Imatge manllevada de la pàgina social Amics de Llançà |
Locució molt viva, poètica i tot. Com moltes de les que trobareu al volum intitulat Recull casolà, obra immensa, extraordinària, centrada en el lèxic i la fraseologia del poble de Llançà, a l'Alt Empordà, a la qual ja ens hem referit en un altre apunt.
L'expressió en qüestió la trobareu, en efecte, en l'apartat dedicat als despistats i a tots els qui, com ara jo, fronteregen amb aquesta mena de capteniment; i fa referència, en concret, als qui no troben el que busquen o que no saben ben bé el que busquen.
Si en feu una bona llegida, notareu, sobretot, que l'autor del llibre, Lluís Feliu i Pumarola, de formació autodidacta, és franc i cru en la seva manera d'expressar-se, i alhora extremament pulcre en les definicions. No hi tabús per a ell. I s'agraeix.
Puc assegurar-vos, a més, que, entre les obres d'aquest gènere, aquest llibre és, en molts aspectes, el millor (i el més entretingut!) compendi monogràfic que jo mai hagi llegit. I s'ha guanyat, de totes passades, un lloc d'honor en la meva biblioteca particular.
20 comentaris:
Aquesta expressió sembla feta expressament per a mi, però no l'havia sentida mai...Me'n faig un tip de buscar les nits pels armaris!!!
Aqui ara cau un bon ruixat, així que bon dia i bona pluja, que ja convenia.
M. Roser
Una expressió d'innegable aire poètic...
No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure... si et vols imaginar que un armari per dins és la nit, has de tenir molta imaginació.
Una expressió contundent que fora del seu context em sembla preciosa.
Gràcies per les teues paraules cap al meu llibre Jordi, m'has fet posar vermell i tot. Salut !
No l'havia sentida mai aquesta expressió, doncs som molts els que busquem la nit pels armaris , oi Jordi?
Per aquestes contrades deim "cercar na Maria per sa cuina" emperò ens referim a que a vegades no cal una gran investigació per tal d'arribar a una conclusió senzilla: " No cal que vagis a cercar na Maria per sa cuina" ( ho trobaràs facilment), suposo que el sentit és diferent.
D'altra banda, he de dir que em sembla que la tasca d'investiació que portes endavant és importantíssima. A mi personalment em preocupa de forma especial la desaparició de patrimoni lingüístic lligat a oficis que desapareixen degut al progrés (?). Em sembla que els hauriem de recollir i com a mínim quedaria escrit. Els avis en saben molt d'això.
Una abraçada.
Jaume
jo tampoc la coneixia
Abans de llegir el teu post, el primer que he pensat, és que resultava molt poètic. M'agrada molt la imatge que s'aconsegueix amb aquesta locució i la foto amb que l'acompanyes no es qqueda darrere.
Bon dia a tothom!!!
Roser,
A la meva dona també li ha agradat molt, aquesta expressió. Troba que m'escau d'allò més.
Bona pluja, Roser!
Jordi,
Poesia i ironia. No me'n sé estar. Dia de transgressió.
Helena,
Imaginació reblada a cop de blogs. Blogs sublims.
Marta,
Contundent i preciosa: bona parella de ball.
Lluís,
No cal que et posis vermell. No som pas nosaltres qui ens hem de ruboritzar.
Annànima,
Ja ho veus: no sóc pas l'únic que cerca la nit pels armaris. Oi?
Jaume,
M'agrada molt l'expressió que ens poses i entenc el sentit del que dius a propòsit dels oficis extingits.
Agraït per les teves paraules de coratge, i per la música, tan bella, que ens poses: la que m'agombola mentre treballo.
Francesc,
La podries posar al blog Kollonades.
Iris,
La imatge és gairebé tan suggerent com la que apareixerà a la portada del teu poemari.
Doncs jo sí que l'he sentida. I m'encanta. La meva àvia paterna la deia sempre, i a casa la continuem dient.
Per a nosaltres significa "buscar una cosa sense posar-hi gaire atenció, distretament, i sense gaires esperances de trobar-la".
Soc de Peralada, però, a part de la meva família, aquí no l'he sentida a dir a ningú més. Sempre n'hem d'explicar el significat, quan la diem.
M'ha fet molta il·lusió saber que algú més la coneix, i no gaire lluny de casa.
Hola, Núria. Moltes gràcies pel matís que hi poses i per la referència geogràfica i familiar. És un plaer poder-te saludar.
Publica un comentari a l'entrada