (vegeu Onomasticon Cataloniae, 270-272), amb el milà, ocell falcònid, de l'espècie Falco milvus.


Imatge manllevada del DCVB.




Dedicat a Josep Comas, que ens ha fet arribar la informació que dóna lloc a l'apunt d'avui.



16 comentaris:

Joana ha dit...

La cara de felicitat que fan els xiquets mentre empren l'orinal ho diu tot!!! Molt ben trobada aquesta expressió. Quan buidem ens troben enmig del cel, i tant que sí :)

Jordi la verificació de paraules n'està donant per salar, hauries de llevar-la. L'altre dia els qui no la teníem, no vam patir el efecte blogger anti-comentaris!!! No puc comentar amb el compte de google!!!

Quadern de mots ha dit...

Quin orinal tan verd i ufanós, fa goig. L'expressió no l'havia sentit.

Puigcarbó ha dit...

tots els orinals com aquest, tot i que gosaria afirmar que el més plé de tots és el de Sant Pau de Seguries.

onatge ha dit...

La primera vegada que vaig escoltar aquesta expresió va ser a Les Planes d'Hostoles, molt aprop d'Olot (Garrotxa) una terra de la que n'estic enamorat.

Des del far sense orinal.
onatge

Carme ha dit...

I jo també ho havia sentit... però no sé ben bé d'on.

Ventafocs ha dit...

Un orinal celestial! Bon cap de setmana!

Anna ha dit...

Un orinal preciós Jordi!!!
Bon cap de setmana a tothom,i que el futbol no us faci posar massa nerviosos!!!!

montse ha dit...

Unes fotos precioses, deu ser tal com dius, perquè està "sovinment regat". Feliç cap de setmana i que pogueu tornar amb l'orinal ben ple de goig i alegria els del Barça.

Helena Bonals ha dit...

Aquests cultismes em fan una mica de repelús. Gibrelleta m'agrada més.

Galionar ha dit...

Jo no coneixia l'expressió, però per la verdor de les imatges és fàcil de comprendre'n el significat. Ha de ser un indret esplèndid. De totes formes, és molt millor ser l'orinal del cel que no pas el cul del món.
Una abraçada.

Galionar ha dit...

Ah, un consell: si treieu la paraula de verificació (a mi em va passar), us podeu trobar l'espai ple d'anuncis de Viagra... No em pregunteu per quin motiu.

Helena Bonals ha dit...

Algú de vosaltres pensa anar a la presentació d'Amb cara i ulls de Víctor Pàmies? Em vaig perdre la presentació de València i no em perdré la de Barcelona.

Anònim ha dit...

Joana,
He tret la verificació. Però veig que no hi ha res a fer. Salut, Iris!
JORDI

Anònim ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, però no hi ha manera que pugui fer els comentaris amb la meva pròpia entrada.

Anònim ha dit...

Helena,
Estem mirant de fer-ne una presentació a Torelló. Però encara no ho tenim apamat.
(no hi ha manera que pugui fer comentaris al teu blog)

Helena Bonals ha dit...

Jordi: es troben a faltar els teus comentaris. Tu també ets una musa (no sé com es diu en masculí)!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...