bornoi m.
|| 1. Cada un dels suros grossos que van enfilats en la part superior del sardinal o d'altres arts de pesca per sostenir-lo a flor d'aigua (Cat., Val., Bal.); cast. bornol.
|| 2. El conjunt dels dits suros (Cat.).
Ja fa uns quants mesos que el col·lega blogaire Rafael Meyerhofer em va fer arribar un missatge en què amablement em feia saber que el mot bornoi, propi del nostre llenguatge mariner, era també usat, fora del seu sentit recte, en un altre de translatici que feia referència a les parts genitals masculines. Segons ens indicà ell mateix, en el llenguatge de l'avior de Calella eren possibles, si més no, frases com ara aquesta: Amaga't els bornois. Com que per a mi era un mot ben nou i suggerent, vaig afanyar-me a cercar-ne les referències en obres lexicogràfiques cabdals.
Joan Coromines (DECLC, II, 126), que el transcriu amb o oberta, declara haver-lo a oït a St. Pol de Mar entre els anys 1920 i 1937, i el relaciona amb la mateixa arrel preromana que ha originat l'adjectiu borni 'buidat d'un ull' o el substantiu bora 'cova', i ho fa, a més, fent notar que l'essencial d'aquests suros és, precisament, el fet d'estar perforats pel mig.
El DCVB, en canvi, el fa derivar de born 'plaça on es feien els torneigs en les ciutats', mot present en la toponímia d'algunes ciutats dels Països Catalans.
Sigui com sigui, i havent fet, a més, altres consultes en les obres especialitzades en temes mariners, entenc que el mot en qüestió deu ser molt desusat, o gairebé extingit, entre les generacions joves de Calella, atès que en la costa catalana l'art de pesca coneguda com a sardinal no es practica des de mitjan segle XX, i era en aquesta art precisament (vegeu imatge superior) en què majorment es feien servir els elements flotants coneguts com a bornois.
En trobareu informació històrica al llibre intitulat La pesca a Catalunya el 1722 segons un manuscrit de Joan Salvador de Jordi Lleonart i Josep M. Camarasa, pp. 22-23, en publicació digital del Museu Marítim de Barcelona.
Si voleu tenir una visió més detallada d'aquest element flotant podeu consultar, igualment, el llibre Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional, pp. 394-395, on trobareu el dibuix adient en mida grossa.
Dedicat a Rafael Meyerhofer, tot agraint-li la seva valuosa informació etnolingüística.
36 comentaris:
Molt interessant! i la foto preciosa Jordi.
Anna,
Avui sí que has estat la primera de comentar. Te'n felicito.
Totalment desconegut tant en el seu sentit literal com en el figurat. Ja en sabem una més!
Aquesta va amb barca, Carme.
PS: el ROS MERLENC era de Roda?
Bornois per afegir a l'amplíssim vocabulari existent per anomenar les parts íntimes masculines? Vinga, doncs! No crec que per aquí ningú conegui aquesta paraula, ni el seu significat genuí ni en l'altre figurat. Un gran treball de recerca, Jordi.
Abraçades!
Suposo que a Calella hi haurà bornois per temps, si no d’una mena, de l’altra.
La pèrdua d'oficis està empobrint i molt el nostre llenguatge. Jo ho contemplo entristit en el món de l'agricultura... jo mateix ja no conec moltíssimes de les paraules que els meus padrins encara usen amb certa normalitat.
Interessant aportació que fa pensar en la riquesa d’un idioma i d’uns vocables que es poden perdre per la desaparició dels oficis. Un altre peix al cove del idioma!
Salut.
No la coneixia.
És una llàstima la pèrdua de vocabulari específic, ara sembla que es tendeix a generalitzar-ho tot. Com diuen per aquí, un altre peix-mot al cove :D
Una plaça també és com un forat enmig d'una població. M'agrada molt de saber què vol dir born, el Born de Barcelona és un barri molt maco.
Gràcies Jordi!
Galionar,
L'apunt que em va fer arribar el poeta Meyerhofer m'ha permès aprendre una miqueta sobre el llenguatge dels pescadors de la costa catalana i sobre un mot, en concret, que sens dubte es perdrà. Honors, doncs, als pescadors de Calella.
Marga,
Bornois en lluita. Que tinguin, si més no, el sentit de l'empenta i el de la voluntat de ser. De la dignitat total. Gràcies.
Porquet,
Comparteixo el que dius sobre el desconeixement dels mots d'oficis tradicionals. Suposo que és llei de de vida. I llei de mort, és clar. Però a voltes em sento extraordinàriament ignorant. I també suposo que això pot ser bo. En algun sentit, si més no.
Gràcies.
Alberich,
Mot al cove, doncs. Una prova més del que em cal aprendre encara. En certa manera, va bé ser conscient de la pròpia ignorància. I que algú, d'alguna manera, ens ho recordi positivament, de tant en tant. En el millor sentit, és clar.
Quadern de mots,
Sí, suposo que hi ha una reducció excessiva. Pèrdua sobre pèrdua, podríem dir. En part, és llei de vida.
Helena,
Fa anys que no he anat al Born. M'agrada molt el teu comentari.
Neus,
Gràcies per la visita.
Com sempre una paraula nova per omplir les xarxes.... no crec que ningú del meu entorn la conegui.
Gràcies Jordi i a tu Rafael també.
Una altra paraula nova per a mi.
No l'a¡havia sentit en cap de les dues accepcions...
Molt bonica la foto marinera.
Petons,
M. Roser
He de confessar-te que des que segueixo el teu bloc, vaig confeccionant en silenci un petit diccionari, a mode manual, personalitzat, doncs està fet amb els vocables que em criden l'atenció, els que m'agraden, els que mai no vaig sentir.... que més tard, quan escric, utilitzo amb cura i respecte. Que sàpigues que cada vegada escric millor.
Gràcies pel regal que ens fas.
Quins bornois!
No l'havia sentida mai, ni de passada, suposo que és normal essent d'un secarral com les Garrigues, segur que tu no has sentit mai espona. Au, petons
Montserrat,
Però en el teu entorn es valora molt la poesia. Fa bo de poder-la compartir. I estic molt content que tinguis tantes persones que et segueixen.
Roser,
Gràcies per la visita marinera. I pel doll de poesia que sempre raja.
Elena,
Gràcies a tu, Elena. Per regalar-nos tanta poesia. I tanta sensibilitat. Bons xaragalls.
Núria,
I gran lluita!
Carina,
Nosaltres sí que tenim espona. L'espona del llit. Bona nit. Una abraçada.
Aquesta tampoc la coneixia...l'expressió que sí que sento força sovint és "no et facis el borni", no pas perquè me la diguin a mi, eh! ;)
Quina llàstima perdre tant de vocabulari.Jo tampoc l'havia sentit mai aquest mot...és clar que sóc de terra endins però això tampoc és una excusa :)
Ai caram caram!! saps que em va dir una vegada en Josep espunyes , "Lo poeta de Peramola"? que al seu poble del riu en diuen Fiume, osia que al pallars , encara parlñen amb llatí ... M'agraden aquestes aportacions que fas...
Barcelona,
Me l'apunto. Jo no la tinc gaire present, la veritat.
PS: m'agrada el canvi de "look" que has fet.
Joana,
És veritat. Els de terra endins, com ara jo mateix, tenim altres arguments. I molt potents, alguns. Però ens sedueix terriblement la mar.
Miquel Àngel,
I una mica bascoides, també sou. Però amb bona música. I bones lletres. Que mai no ens manquin. Salut i mots!
Miquel Àngel! No em diguis que coneixes lo Josep Espunyes!. Lo Vilaro, vaja.
A part de tenir ja alguns llibres seus, també el conec i ens intercanviem alguns correus i tot, de tant en tant.
Que petit és el món!
Interessant... (m'estic posant al dia) Salut, Jordi!
Publica un comentari a l'entrada