GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

divendres, 15 de juliol de 2011

Mirar de guimerris




Això ho vaig sentir a St. Hilari Sacalm (tardor del 2006) en les primeres enquestes que vaig fer en terres de les Guilleries, i un xic després ho vaig poder comprovar a Espinelves i a Vilanova de Sau, i fins al terme de Sta. Coloma de Farners (allà, però, en la variant guinyerris).   


Constatàrem, a més, que l'expressió de guimerri (o de guimerris) es pot emprar, en aquests llocs, per denotar qualsevol acció que hom fa a la torta, i és aleshores que anar de guimerri pot equivaldre a anar de tort


Això darrer m'ho indicaren els meus informadors de la vila d'Anglès, els quals m'assabentaren d'aquest ús que també trobareu consignat al DCVB i que el professor Joan Coromines (DECLC, VI, 958) posa en relació amb el substantiu quimera i amb altres formes occitanes de la mateixa família (gimerre, gimèrrigemèrre, jumerri).  


Dins d'aquesta família de mots hi ha, en català, altres usos (no normatius) esmentats als nostres diccionaris de referència:

  • guimarro  'avar, gasiu'  (DCVB: Vic, Sta. Coloma de Queralt)
  • guimarro  'egoista, malintencionat'  (DCVB: la Bisbal d'Empordà) 
  • guimarro o guimbarro  'crostó de pa'  (DCVB: Rosselló, Cerdanya, Garrotxa, Lluçanès) 
  • guimarreria  'acció pròpia de guimarros'  (DCVB: la Bisbal d'Empordà) 





Dedicat a Salvador Bosch, que fou la primera persona que vaig entrevistar a les Guilleries.   





13 comentaris:

LA MAR ha dit...

"Eren set que l'aguantaven i encara pixava de guimerris" Versió de les Guilleries, a Mallorca "tort"
:)

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Aquesta si que no l'havia sentida mai, deu ser com "mirar de reüll"...
Ho dic per la foto.
Petons,
M. Roser

Lluís ha dit...

Reconeixo 'guimbarro' com a tros de pa, però només ho vaig sentir a dir de petit, fa més de 40 anys que s'ha perdut. Salut !

Helena Bonals ha dit...

Quants significats diferents, polisèmics. No hi tenen gaire a veure entre ells, si més no directament.

Joana ha dit...

mira, jo que sempre emprava el anr de gaidó o mirar de reüll, ara ja sé com ho puc anar alternant!!!
Mil gràcies!!! Et tiravem en falta!!!Millor dit, tirvem a faltar els teus articles!!!

Quadern de mots ha dit...

No coneixia cap membre de la família, els recolliré amb molt de gust.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Magnífica explicació (com sempre), bona tria de foto i encertat afegitó de La Mar...Gràcies, Jordi!

Galionar ha dit...

Sí que n'ha arribar una mica, de "guimerris", per la meva zona, amb el significat d'anar de tort, però pocs la deuen conèixer, ja.
Abraçades.

El porquet ha dit...

Oh, que bona! No l'havia sentida mai! Jo sempre he utilitzat els més estàndards "mirar de reüll" o "de cua d'ull"

onatge ha dit...

Que cosnti que jo el teu blog no me'l miro mai de "guimerris...". No l'havia escoltat mai aquesta expressió.

Des del far bona tarda.
onatge

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies a tots vosaltres per les vostres aportacions i suport. M'ho vaig apuntant tot amb molt d'interès.

Carme ha dit...

has tornat mentre jo no hi era, Jordi! M'alegro de tornar a llegir-te. M'encanta aquesta expressió.

Jordi Dorca ha dit...

Hola Carme,
Ara estic una mica enfeinat i no puc publicar tan sovint.
Però continuo trobant dibuixos evocadors.
Gràcies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...