Desmaga't, si tens calor

Amagar-se i desmagar-se. És clar que sí. I això ho farem segons convingui. Dependrà, sobretot, de la calor que tinguem, de la xafogor o de l’angoixa que faci, o de la rispa. I del senderi i criteri de cadascú, naturalment.

Amagar-se vol dir ‘abrigar-se’, i desmagar-se, ‘desabrigar-se’, i és així, doncs, que la imperativa que encapçala aquest breu apunt podria anar perfectament adreçada a un infant que encara no domina l’art d’adaptar-se a les variacions de temperatura i no sap preveure pel seu compte quan escau de fer cada cosa.

Aquest ús específic, del qual ens informen els amics del Mas Andreu de St. Vicenç de Torelló, és propi, si més no, del català parlat al sector de la vall del Ges (al nord-oest d'Osona). No sé si es diu o s’ha dit en altres indrets, però el cas és que no em consta que això sigui compartit per la majoria de la població, sinó més aviat al contrari: tot el que me’n diuen els informadors del Mas Andreu suggereix que es tracta d’un ús més aviat restringit i característic d’un registre familiar.

Consti, però, que el DCVB sí reconeix al verb desmagar (que hi té entrada pròpia) el sentit general de ‘treure o mostrar allò que estava amagat’ i el localitza al Berguedà, el Lluçanès i la Ribagorça.



Dedicat als nostres informadors de St. Vicenç de Torelló: Bernadet Fontserè, Ramon Fontserè, Assumpta Pujol, Josep Pujol i Joan Roquet.