Vol dir ‘patir neguit nerviós’. Es deia a Vilanova de Sau, i m’ho indica el senyor Lluís Puig, nonagenari d’aquell indret. Correspon, en realitat, a la perífrasi tenir impaciències, que és tal com devia ser en forma originària.
Tal com se’ns presenta avui, però, aquesta frase constitueix, de fet, un cas d’antífrasi, molt flagrant, atès que acaba dient justament el contrari del que es volia dir realment; això és explicable, potser, pel fet que impaciències ha sofert escapçament (o afèresi) del segment sil·làbic inicial, probablement per desgast fonosintàctic, i tal vegada en contextos en què fóra possible d’interpretar que hi ha hagut pròpiament haplologia (és a dir, eliminació d’una síl·laba per coincidència o semblança amb una altra): “Tinc impaciències!”.
Tal com se’ns presenta avui, però, aquesta frase constitueix, de fet, un cas d’antífrasi, molt flagrant, atès que acaba dient justament el contrari del que es volia dir realment; això és explicable, potser, pel fet que impaciències ha sofert escapçament (o afèresi) del segment sil·làbic inicial, probablement per desgast fonosintàctic, i tal vegada en contextos en què fóra possible d’interpretar que hi ha hagut pròpiament haplologia (és a dir, eliminació d’una síl·laba per coincidència o semblança amb una altra): “Tinc impaciències!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada