GEOBLOG DEL CATALÀ CENTRAL

diumenge, 14 de novembre de 2010

Un avís de sord




“Et donaré un avís de sord!”.

És a dir: una bufetada, un calbot, o algun altre cop d’aquest estil.

Fórmula perifràstica que entraria, sens dubte, en l’apartat dels eufemismes, és a dir, en la categoria d’elements lingüístics que ens permeten bandejar l’ús d’altres formes del mateix llenguatge tingudes per més dures o inconvenients.

Sabem, però, que el seu efecte –l’efecte de l’eufemisme, vull dir–, pragmàticament parlant, pot acabar essent, per culpa del desgast, tant o més dolorós que l’impacte del mot primer, dur i rocós en la plenitud del seu significat. Recordeu, si més no, el que ocorre, contemporàniament, en el cas conegudíssim del mot examen, que hom ha provat de reemplaçar per mots alternatius: avaluació, control, prova, test...


Consti, doncs, que aquesta locució a què em referixo avui l’hem sentida només a la vila de St. Vicenç de Torelló, a la vall del Ges (Osona), però allà ens indicaren que aquesta manera assuaujada de referir-se a la bufetada (o al clatellot, o al calbot, o a tantes altres maneres de denotar cops afins) hi era pròpia d’un ascendent familiar originari de la Garrotxa i, per tant, no la consideren genuïna d’aquest indret. Sigui com sigui, em plau de deixar consignada aquesta singularitat del nostre llenguatge atès que jo no l'he sabuda trobar en cap dels reculls lèxics que hem consultat.

Puc assenyalar, això sí, que la cartografia que ens ofereix el volum I de l’ALDC (Atles Lingüístic del Domini Català), generós de mena, ens dóna (als mapes 114 i 115) un bon esplet de formes lingüístiques que donen compte d’aquest repertori d’usos populars:

En català central els mots més extensament representats són bufetada, plantofada, pinya, castanya, revés, bolet, clatellada, mastegot, catxeta, clatellot...; però n’hi d’altres, és clar: el substantiu nassada (que hom situa als punts costaners de Begur i Tossa de Mar) sembla propi del llenguatge dels mariners; boleia, o voleia (Vilallonga de Ter, Ripollès), que jo conec de la vila d’Oristà (Lluçanès), crida l’atenció per la incertesa del seu origen; i el mot morma, que jo només coneixia de Prats de Lluçanès, surt en terres del dialecte septentrional (o rossellonès; on també destaca l’occitanisme carpant), a les Balears (Pollença i Santanyí [Mallorca]), en punts de l’Empordà, i fins en terres occidentals (Lleida).

En català nord-occidental els mots més representats no són gaire diferents dels del català central: patacada, trompada, catxeta, castanya, bolet i revés hi són bastant pertot; però en terres pirinenques sobresurt la forma carxotada del Pallars, així com l’andorrana carxofa.

El substantiu galtada és molt citat a les Balears i al País Valencià (on es presenta en la forma galtà per causa de la coneguda reducció dels mots terminats en –ATA); però també hi trobem, en terres valencianes, els substantius bescollada (esdevingut bescollà), calbissó (que ja recull el DCVB), calbissot, espalmada, pinya, manotada i manotà, palmà, revés...

Entre els parlars illencs és de destacar l’eivissenc xereca (possible arabisme) i el mallorquí bamballeta (de ballmanetes).



A més de tot això, els seguidors d'aquest blog ens informen, amb gran interès i autoritat literària, que a l'àrea de Tarragona hi són possibles, dins d'aquesta mateixa parcel·la temàtica, els mots gec ("gec d'hòsties") i el verb hostiejar, més antic. Semblantment, i des de l'illa de Mallorca, ens donen notícia de la variant manballetes (ALDC: Llucamajor) i de la vitalitat de mots com ara bescollada (o becollada) i clatellada (o clotellada), tan característics dels parlars baleàrics; els que més ens han corprès són, però, els substantius paperina, llosca (feminització de llosc) i tapamorros 'copet donat als morros dels infants més menuts (quan aquests diuen paraulotes)'.     


En els comentaris d'aquesta entrada trobareu més informació, interessant i contextualitzada, sobre altres mots d'aquesta esfera semàntica.

10 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Benvingut al meu bloc, Jordi.
Estàs molt ben documentat i poca cosa es pot afegir al teu post, o potser cap.
De totes maneres, sento molt a dir: "et fotré una hòstia", dit així: "unhòstia". I, més antic, "t'hostiejaré". Ja reconegut literàriament: "un gec d'hòsties."

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari, Olga.
M'ha interessat la informació que em dónes a propòsit del verb "hostiejar" i dels altres usos que m'indiques.
És un honor per a mi. I espero poder aprendre'n molt, del teu blog. Tant com de la teva poesia. I dels dissenys!

Sa Lluna llèpola. ha dit...

No sé si a tota sa Roca, però deim paraules de forma diferent:

Clatellada o bé clotellada...
Bescollada o bé becollada...
Bamballeta, deim mamballeta...
I també ens hi referim com a "fotre una paparina".

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies, "Lluna Llèpola". La informació que ens dónes és molt bona i, per això, voldria afegir-la al text; tanmateix, m'aniria bé de saber en quina banda de l'illa de Mallorca és sa Roca i si tens algun ascendent familiar de les altres illes.

Sa Lluna llèpola. ha dit...

Sa roca és s'illa de Mallorca en si... tota ella.
Ens referim així a ella de forma carinyosa.
En quant als meus ascendents... Sa meva predina(àvia) és de Menorca (Ciutadella), el meu predí (avi) de Sóller (Mallorca), s'altre predina de Santanyí (Mallorca) i va estar vivint uns quants anys a Eivissa, i el meu altre predí de Muro.
Normalment a sa majoria de pobles se xerra igual, a excepció d'alguns com Sóller, Alaró, Binissalem, Pollença... que usen sons diferents.

Jordi Dorca ha dit...

Torna a ser molt bona informació, perquè (segons consta a l'ALDC) "clotellada" és molt típic de Menorca i Eivissa i ja veig que lliga molt bé amb els teus ascendents familiars.
La cartografia de l'ALDC, elaborada pels professors Joan Veny (de Campos) i Lídia Pons (del Vallès) també ens dóna "esclafit" per a Eivissa; "bastonada" i "revés" per a Menorca; i per a Mallorca, ben desglossat, ens dóna: "castanya", "galtada" i "papada" (a Sóller); "morma" i "tapamorros" a Pollença; "morma" i "nespla" a Santanyí; "papaiona" a Felanitx; "cirera" i "manrevés" a Son Servera; "morrada" a Palma.
Un munt de mots, vaja!
Però el més divertits de tots és el que tu ens has dit: "paperina"!
[si us plau, continua fent-nos de corresponsal; qualsevol informació de sa roca ens pot ser molt útil]
Moltes gràcies.

Sa Lluna llèpola. ha dit...

Com bé dius, és cert que a cada poble s'utilitzen més unes paraules o altres; així com també depèn de s'edat de cada persona. Però d'aquestes n'he sentit moltes, però almenys en el meu cas, s'usa una paraula per algunes accions. Per exemple:
-S'ha fotut una castanya/nespla/morrada (ve a ser quan algú cau i se fa mal)
-Li ha fotut una paperina/nespla/galtada/"llosca"

"Tapamorros", i mantenc que xerr des de sa meva experiència, és quan et pequen als morros. Per exemple quan ets petit i tamare et pega un copet als morros per a que no diguis paraulotes.

Com veus, hi ha moltes combinacions possibles.. i segur que hi ha moltes paraules que quan xerram deim i no som conscients quan hi pensam.
Ja aniré mirant els teus texts i si puc aportaré el meu granet d'arena.

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies, Lluna, per aquests granets d'arena i per la teva informació tan exhaustiva i contextualitzada.
Amb el teu permís, els mots "llosca" i "tapamorros", inoïts per mi en el català peninsular, els citaré en el text principal.

Bernadet ha dit...

Hola Jordi, està molt bé tot.
La iaia paterna, la filla de Joanetes, també feia servir molt, a part de "l'avís de sord", una "plantofada", però llavors ho deia quan l'empipavem per fer-la riure, o sia en un altre caire.

Jordi Dorca ha dit...

Hola Bernadet,
O sigui: que PLANTOFADA era més aviat del llenguatge informal, i que, en canvi, l'AVÍS DE SORD acabava essent més contundent i efectiu.
PS: encara tinc moltes coses vostres al calaix; de mica en mica prometo anar-les posant. Gràcies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...