GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

dimecres, 24 de novembre de 2010

Els garrufets


Aquest és, ja ho haureu endevinat, un altre exemple d’equivalència acústica. I segurament molts de vosaltres ja ho deveu haver sentit alguna vegada, això. El canvi de b en g, de barrufets en garrufets, es produeix sobretot per confusió o equivalència perceptual.


En altres exemples (gomitar en comptes de vomitar; o gorradura en comptes de borradura) el canvi de b en g, que hom sol tenir com a propi de la llengua vulgar, és afavorit, notem-ho, pel contacte amb la vocal contigua, que és també, com la g, de naturalesa velar. Ben senzill: durant l’articulació de la primera consonant els parlants tendeixen, de manera natural, a preparar la llengua per a l’emissió de [u] i, doncs, a configurar-la bo i acostant-la al vel del paladar, és a dir, de manera semblant a com ho fem per a g.


Recomanació:
Joan VENY: “L’equivalència acústica B = G en català: els casos de “bolerany” ‘remolí’ i “boixac” ‘galdiró’, dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, Miscel·lània Joan Bastardas/1, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1989, pp. 101-127.



Dedicat a Beth Casas i als amics d’Òmnium Cultural d’Osona.

2 comentaris:

beth ha dit...

m'agrada molt que hagis aprofitat un les meus dibuixos d'infantesa preferits per fer una entrada al teu blog.
merci.
Beth

Jordi Dorca ha dit...

Gràcies per garrufar-me aquest comentari!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...