Mot sobre el qual hi ha poca informació als nostres diccionaris, i que es presenta, en l'indret selvatà de la Cellera de Ter, en tres accepcions distintes però relacionades entre si, no recollides a cap dels diccionaris que jo he pogut consultar:
- 'captaire': "Passa un gueto!"
- 'papu': "Vindrà un gueto!"
- 'empaitador' (en el joc dit de gueto amagar): "Nosaltres jugàvem a gueto. A gueto correvies i t'amagaves ben lluny i t'havien de buscar. Jugàvem a gueto amagar"
 |
| Imatge de la Cellera de Ter manllevada de la pàgina social La Cellera de Ter |
Pel que fa a l'ètim, força dubtes hi ha. Tot amb tot, el professor Coromines (DECLC, IV, 723-724) ens ofereix dues possibles línies d'investigació:
- Com a derivat de guetes, espècie de bandes de caminant o polaines rústiques, mot usat a l'Alt Berguedà, Pallars, Menorca i l'Alguer; forma anotada per Griera al Capcir amb el sentit de 'calçons', i d'origen francès, sens dubte, que hauria estat un element d'indumentària caduca i propi de la generació vella.
- La -o suggereix, en canvi, un origen italià, partint del substantiu guetto, que no solament designà en aquesta llengua el call jueu italià (del segle XVI ençà) sinó també l'individu que n'ha eixit, escapant-se'n, amb un aspecte esfotrassat, deixat.
Cal dir que el diccionari normatiu defineix aquest mot com a 'pare', i li atribueix, en una altra accepció, el sema 'edat avançada', que pot entrar tant en usos substantius com adjectius; en aquest mateix diccionari se li reconeix, encara, la possibilitat de ser usat en el sentit de 'barri jueu' i àdhuc en el de 'barri segregat'.
En altres punts que jo he escorcollat (Torelló, vall del Ges) té molt d'ús un femení seu (gueta) entès en el sentit de 'persona que produeix malfiança, de caràcter tortuós', usable també com a adjectiu.
Agraïments: a Joan Novich i a la seva família.
11 comentaris:
A Llançà es fa servir 'gueto' o 'vell gueto' com a vell desvalgut o vell que ja caduqueja. El femení es fa servir molt poc. Salut !
Jo l'havia sentit en un sentit de vell o potser de més vell del que li tocaria per edat: "Està fet un gueto" i no coneixia tot això que expliques de la Cellera del Ter, ni el femení. M'encanta saber-ho i també verue la relació amb el guetto, el més conegut, del barri segregat.
Ja saps com m'agrada a mi el tema dels papus. En tinc debilitat. Però és que a més, relaciono empaitador amb el papu. Que fa un papu si no empaitar...? Gràcies!
aquesta si que no em sona de res.
Gràcies per compartir!
Jo això de gueto, hem sonava més, com una persona pilla,punyetera... en aquest sentit, no sé si vaig equivocada.
Crec que l'he sentit solament referit a grup marginat; tanmateix, en el diccionari hi figura també com a persona d'edat, igualment en femení; gueto gueta. A Ripoll, hi ha un aparcament públic relativament nou, que se'n diu"Cal Guetes". Pel què fa al joc de la Cellera, el veig igual a "la cuit" que jugàvem en la meva llunyana infantesa. Apa, "quitxalla de la palla". Des de St. Vicemçnç de Torelló, amb un oratge mort d'ensopiment, se us desitja molt bona tarda, captard, capvespre, s'hora baixa, com vulgueu. Josep de Sora.
Nosaltres deiemn gueto per referir-nos a un vell solteró...en femení no es deia!!!
M. Roser
Conec la Cellera de Ter, però no la paraula. Ara ja no ho podré dir. Gràcies.
Des del far bona nit.
onatge
Totalment nou per a mi tot el que ens expliques!!! Mil gràcies!!!
Gràcies a tots vosaltres pels vostres comentaris i informacions, que ens confirmen l'ús d'aquesta forma amb lleugeres però interessants i suggerents variacions de significat. M'ho apunto tot amb molt d'interès.
Publica un comentari a l'entrada