Puc assegurar-vos que l'expresssió que avui us presento, enregistrada en un dels edificis del carrer del Fossar de Rupit, és ben adient amb l'ambient fredoral que imperava en la jornada del 9 de juny del 2011.
Efectivament. La darrera entrevista de Rupit tingué lloc aquest proppsassat dijous, i el protagonista en fou el senyor Miquel Banús i Blanch, amb qui, després de molt de temps de no haver-nos trobat, vam coincidir per mirar de tractar d'alguns negocis relacionats amb la geovariació lingüística, i particularment per fer una bona capta de mots i de girs locals.
La collita fou esplèndida, no cal dir-ho, i es va iniciar (com sol ocórrer en casos semblants) ponderant la temperatura remarcablament baixa que assenyalava el termòmetre situat a les envistes del carrer del Fossar (el de la imatge, vull dir).
En aquests prolegòmens va caldre, això sí, que l'amic Miquel ens vulgués afavorir amb un jerseiet molt acollidor (i gens sobrer, per cert) i amb l'auxili suplementari d'una estufeta de les modernes.
El comentari relatiu al substantiu tano 'fred intens' (i a l'expressió en què s'encabeix) tampoc no hi fou gens sobrer, ja ho veieu.
Conclusió: aquest mot no és exclusiu de Collsacabra, car s'usa (segons clara referència del DCVB) en terres de Tortosa, en àrea occidental.
17 comentaris:
Molt bona jordi!!! no ho sabia pas.Bonica la fotografia d'aquest racó de Rupit.
Molt bon diumenge a tothom.
Me l'apunto. Aquesta expressió és nova per a mi, tot i ser vella.
He buscat al DCVB 2// Beneitot, curt d’enteniment.
Jo recordo aquesta expressió per aviar a un nen que havia fer una entremaliadura. Se li deia o cridava: “ La mare del tano!” , jo, o l’entremaliat en qüestió contestava “Quan era gitano!” (del Ripollès)
No té res a veure però...
Aquí, al Vallès avui no fa tano.
Jo l'he sentit a Sitges, a casa dels meus sogres emperò la meva sogra era de l'Aldea, molt a prop de Tortosa.
"Lo meu avi" era de Tortosa!
Això de "la mare del tano" ho he sentit molt.
Doncs ací , per la costa, la cadena de pastisseries Tano, és molt famosa. Si veniu vos convide!!! he,he.
També a Vilanova, molt a prop de Sitges, ho havia sentit a dir, això de "tano" referint-se al fred. Ara fa molts anys que ja no; morta la gent gran, s'han anat perdent aquestes paraules. Ara més aviat se sent a dir: "quina raspa que cau".
L'indret de Rupit és francamet encantador.
Una abraçada.
Jo com Quadern de mots, sabia la frase de la mare del Tano..., però no per dir que fa fred. Més aviat "quina rasca que fa".
Rupit un poble encantador i...Joana tu anar fent propaganda gratis eh?
Petons,
M. Roser
"La mare del tano quan era gitano"; al Bisanua,expressió de sorpresa davant d'una notícia excepcional, d'un fet imprevist, d'un incident inesperat. Referit al temps meteorològic, he sentit "tizano", principalment quan hi ha més o menys de vent fred. "cordons, quin tizano que fot, avui". Xiquets, tingueu bon camí entre els mots "d'ací i d'allà".
Nosaltres en diem "quina rasca que fa" "fa un fred que pela"
dono fe que a Tortosa on visc fa tano, i al meu poble Cornudella de Montsant (Priorat), també.
Anna,
La fotografia de dalt crec que és d'en Marc Banús. L'he treta de la seva pàgina social.
Bon dilluns a tothom.
Francesc,
Poesia jove.
Quadern de mots,
Coincideix amb Torelló. Aquest és, crec, l'únic ús conegut al meu poble.
Bons mots i bon dilluns per al Vallès!
Jaume,
Bona informació la que ens fas arribar. Confirma, si més no, allò que diu el DCVB.
Joana,
De debò?
Jo també en vull!
Galionar,
Aquesta informació és molt bona. El sarró s'omple de dades.
Roser,
Coincideixo amb tu.
Per aquests verals també es deia RISPA.
Una abraçada des de Rupit-Torelló.
Josep,
Bon tizano!
Ja ens pensàvem haver-te perdut!
Salut i mots, per als de Sora.
PS: això dels cordons també m'agrada.
Magazine,
Salutacions cap a Lleida.
No gens fredorals.
Gràcies a tots pels vostres comentaris.
Tano, com a expressió metereològica, tampoc l'havia sentit. "La mare d'en tano quan era gitano" sempre l'he relacionat a una reacció d'enuig davant una entremeliadura d'una criatura.
Per cert crec que aquest any tindrem una primevera amb bastant tano.
PRIMAVERA, (perdó)
Sí, força tano, però avui s'ha desvetllat diferent. Tal vegada amb primavera poesia. Ja ho veurem, però. Records als de Bellserrat.
Perdona, Helena, m'havia oblidat de tu. Moltes gràcies pel teu comentari.
Sabia que tenies ascendents al Lluçanès, però no que en tinguessis en terres occidentals. De mica en mica anem completant el teu arbre genealògic. Aviat el sabrem tot.
Primavera d'estiu.
Publica un comentari a l'entrada