Els bornois de Calella

bornoi  m. 
|| 1. Cada un dels suros grossos que van enfilats en la part superior del sardinal o d'altres arts de pesca per sostenir-lo a flor d'aigua (Cat., Val., Bal.); cast. bornol. 
|| 2. El conjunt dels dits suros (Cat.).



Ja fa uns quants mesos que el col·lega blogaire Rafael Meyerhofer em va fer arribar un missatge en què amablement em feia saber que el mot bornoi, propi del nostre llenguatge mariner, era també usat, fora del seu sentit recte, en un altre de translatici que feia referència a les parts genitals masculines. Segons ens indicà ell mateix, en el llenguatge de l'avior de Calella eren possibles, si més no, frases com ara aquesta: Amaga't els bornois. Com que per a mi era un mot ben nou i suggerent, vaig afanyar-me a cercar-ne les referències en obres lexicogràfiques cabdals. 

Joan Coromines (DECLC, II, 126), que el transcriu amb o oberta, declara haver-lo a oït a St. Pol de Mar entre els anys 1920 i 1937, i el relaciona amb la mateixa arrel preromana que ha originat l'adjectiu borni  'buidat d'un ull' o el substantiu  bora 'cova', i ho fa, a més, fent notar que l'essencial d'aquests suros és, precisament, el fet d'estar perforats pel mig.     


El DCVB, en canvi, el fa derivar de born  'plaça on es feien els torneigs en les ciutats', mot present en la toponímia d'algunes ciutats dels Països Catalans. 


Sigui com sigui, i havent fet, a més, altres consultes en les obres especialitzades en temes mariners, entenc que el mot en qüestió deu ser molt desusat, o gairebé extingit, entre les generacions joves de Calella, atès que en la costa catalana l'art de pesca coneguda com a sardinal no es practica des de mitjan segle XX, i era en aquesta art precisament (vegeu imatge superior) en què majorment es feien servir els elements flotants coneguts com a bornois. 


En trobareu informació històrica al llibre intitulat La pesca a Catalunya el 1722 segons un manuscrit de Joan Salvador de Jordi Lleonart i Josep M. Camarasa, pp. 22-23, en publicació digital del Museu Marítim de Barcelona. 


Si voleu tenir una visió més detallada d'aquest element flotant podeu consultar, igualment, el llibre Diccionario histórico de las artes de la pesca nacional, pp. 394-395, on trobareu el dibuix adient en mida grossa.   







Dedicat a Rafael Meyerhofer, tot agraint-li la seva valuosa informació etnolingüística.