GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dissabte, 30 de juliol de 2011

El llepatupins











 
Segons el testimoni del senyor Hermenegild Falgueras, de Gombrèn (al Ripollès), llepatupins es diu del gat que escura tupins, i igualment es pot dir de la persona, infant o adult, que en coses de menjar té tendència a escurar-ho ben bé tot.


Aquesta informació és treta de l'entrevista enregistrada a Gombrèn el dia 22 de juliol de 2011 en un dels locals de l'Ajuntament d'aquest poble del Ripollès que ja termeneja amb el Berguedà.






   

33 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

A mi em desagraden profundament les persones que no escuren, que sempre deixen alguna resta de menjar, que no es beuen el contingut del got sencer, com si al món no hi hagués hagut mai fam.

Me'n recordaré, d'aquesta expressió.

Anna ha dit...

Hola Jordi,una expressió molt bonica.
A mi tampoc m'agrada la gent que sempre deixa coses al plat!!!.
Salutacions i desde Torelló bona festa major!!!

Jordi Dorca ha dit...

Helena,
Procurarem escurar-lo ben bé, el plat. O el tupí. I bones vacan...

Anna,
Bones festes! I ben remullades.

Carme ha dit...

Jo també dec ser llepatupins, doncs... :) una paraula més!

Jordi Dorca ha dit...

Hola Carme,
I consti que el gat és nostre; el tenim a dispesa, vaja.

Lluís ha dit...

S'ha d'escurar bé el plat, no s'han de deixar 'ressecs'. L'última 'e' sona com la de 'cecs' invidents. Salut !

Jordi Dorca ha dit...

Lluís,
Aquesta accepció de RESSECS no l'he trobada al diccionari vermell d'Alcover i Moll; torna a ser, doncs, un mot valuós. Moltes gràcies.

Quadern de mots ha dit...

Ostres, no havia sentit a dir llepatupins, però si el mot tupí utilitzat al Ripollès (ara ja l’he perdut de vista).

Jo, com la Carme, sóc una llepatupins ... El plat sempre ben net i polit.

Josep de Sora. ha dit...

Doncs un altre "llepatupins"; potser algú ho considera de poca educació, però jo no vull renunciar al plaer de sucar la molla de pa dins del plat, després de menjar l'amanida. Salutacions.

Marga Bonvehí ha dit...

M’agrada aquest mot, caldria treballar-ho per conscienciar més d’un.
Alguns tenen el costum de deixar menjar al plat i d’altres no tenen per sobreviure. Mira que està mal repartit el món!

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

El llepatupins m'ha fet pensar en un text breu (Alfabetització particular) que vaig escriure fa temps que diu:


Llegeix-me
a poc a poc.

Vocalitza’m
sense por.

I escura’m
les costelles de les consonants.

Galionar ha dit...

Ostres, estic pensant què passarà si la propera vegada que estiguem tots menjant a casa se m'ocorre dir a la família que semblen uns escuratupins (que ho són, sens dubte!). Em dedicaran una llambregada de biaix que farà feredat!
M'agrada molt l'expressió; em recorda la meva iaia, quan deia que es preparava un tupí de sopes...
Abraçades!

Puigcarbó ha dit...

Jo sóc prou d'escurar, només que hi ha coses que tan sols es poden fer a casa.

El porquet ha dit...

Com sempre que trobo l'equivalent jo faig la meva aportació del mig Segre.

Allà d'escurar el plat o l'olla en diuen "rostar".

Aquest mateix verb té una altra variant... menys prosaica... i és que quan una parella se'n va a fer les seves cosetes també se'n diu que se'n van a rostar... serà perquè s'ha d'escurar tot!

Joan ha dit...

Així doncs, me'n declaro obertament. I en prenc bona nota. Com l'Helena, crec que no està el món com per llençar res.

Núria Talavera ha dit...

boníssim!! jo en conec un, de llepatupins, i ara ja el puc anomenar així :)

magazine.cat ha dit...

Jo em declaro llepatupins :)

onatge ha dit...

Jo també sóc un "llepatupins" fins avui no ho he sabut...

Des del far sense tupí.
onatge

Joana ha dit...

Doncs no ho sabia jo això i resulta que sóc una llepatupina :)

zel ha dit...

I jo també!!!!!

De petita llepava tots els plats!

Jordi Dorca ha dit...

Quadern de mots,
Perduts els objectes, se'n van perdent els noms. O gairebé. Salut per al Ripollès.

Jordi Dorca ha dit...

Josep,
De menut no ho era gaire, de llepatupins. Però amb els anys i la vellesa m'hi he anat tornat, ho reconec.

Jordi Dorca ha dit...

Marga,
Aquesta hauria de ser una gran lluita. Caldrà reprendre-la. I fora egoisme.

Jordi Dorca ha dit...

Núria,
I eren bones, les costelles de cultura?
Segur que sí!

Jordi Dorca ha dit...

Galionar,
Prova-ho. El mot pot ser comprès. A veure què passa...

Jordi Dorca ha dit...

Francesc,
Et comprenc, Francesc.
Faltaria més!

Jordi Dorca ha dit...

Porquet,
Veig que continuen havent-hi afinitats entre les coses del menjar i les que fan, com tu dius, les parelles... Cosa saludable!

Jordi Dorca ha dit...

Joan,
Celebro que algú coincideixo amb l'Helena. Que sol tenir molta raó.

Jordi Dorca ha dit...

Núria,
L'altre dia en vaig veure un pel Facebook...

Jordi Dorca ha dit...

Magazine,
Així m'agrada! Escurem-ho tot.

Jordi Dorca ha dit...

Onatge,
Els del Far solen ser llepatupins. Per força.

Jordi Dorca ha dit...

Joana,
Te'n felicito.

Jordi Dorca ha dit...

Zel,
Per molts anys.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...