No fa gaires dies que em vaig referir al mot broca en la seva accepció de ‘busca del rellotge’. Però com que amb això encara no en vaig tenir prou, us proposo avui el mateix mot però associat a una accepció diferent: la de ‘agulles de fer mitja’, que em van donar al poble de Tavertet i, en concret, a la casa del Jofré (o Xofré, que diuen allà).
Cal asssenyalar, però, que aquesta accepció no figura al diccionari normatiu i sí, en canvi, al DCVB. I que aquest mot, com vam indicar l’altre dia, ha estat relacionat amb el llatí BROCCA, feminització de BROCCUS.
El professor Joan Coromines, per la seva banda, li reconeix (al DECLC, II, pp. 246-249) aquest passat llatí o llatinovulgar, però va més enllà i ens proposa, com a conclusió, un ètim de tipus cèltic:
En resum resulta clar de tot això que el sentit bàsic del tipus BROCCU, BROCCA, és el de 'objecte prominent capaç de ficar-se dins un altre' sigui punxant-lo o percudint-lo [...]
I afegeix:
Aquesta accepció ens recorda immediatament el sentit del mot BROKKOS que és comú a les llengües cèltiques insulars com a nom del teixó (irl. mj. brocc, ky. i bret. mj. broch), animal de morro o musell prominent, que sovint l'usa per furgar [...]
En un altre indret el mateix autor (DECLC, II, p. 249b) diu:
Una de les aplicacions d'ambient més popular és el de 'agulles de fer mitja', que vaig sentir a Arcavell (entrada d'Andorra), l'any 1936, i que llegeixo en el rossellonès Josep Sebastià Pons [...]
Derivats (citats per Coromines): entre altres, brec 'broc de la ferrada de munyir' (Mallorca) o 'broc d'una cadufa o d'un tassó d'argila' (Menorca), broquet 'boquilla de pipa' (Empordà, Mallorca, Menorca), broqueta, broqueter, broquinyot; així com el verb brocar 'atacar' o brocada 'acte d'atacar l'enemic' (que trobem en la Crònica de Jaume I); o embrocar 'emprendre' (usat, a Julita, per Martí Genís) i al Maestrat en el sentit de ‘escometre’.
El professor Joan Coromines, per la seva banda, li reconeix (al DECLC, II, pp. 246-249) aquest passat llatí o llatinovulgar, però va més enllà i ens proposa, com a conclusió, un ètim de tipus cèltic:
En resum resulta clar de tot això que el sentit bàsic del tipus BROCCU, BROCCA, és el de 'objecte prominent capaç de ficar-se dins un altre' sigui punxant-lo o percudint-lo [...]
I afegeix:
Aquesta accepció ens recorda immediatament el sentit del mot BROKKOS que és comú a les llengües cèltiques insulars com a nom del teixó (irl. mj. brocc, ky. i bret. mj. broch), animal de morro o musell prominent, que sovint l'usa per furgar [...]
En un altre indret el mateix autor (DECLC, II, p. 249b) diu:
Una de les aplicacions d'ambient més popular és el de 'agulles de fer mitja', que vaig sentir a Arcavell (entrada d'Andorra), l'any 1936, i que llegeixo en el rossellonès Josep Sebastià Pons [...]
Derivats (citats per Coromines): entre altres, brec 'broc de la ferrada de munyir' (Mallorca) o 'broc d'una cadufa o d'un tassó d'argila' (Menorca), broquet 'boquilla de pipa' (Empordà, Mallorca, Menorca), broqueta, broqueter, broquinyot; així com el verb brocar 'atacar' o brocada 'acte d'atacar l'enemic' (que trobem en la Crònica de Jaume I); o embrocar 'emprendre' (usat, a Julita, per Martí Genís) i al Maestrat en el sentit de ‘escometre’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada