Frase feta adreçada als infants del Lluçanès que no menjaven d’allò que havien de menjar o que no ho feien tant com calia. Me’n parlà, d’aquesta expressió, el senyor Jordi Sala, d’Olost de Lluçanès, baster d’ofici, informant jove, en una entrevista molt instructiva que hi férem a les acaballes del segle XX amb motiu de la nostra recerca per aquella comarca.
Aquesta és, com molts de vosaltres ja deveu saber, una expressió dita a tall de reny o amb voluntat comminatòria, la qual té equivalents en altres àrees del domini. Però la destinació solia ser, en aquests casos que ara us direm, no un mas imaginari o de discutible existència, sinó la de masos ben reals que en el seu moment s’han caracteritzat per la migradesa dels seus esplets. Vegem-ho. A Arbúcies (Montseny): “Vuit dies a cal Prim de Sta. Fe!”. A Susqueda (Collsacabra): “Vuit dies a can Guilla!”. I a Sora (entre el Lluçanès i el Bisaura): “Vuit dies a Colldebassa!”.
I res més: feu bondat.
Dedicat a Jordi Sala, d'Olost.
3 comentaris:
Teresa Clota ens assabenta que al municipi de Joanetes, a la Garrotxa, també es deia "Vuit dies a can Guilla!" quan a una criatura no li venia de gust menjar una cosa.
Can Guilla era una casa aterrada de Joanetes on no vivia ningú ni hi havia res per menjar.
Jordi, no sé què ens vols dir amb això de;"feu bondat". Jo havia anat amb la meva padrina, a "menar" la truja al porc; si aquell dia resultava que la dita truja no acceptava el mascle, dèiem que "no ha fet bondat". I ara ens aconselles que fem bondat... . Bé, si ho diu un filòleg..., doncs apa, et farem cas, je... je... .
Ben trobat, Josep!
Però és que vosaltres, els sorencs...
Quina manera més bèstia de fer bondat!
Publica un comentari a l'entrada