A Rupit es deia: “Allà on no hi ha cumquibus, Déu no hi habita”, per donar a entendre, de manera molt polida però contundent, que sense diners fins i tot la protecció divina ens pot acabar fallant.
Cumquibus significa ‘diners’, i així ho recull el DCVB, que només atribueix aquest ús substantiu (masculí plural) a Mallorca i Menorca.
Amb la dada que ens aporten en aquesta vila de Collsacabra ens han ajudat, sens dubte, a eixamplar modestament la localització d’aquest mot tan singular.
El seu origen ens l’aclareix el mateix DCVB: CUM QUIBUS ‘amb què, amb el qual’, del prefaci de la missa: « cum quibus et nostras voces....».
A Miquel Banús, de Rupit.
Cumquibus significa ‘diners’, i així ho recull el DCVB, que només atribueix aquest ús substantiu (masculí plural) a Mallorca i Menorca.
Amb la dada que ens aporten en aquesta vila de Collsacabra ens han ajudat, sens dubte, a eixamplar modestament la localització d’aquest mot tan singular.
El seu origen ens l’aclareix el mateix DCVB: CUM QUIBUS ‘amb què, amb el qual’, del prefaci de la missa: « cum quibus et nostras voces....».
A Miquel Banús, de Rupit.
1 comentari:
“Ja ho diuen els capellans: cunquibus a nostres bosses! i aixís van vivint...” (traducció popular i interessada del llatí.
Informació que he rebut de Teresa Clota, amb ascendents familiars a la Garrotxa.
Publica un comentari a l'entrada